Anar al contingut

Centaurium pulchellum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Centaurium pulchelum (Centaurium pulchellum)


Centaurium pulchelum (abans Erythraea pulchella), comunament cridada centáurea menor, és una espècie de la família de les gencianàcees.



Descripció

Herba anual de fins a 20 cm, sense roseta basal de fulls. Fulls ovado-lanceoladas agudes, que creix en llongitut brot dalt. Flores morat rosàcees, rarament blanques, en inflorescència laxa, ramosa, de part superior plana, o solitària. Cáliz que casi iguala el tubo de la corola; lòbuls de la corola de 2-4 mm. Florix des de finals de primavera i en estiu.[1]

Distribució i hàbitat

Es troba distribuïda en tota Europa, llevat en Islàndia. Habita en llocs oberts.

Introduïda en Argentina, Brasil, Chile i Uruguai [2]

Taxonomia

Centaurium pulchellum va ser descrita per (Sw.) Druce i publicat en Flora of Berkshire 342. 1897.[3]

Etimologia

Centaurium: nom genèric que rep el seu nom pel centauro mitològic Quirón (que també dona nom a la tribu a que pertany, Chironieae), afamado com herbalista i mege, ya que són amprades des de l'época clàssica com tònics per a les afeccions estomacales i hepàtiques.

pulchellum: epítet latino que significa "bonica"[4]

Citologia

Número de cromosomes de Centaurium pulchellum (Fam. Gentianaceae) i táxones infraespecíficos: n=18.[5][6]

Sinonímia
  • Erythraea pulchella (Swartz) Fries
  • Erythraea ramosissima (Vill.) Pers.
  • Gentiana pulchella Swartz[5]
  • Centaurium anatolicum (K.Koch) Tzvelev
  • Centaurium caspicum (Fisch.) Tzvelev
  • Centaurium ramosissimum (Vill.) Druce
  • Chironia erythraea Schousb.
  • Chironia gerardii F.W.Schmidt
  • Chironia inaperta Willd.
  • Chironia intermija Mérat
  • Chironia maritima Georgi
  • Chironia minor Desf.
  • Chironia nana Bastard ex Griseb.
  • Chironia pulchella Willd.
  • Chironia ramosissima Bernh.
  • Chironia ramosissima Ehrh. ex Griseb.
  • Chironia vaillantii F.W.Schmidt
  • Cicendia pulchella Griseb.
  • Erythraea altaica Griseb.
  • Erythraea anatolica K.Koch
  • Erythraea arenaria C.Presl
  • Erythraea caspica Fisch. ex Griseb.
  • Erythraea emarginata Waldst. & Kit.
  • Erythraea gerardii Baumg.
  • Erythraea inaperta Schltdl.
  • Erythraea meyeri Bunge
  • Erythraea morieri Corb.
  • Erythraea nana Hegetschw.
  • Erythraea pumila F.Dietr.
  • Erythraea pumila (Jacq.) Gran
  • Erythraea pyrenaica Rich.
  • Erythraea sparsiflora Schur
  • Erythraea variabilis Schur
  • Gentiana ramosissima Vill.
  • Gonipia pulchella Raf.
  • Hippion pulchellum F.W.Schmidt
  • Hippocentaurea emarginata Schult.
  • Hippocentaurea inaperta Schult.
  • Hippocentaurea pulchella Schult.
  • Microcala pulchella G.Don
  • Sabatia pulchella Spreng.
  • Xolemia palustris Raf.
  • Castellà: centaura, herba de centaura.[5]

Referències

  1. ↑ Polunin, O (1989). , Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. ↑ «Institut de Botànica Darwinion». www.darwin.edu.ar. Consultat el 2025-12-28.
  3. ↑ «Centaurium pulchellum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 de març de 2014.
  4. ↑ En Epítets Botànics
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Centaurium pulchellum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 22 d'octubre de 2010.
  6. ↑ Proves Etude cytotaxinomique et cytogéographique du Centaurium pulchellum (Swartz) Druce sensu clapixc. Zeltner, L. (1985) Ber. Schweiz. Bot. Ges. 95(1): 47-57.

Bibliografia

  1. Flora of China Editorial Committee. 1995. Flora of China (Gentianaceae through Boraginaceae). 16: 1–479. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  3. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.

Enllaços externs