Celtis ehrenbergiana

Celtis ehrenbergiana (Celtis ehrenbergiana)

Celtis ehrenbergiana, Celtis tala, o simplement Tala, és una planta arbòrea o arbustiva, nativa d'Amèrica, que es troba des d'Amèrica del Nort fins al centre-sur d'Amèrica del Sur. Està dotat de fortes espines (encara que no són de gran tamany), i és un dels components principals dels espinals de les praderies i monts del Gran Chaco i certes zones de la planura pampeana. És apreciat per la seua fusta dura i pesada, que produïx excelent llenya i s'utilisa per a artículs duradors i de menut tamany, ya que el seu tortuoso tronc no posseïx prolongats trams en vertical.

Descripció

És una espècie de porte mijà, entre 4 i 9 m d'altura. Generalment de porte arbòreu, la baixa disponibilitat d'aigua, pot generar un porte més arbustiu (o d'una espècie similar). Està recobert d'una corfa clara, de color pardogrisáceo, que es torna dehiscente en els eixemplars adults. Ramifica abundantment, produint un dens enramado en zigzag en forts espines geminadas en les aixelles foliares, rectes, de fins a 15 mm de llarc. Presenta fulls alternes, pecioladas, simples, en la làmina aovada de fins a 35 x 20 mm, la base redonejada i el marge serrat en la regió apical.

Hàbitat i distribució

Es troba distribuït de forma discontínua des dels Estats Units fins a una zona del sur de l'interior de la Província de Buenos Aires, en el centre-este de la Argentina. És una espècie àmpliament present en les barrancas costeres del riu Paraná, formant la comunitat denominada subdistrito fitogeográfico del tala, una subvariante del districte fitogeográfico del algarrobo, pertanyent a la província fitogeográfica de l'espinal. Per mig d'este subdistrito alcança la seua distribució més austral, en les afores de Mar de l'Argent, en la costa marítima argentina. També, fins als anys quaranta de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, va ser comuna trobar-ho en la ciutat de Buenos Aires, un de que els seus antics barris, Vila Talar, va dur eixe nom justament per la predominancia d'este arbre, també la Ciutat d'El Talar, la localitat de Troncs del Talar, com el nom de l'estància del General Ángel Pacheco, coneguda com el Talar de López o el Talar de Pacheco, tots unicados en el Partit de Tigre. En la província de Jujuy, una localitat du el seu nom. En la ciutat de Mendiolaza, província de Còrdova, hi ha un barri cridat El Talar de Mendiolaza. En la província d'Entre Rius es troba el Departament de Rosario del Tala. En el departament de Canelones, Uruguai es troba la ciutat de Tala, també obté el seu nom d'este arbre per la forta presència en la zona.

En la regió semiárida d'Argentina i les serres pampeanas, li'l pot trobar fàcilment ya que les seues llavors germinen en facilitat de forma natural.

Preferix sols secs o moderadament humits, en bon drenage i calcáreos.

Valor històric i cultural

Donat el seu valor històric i cultural, en agost de 2015 va ser declarat "Arbre emblemàtic" de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires per llei de la seua Llegislatura.

Us

La fusta del tala és dura i pesada; només la menuda envergadura del seu tronc impedix el seu us en grans peces. S'ampra per a tasques d'ebanisteria de poc tamany, com a vetes de ferramenta, o com a llenya i per a l'elaboració de carbó.

El seu frut és comestible a pesar de no valorar-se comercialment. Ecològicament, la seua densitat permet el desenroll d'una rica fauna en els talares. Anidan en ell la calandria (Mimus saturninus), el chotoy (Schoeniophylax phryganophila), la cotorra comuna (Myiopsitta monacha), el espinero pit tacat (Phacellodomus striaticollis), el forner (Furnarius rufus), el leñatero (Anumbius annumbi) i el zorzal colorat (Turdus rufiventris). Les seues fulles servixen d'aliment a la oruga de la palometa "Safir" (Doxocopa laurentia), "Safir del Talar" (Doxocopa seraphina Hübner), "Picuda" (Libytheana carinenta carinenta), "Frotadora-Obscura comuna" (Calycopis caulonia) i "Bellíssima comuna" (Hypanartia bella).

Taxonomia

Celtis tala va ser descrita per Gillies ex Planch. i publicat en Annales dones Sciences Naturelles; Botanique, sér. 3 10: 310. 1848.

En Argentina es reconeixen quatre espècies pertanyents al subgénero Mertensia Planch que generava confusió al moment d'identificar-los, per lo que es va procedir a identificar-los morfològicament concloent que baixe el nom Celtis ehrenbergiana, s'englobava a Celtis tala, i dos varietats de Celtis pallida: pallida (ppdd), i discolor Hunz. & Dottori.

Sinonímia

• Celtis cinerea Torr.
• Celtis sellowiana Miq.
• Celtis weddelliana (Planch.) Romanczuk
• Mertensia texano Trécul ex Planch.
• Momisia integrifolia Wedd.