Anar al contingut

Celtis balansae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Celtis balansae és una espècie de plantes en flors pertanyent a la família Cannabaceae. És endèmica de Nueva Caledonia.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La distribució coneguda de Celtis balansae, aixina com la seua presència en ambients tan variats com boscs secs i boscs templats, provablement ilustra l'escassa informació disponible per a esta espècie. És endèmica de Nueva Caledonia, a on la seua extensió de presència (EDO) és 2063 k² i l'àrea d'ocupació (AOO) és de 24 km². Es coneix en sis localitats, la mitat d'elles en hàbitat de bosc sec, que és un dels hàbitats més amenaçats d'Nueva Caledonia. La reducció dels boscs secs s'ha estimat en un 95% durant els últims 150 anys (Bouchet 1995) i esta degradació continua hui en dia.

Ecologia

[editar | editar còdic]

La principal amenaça és el pastoreig de ganado i l'agricultura, que es va iniciar en la década de 1850 i està en curs. Una atra amenaça prové del Cérvol Rus ( Cervus timorensis russa), que es va introduir en la década de 1880 i es va adaptar molt be als hàbitats caledonianos. La seua població pot haver aplegat a 105,000-110,000 individus en estat selvat. Este cérvol consumix una àmplia varietat d'espècies de plantes i també causa greus danys als arbres per fregada de les seues astes contra els brots dels arbres. La tercera gran amenaça són els incendis incontrolats que agranen a través de les terres baixes d'Nueva Caledonia cada any durant l'estació seca i que han transformat llentament pegats remanentes de bosc sec en xara dominada per Acacia spirorbis i Leucaena leucocephala , o en les sabanas Melaleuca quinquenervia.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Celtis balansae va ser descrita per Jules Emile Planchon i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 17: 183. 1873.[2]

Etimologia

Celtis: nom genèric que deriva de céltis f. – lat. celt(h)is = en Plinio el Vell, és el nom que rebia en Àfrica el "lotus", que per a alguns glosadores és el azufaifo (Ziziphus jujuba Mill., ramnáceas) i per a uns atres el almez (Celtis australis L.)[3]

balansae: epítet otorgat en honor del botànic francés Benedict Balansa.

Referències

[editar | editar còdic]