Catedral de L'Habana
La Santa Iglésia Catedral Metropolitana de L'Habana, dedicada a l'Inmaculada Concepció de María, és un temple catòlic, ubicat en la ciutat de L'Habana, Cuba. S'alça en el cor de L'Habana Vella, en la zona més antiga de la ciutat, declarada per l'UNESCO en 1982 Patrimoni de l'Humanitat. És la sèu episcopal de l'Arquidiócesis de Sant Cristóbal de L'Habana.
La seua ubicació és en la Plaça de la Catedral, una de les quatre places més importants de la zona antiga de la ciutat. Es pot aplegar fins al temple recorrent les calles Mercaders o Sant Ignacio, antigues artèries que des del XVIII conectaven la Plaça Vella en la Plaça de la Catedral.[1]
Història
En un primer moment (1748) una part de l'iglésia seria el oratorio dels membres de la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignacio de Loyola, després aplegaria a convertir-se en catedral. En antelació a la decisió obispal els jesuïtes ya tenien en els seus plans construir una iglésia en la Plaça de la Ciènaga. Açò és verificable puix el 24 d'octubre de 1704 el procurador general de L'Habana, Luis Gonzalo de Carvajal, es va opondre a la petició dels religiosos. Més de dèu anys despuix, per Real Cèdula de 19 de decembre de 1714 els jesuïtes varen obtindre el tan esperat permís i el 5 d'abril de 1727 els va ser notificat el lloc exacte a on podien construir l'iglésia i el convent.[2]
En l'any 1767, ya estava terminat el colege, pero no l'iglésia, en eixe moment ocorre l'expulsió dels jesuïtes del Nou Món. En 1772 pel deplorable estat en que es trobava la parroquial major, les autoritats espanyoles varen decidir traslladar-l'al Oratorio de Sant Felipe Neri i el 9 de decembre de 1777, es va traslladar a l'iglésia a mig construir dels jesuïtes. En 1778 per orde del bisbe Felipe José de Trespalacios va escomençar el procés de transformació de l'antic oratorio de Sant Ignacio en la catedral havanera dedicada a la Puríssima Concepció, l'image de la qual és visible hui en la part alta del presbiteri.
Durant el govern del bisbe Juan José Díaz d'Espasa i Fernández de Landa, es varen realisar reformes significatives.[2] El principal benefactor de l'obra va ser el ric bisbe de Salamanca. En una de les seues naus va estar el monument funerari en els restants de Cristóbal Colón, des de 1795 fins a l'independència d'Espanya, moment en el que varen ser traslladats a la Catedral de Sevilla.[2]
Segons el historiador de la ciutat Emilio Roig de Leuchsenring esta reforma va incloure l'eliminació de tots els objectes que es varen considerar de mal gust, adorns, estàtues i altars varen ser substituïts per quadros al oli, en la seua majoria copies d'originals. La catedral posseïx vàries relíquies i sagrarios. En el seu interior es troba vàries tombes de personages ilustres de la ciutat i de Cuba.[2]
Estructura arquitectònica
La catedral és d'estil barroc, considerada dins de la corrent toscana, per les seues dos torres campanars laterals. El temple forma un rectàngul de 34x36 m, posseïx tres naus i huit capelles laterals, dividits per grossos pilars. El pis és de marbre blanc i negre.[2]
Les escultures i els treballs d'orfebreria dels altars aixina com de l'altar major varen estar a càrrec de l'italià Bianchini, les mateixes varen ser eixecutades en Roma en 1820 baix la direcció de l'afamado escultor espanyol Antonio Solá. Despuix d'este altar s'observen tres fresca originals del pintor italià Perovani. Les pintures interiors varen ser realisades pel pintor francés Jean-Baptiste Vermay.[2]
Entre les vàries capelles que alberga es troba la de Nostra Senyora de Loreto, consagrada pel bisbe Morell de Santa Creu, en 1755, abans de la transformació en catedral de l'antiga parròquia jesuïta, té una entrada independent.
La seua cúpula queda per baix de les torres laterals, i és visible des dels edificis aledaño pel seu intens color terracota.[2]
Està rodejada per la plaça que du el seu nom, que alberga a les mansions de la noblea havanera colonial, entre estes destaquen el Palau del Marqués d'Arcs, la casa dels comtes de Casa Bayona, de 1720, que en l'actualitat és el Museu d'Art Colonial i l'antiga mansió del Marqués d'Aigües Clares.[2]
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de La Habana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.