Anar al contingut

Centelleig de lent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Centelleig de lent
Varis centelleigs/centellejos de lent en una image obtinguda d'un circuit tancat de televisió

Centelleig o reflex de lent, també cridat flare (de l'anglés lens flare), és un tipo de centelleig que és produït quan els rajos de llum incidixen en l'objectiu, açò sol ocórrer quan es fotografia a fonts de llum, com per eixemple, el sol o alguna font artificial, en un àngul en concret. Açò es pot utilisar en fins artístics i creatius, pero en moltes ocasions pot malograr una fotografia, image cinematogràfica o de vídeo.

Cóm es produïx

Centelleig de lent en el Parc Nacional de Yosemite.

Normalment s'origina quan una llum directa entra per l'objectiu, generant reflexos internament en la lent.[1] Per a evitar esta llum paràsita i poder controlar-la no es deu apuntar directament en la cambra a una font de llum, ademés d'utilisar un parasol per a disminuir l'entrada de llum que aplega a l'objectiu ya que este funciona a modo de reflector i fa rebotar el centelleig. També és convenient mantindre les òptiques netes, ya que si estan brutes el centelleig de lent és més evident.

Retrat d'un jove guitarriste en les montanyes en centelleig de lent.

La provabilitat que aparega esta llum paràsita en els objectius angulars és major. Per lo tant, és convenient evitar l'us d'objectius de gran angular i també els teleobjetius ya que les lents en un gran número d'elements comprenen una major cantitat d'interfaços i pot produir-se una dispersió interna. Aixina mateix, si s'utilisen filtres cal tindre en conte que quant més espai hi ha entre abdós cristals, major és la provabilitat de que es produïxquen reflexos. En canvi, els objectius de distàncies focals fixes reduïxen esta possibilitat.[2] També és necessari controlar l'utilisació de fondos blancs i el flash.

Usos

Si el propòsit és potenciar estos efectes de manera creativa, es poden invertir les causes que produïxen estos reflexos i utilisar-els a favor. En moltes fotografies i imàgens cinematogràfiques este element és protagoniste.[3]

En moltes ocasions el centelleig de lent és d'utilitat en agregar-ho a una composició d'image artificial o modificada per a aportar realisme a esta.

El primer centelleig de lent intencionat va ser utilisat pel director de fotografia Hiroshi Segawa en una de les seues películes anomenada La dòna de l'arena en l'any 1964. En películes antecedents, el centelleig de lent s'interpretava com un defecte. Per la seua banda, el cineaste Michael Bay, conegut per películes d'acció en efectes especials, agrega digitalment este tipo de centelleigs/centellejos per mig de l'us d'imàgens generades per computadora. L'us de lents anamórficas, produïxen en ocasions centelleigs/centellejos de lents característics, els flares allargats que poden observar-se en películes gravades en este format.

Referències

  1. ↑ Sánchez Escalonilla (2003). Diccionari de la creació cinematogràfica (en espanyol), Barcelona: Ariel Cine, p. 263.
  2. ↑ «Lens Flare: ¿Evitar-ho o produir-ho?» (en és). 3lents. com. Consultat el 18 de decembre de 2019.
  3. ↑ «Llum Paràsita en Fotografia. ¿Qué és i Cóm Pots Controlar-la?» (en és). Blog del Fotógraf. Consultat el 18 de decembre de 2019.

Bibliografia

  • Sánchez Escalonilla, Antonio (coord.). 2003. Diccionari de la creació cinematogràfica. Barcelona: Ariel Cine. pág. 263.