Cabaletta

Cabaletta és un terme musical italià en el que s'identifica la segona part del ària en l'òpera de el XIX, d'un ritme més animat que el de la precedent, cridada cavatina o cantabile.

Generalment la cabaletta representa una intensificació de les emocions o una irresoluble pren de decisió, representada musicalment per mig de l'acceleració del ritme, a sovint provocada per l'intervenció d'un atre personage o del cor en el cridat tempo vaig donar mezzo, que la separa del cantabile a on generalment s'expressen sentiments.

Sobre l'orige de la paraula algunes fonts sugerixen que procedixca de cobola, copla en italià, mentres que freqüentment li la fa derivar de cavallo, aludint al ritme palpitante d'una cavalcada. Es definix per primera volta en 1826.

Mentres que en les òperes del primer romanticisme italià cavatina i cabaletta es yuxtaponen normalment sense cap atra intervenció, en la seua forma definitiva és habitual que les separe el tempo vaig donar mezzo, a on intervenen atres personages de l'acció, i que en ocasions pot ser prou llarc. En esta forma definitiva, la cabaletta consta d'una estrofa que es repetix en algunes variacions per a terminar de forma virtuosa i lluenta.

Posteriorment, el terme cabaletta s'estén a la part ràpida en la que termina qualsevol conjunt vocal operístic, inclús aquells en els que intervenen més cantants, encara que també s'usa en estos casos el terme stretta.

Eixemples clàssics de cabalettas són:

• "Senar più mesta" de La Cenicienta de Rossini (1817).
• "Vien diletto, é en ciel la lluna" d'I Puritani de Bellini (1835).
• "Spargi d'amaro pianto" de Lucía de Lammermoor de Donizetti (1835).
• "Possente amor el meu chiama" de Rigoletto de Verdi (1851).
• "Vaig donar quella pira" d'El Trobador de Verdi (1853).
• "No, senar udrai rimproveri" de La Traviata de Verdi (1853).

Com a eixemple de cabaletta en un dueto:

• "Infelice, il veleno bebesti" de Lucrezia Borgia de Donizetti (1833).