Cavatina
En polac diu: «Beatrice vaig donar Tenda en música de Bellini. El llibret va ser traduït de l'italià per J. Checinski.
En l'àmbit de la música operística, la cavatina és l'ària en la que es presenta en escena cada personage en una òpera italiana.
Va estar en voga especialment en el XIX, en que li la coneixia també com a ària vaig donar sortita (‘ària d'eixida’).
Originalment era una cançó curta de caràcter simple, sense una segona veu ni qualsevol repetició típica del ària.[1]
Des de el XIX s'aplica freqüentment a un simple aire melodioso, distinguint-ho de les més lluentes ària, recitativo, etcétera, i a sovint forma part d'un moviment més gran o escena d'oratorio o òpera.[2]
En òpera, el terme s'ha descrit com:
La cavatina com a forma musical apareix en òperes i ocasionalment en cantata i música instrumental.
En l'òpera, la cavatina és un ària, generalment de caràcter lluent, cantada en una o dos seccions sense repeticions.
Es va desenrollar a mitan de el XVIII, coincidint en el decliu de l'ària dona cape prèviament favorida (en la que la forma musical és ABA, en la secció A repetida en variacions improvisades).
Es troben eixemples en les òperes de Mozart, Weber i Rossini. En les òperes de bel vora de el XIX de Bellini, Donizetti i Verdi, el terme va aplegar a referir-se a l'ària d'obertura d'un cantant principal, ya siga en un moviment o combinada en una cabaletta contrastante.[3]
Estructura
[editar | editar còdic]L'estructura de dos temps de la cavatina de el XIX, en la que es volia reconéixer la traça formal característica, és en realitat la forma típica de l'ària de l'òpera italiana de principis de el XIX.[4]
En tot cas, lo que es requerix per a una cavatina és una escritura vocal exigent, que li permeta al cantant mostrar les seues habilitats, presentant-se davant el públic de la millor manera. La funció de la cavatina era, de fet, presentar al personage i es cantava al mateix temps que la seua entrada en escena.
Es diferencia del ària col dona cape (‘ària en repetició des del principi’), una forma típica de el XVIII, per la falta d'una secció central contrastante i "dona cape".
En ocasions, en el XVIII, el terme cavatina s'utilisava com diminutivo de cavata, una forma de el XVII en un significat diferent.
En la forma cavatina, el terme també s'utilisa excepcionalment en l'òpera francesa de el XIX.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula espanyola «cavatina» significa en italià ‘cancioncita’ i és el diminutivo de la paraula italiana cavata, que significa:
- ‘una cavada’ o ‘una excavació’[5] i, per extensió, ‘excavació [emissió] d'una veu’ o ‘extraure ingeniosamente sons d'un instrument’,[5] la producció de to d'un instrument.[1]
El seu plural en espanyol és «cavatina».[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cavatina», artícul en anglés publicat en la Enciclopèdia britànica (edició de 1911), publicat en el lloc web Wikisource.
En italià, el plural de cavatina és cavatine. - ↑ «Les cabalette i les cavatina. Els usos i els significats que el pas del temps va alterar», artícul publicat el 25 de novembre de 2007 en el lloc web del diari La Nació (Buenos Aires).
- ↑ «Cavatina», artícul en anglés publicat en el lloc web de l'enciclopèdia Britannica.
- ↑ Carrozzo, Mario; Cimagalli, Cristina (2009): Storia della música occidentale 3. Roma (Itàlia): Armant Editore, 2009. ISBN 978-88-7144-905-0.
- ↑ 5,0 5,1 «Cavatine», artícul en francés (basat en el Diccionari de la música (1768) de Jean-Jacques Rousseau) publicat en el lloc web CNRTL (Centre Nacional de Recursos Textuals i Lèxics).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cavatina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.