Catedral de Sant Hallvard (Oslo)
La Catedral de Sant Hallvard (en noruec Sankt Hallvardskirken o Halvardskatedralen) va ser la primera catedral de la ciutat d'Oslo, Noruega. Actualment únicament permaneixen les ruïnes de les seues fonaments, en acabant de que l'iglésia va ser derribada en el XVII quan l'emplaçament de la ciutat es va canviar cap al costat occidental de la baïa.
L'iglésia és mencionada per primera volta en fonts escrites quan va morir el rei Sigurd I en 1130. Per la disposició dels fonaments es creu que tenia una forma basilical en una torre central i dos torres occidentals, un transepto i una estructura semicircular com a part final del cor, disposició similar al model de la Catedral de Nidaros. Se sap també que el cor va ser considerablement expandit.
En l'iglésia varen ser colocades les relíquies de San Hallvard, el sant patró d'Oslo, i això seria motiu de pelegrinages de diverses parts del país.
Es va incendiar en 1137, provablement en 1567 i novament en 1624, quan es va incendiar tota la ciutat. Va ser reparada i posada en funcionament novament en 1654, pero no va poder evitar-se la seua deterioració cada volta major. Finalment va ser derribada a finals del XVII. Per a llavors l'assentament de la ciutat s'havia canviat cap a l'extrem occidental de la baïa, i una nova catedral, l'Iglésia de la Santíssima Trinitat, s'havia construït.
En l'actualitat, les ruïnes de l'antiga catedral es troben dins d'un parc arqueològic de l'orient d'Oslo, que conta en numeroses ruïnes migevals.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de San Hallvard (Oslo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.