Anar al contingut

Central Lletera CLESA

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Central Lletera CLESA

Central Lechera CLESA és un edifici industrial proyectat per l'arquitecte espanyol Alejandro de la Sota Martínez, i encarregat per l'empresari Agustín González Mosso. Construït entre 1960 i 1963 en el districte de Fuencarral-El Pardo, en el número 67 de l'avinguda de la Moradura Herrera Oria de la ciutat de Madrit.[1][2]

Arquitectura

[editar | editar còdic]

El proyecte de la Central Lletera Clesa és un dels edificis industrials proyectats i construïts per l'arquitecte Alejandro de la Sota, un referent de l'arquitectura espanyola de el XX. La seua obra més coneguda a nivell internacional, el gimnasi del Colege Maravelles és visitada per arquitectes i estudiants de tot lo món. Les referències de la Central Lletera Clesa en el gimnasi deriven del gran espai en allumenament cenital,[3] en les naus de la fàbrica i en el gimnasi, un gran àmbit basilical construït en elements i materials de l'arquitectura moderna, representativa de el XX.[1]

El proyecte definix volums diferenciats per a cada us funcional. les naus per al treball de pasteurisació, esterilisar i embotellar, en l'allumenament dels lucernaris a llum del nort, les oficines en volums prismàtics nítits, i les naus de llavat de botelles cobertes a dos aigües. Els materials utilisats són formigó en l'estructura, bloc de formigó i fusteria metàlica en les fronteres. En eixos anys de 1961 el sistema de formigó pretensado utilisat en les estructura per a conseguir eixes grans llums en les naus cobertes en lucernaris de secció poligonal, és un sistema innovador.[4]

Reciclage i reutilisació

[editar | editar còdic]

L'iniciativa de vàries institucions va parar la derrocament de l'edifici en 2014. En perdre el seu us original fabril com a central de pasteurisació, esterilisació i embotellament de llet, l'edifici va estar abandonat i sense manteniment.[5] L'estat de degeneració per la pèrdua d'us, va donar un gir quan des del Ajuntament de Madrit es va promoure la seua protecció com un edifici representatiu de l'arquitectura industrial de la ciutat. En 2015 es va tramitar la protecció dels espais més icònics de l'edifici, a la seua volta representatius de l'arquitectura d'Alejandro de la Sota, les dos naus principals que tanquen eixe espai allumenat cenitalment, junt en les oficines i servicis.[6]


A partir de 2017 es va propondre un concurs per a la rehabilitació de barris i reutilisació de l'edifici des del Colege Oficial d'Arquitectes de Madrit i l'Ajuntament de la capital.[7] En l'any 2020 l'Ajuntament de Madrit va propondre per al concurs internacional Reinventing Cities este edifici com un dels espais urbans a regenerar.[8][9]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Baldellou, Miguel Ángel (1976). Alejandro de la Sota, E.T.S. Arquitectura (UPM). ISBN 978-84-369-0463-5.
  2. «Buscador d'Arquitectura» (en és). Buscador d'Arquitectura. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  3. «CLESA» (en és). AD. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  4. 4,0 4,1 «Espais màxims en recursos mínims: edifici Central Lletera CLESA, Alejandro de la Sota.».
  5. «L'edifici Clesa proyectat per Alejandro de la Sota en Madrit se salva del derribe» (en és). La Veu de Galícia. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  6. «Una segona vida per a CLESA» (en és). AD. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  7. «REHABILITACIÓN DE LA NAVE PRINCIPAL DE LA ANTIGUA FÁBRICA CLESA».
  8. «CLESA Building | Sites in competition | Reinventing cities sites | Reinventing Cities». www.c40reinventingcities.org. Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2020. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  9. «Edifici CLESA, Madrit, Avinguda Herrera Oria 67».
  10. Sota, Alejandro de la, (1913-1996) (2007). Alejandro de la Sota : Central lletera Clesa, Madrit, 1961, Fundació Alejandro de la Sota. OCLC 630904822. ISBN 978-84-612-0977-4.