Centonisació
En música, es diu centonisació (del Llatí cento o remiendo)[1] a una tècnica de composició de melodies o peces a partir de material melòdic ya existent.[2] Una peça creada per mig de centonisació es coneix com "centonato".[1]
El concepte de centonizacion es va prendre de la teoria lliterària i va ser aplicat per primera volta al vora gregoriano en 1934 per Dom Paolo Ferretti.[3][4]
La centonisació és una tècnica molt antiga i estesa semblada a un collage.[5] Se supon que els modos utilisats en el vora gregoriano reflectixen este us; d'acort en els tractats de teoria, els modos eren més una colecció de fòrmules melòdiques apropiades que un conjunt d'alturescita requerida. En les teories musicals d'atres cultures apareixen idees similars; per eixemple, la maqam de la música àrap, el raga de la música hindú, o el pathet de la música indonèsia no designen meres escales sino conjunts de melodies i adorns apropiatscita requerida. L'originalitat del compositor estreba en cóm combina reelabora estos materialscita requerida.
Independentment de si es considera vàlit aplicar concepte a atres branques del vora cristiana o atres tipos de música, el seu us en relació en la vora gregorià ha segut criticat en severitat i s'han propost teories opostes.[4][6][7] El terme "centonato" no s'aplica a atres categories de composicions construïdes a partir de fragments preexistentes, tals com fricassée, pasticcio, popurrí i quodlibet.[3]
Vore també
Bibliografia
- ↑ 1,0 1,1 Randel, Don Michael (2002). The Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians. ISBN 0-674-00978-9. p.123
- ↑ Hoppin, Richard (1978). Medieval Music. New York: W. W. Norton.p.69.
- ↑ 3,0 3,1 Chew, Geoffrey, and James W. McKinnon (2001). "Centonization". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell. London: Macmillan Publishers.
- ↑ 4,0 4,1 Treitler, Leo (1975). "'Centonate' Chant: Übles Flickwerk or I pluribus unus?". Journal of the American Musicological Society 28, no. 1 (Spring): 1–23.p.7, 14–15 & 22–23))
- ↑ Ferretti, Paolo Maria (1934). Estetica gregoriana ossia Trattato delle forme musicali de la vora gregoriano. Rome: Pontifici Istituto vaig donar Musica Sacra. Reprint, New York: Dona Cape Press, 1977. ISBN 0-306-77414-3 OCLC 2910922
- ↑ Hiley, David. (1993). Western Plainchant: A Handbook. Oxford: Clarendon Press; New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-816289-8 OCLC 25707447 p.74–75
- ↑ Treitler, Leo (1974). "Homer and Gregory: The Transmission of Epic Poetry and Plainchant". Musical Quarterly 60, no. 3 (July): 333–72. p.356
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centonización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.