Anar al contingut

Catacumbes de Sant Calixto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Catacumbes de Sant Calixto

Les catacumbas de San Calixto són el primer cementeri oficial de la Comunitat romana i el sepulcro de varis papes de el III,[1][2] contant en una extensió de 15 hectàrees en 5 nivells distints que contenen al voltant de mig milló de cossos.[3][4][5] La Catacumbes de Calixtos són notables per contindre una secció coneguda com la Cripta dels Pares o Cripta dels Papes, que conté les tombes papals de varis Papes de el II a el IV.[4][6][2]

Són part del considerat complex calixtiano, un àrea d'entorn 30 hectàrees compreses entre la via Appia Antiga, la via Ardeatina i la via de les Sèt Iglésies, en les afores de Roma;[7][1] este complex que hostaja diverses àrees funeràries i catacumbales.[8][9]

Història

[editar | editar còdic]

Les catacumbes es varen construir a finals de el II,[9] en alguns subterràneus cristians privats i d'un àrea funerària directament depenent de l'iglésia romana.[2][8][10] Prenen nom del diácono Calixto I, propost pel papa Ceferino a l'administració del cementeri mateix.[11] Va pujar a la seua volta al tro pontifici, Calixto va ampliar el complex funerari, que be pronte es va convertir en una iglésia oficial.[9][11][2]

La catacumbes varen caure en desús despuix del sepeli del Papa Cornelio en l'any 253 d. C. i en sigles posteriors solament eren conegudes per un chicotet grup de flares locals que solien visitar les catacumbes periòdicament per a realisar servicis religiosos i resar les seues oracions (sobretot durant el XV),[12] encara que mai varen tractar de mantindre l'existència de les catacumbes en secret ni de resguardar-les per a evitar l'entrada d'atres persones i per tant varis locals curiosos i inclús turistes varen aplegar a visitar-les a lo llarc dels sigles;[12] per eixemple, quan es redescubrieron les catacumbes en 1852, es va trobar gravat el nom "Johannes Lonck" en la data de 1432, gravat per algun visitat del nort d'Europa.[13]

No seria fins a 1848 quan el afamado arqueòlec italià Giovanni Battista de Rossi les redescubrió, les va reportar de manera oficial a tot lo món i va donar començ a les investigacions científiques i arqueològiques formals.[12][13]

Descripció

[editar | editar còdic]
Pintura d'un bateig present en la catacumba de Sant Calixto.


Les catacumbes són part d'un complex funerari més gran conegut com el catacumbas de San Calixto que té una extensió d'unes trenta hectáres.[7][14]

Les Catacumbes de Sant Calixto en sí tenen un àrea d'unes 15 hectàrees i tenen 5 nivells i residixen en ella al voltant de mig milló de cossos;[5][15] les galeries, a on varen donar sepultura més de cinquanta màrtirs i setze pontífexos, varen ser part d'un complex mortuorio que ocupa quinze hectàrees i alcancen unes dimensions de casi vint quilómetros. Els núcleus més antics són les criptes de Lucina i la regió coneguda com dels Papes i de Santa Cecilia, a on es conserven algunes entre les memòries més sagrades del lloc (les criptes dels Papes i de Santa Cecilia, i els cubículos dels Sacraments); les atres regions són denominades de Sant Cayo i de Sant Eusebio (de finals de el III), Occidentals (citats en la primera mitat de el IV), en grandioses arquitectura subterrànees.[6][14]

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Reardon, 2015, «Appendix 9. The Cemetery of Callixtus: The Crypt of the Popes», pp. 291-293.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Stevenson, 1985, «The History of the Catacombs in Antiquity», pp. 24-44.
  3. ↑ Marucchi, 1935, p. 18.
  4. ↑ 4,0 4,1 Goodson, Caroline J. (2007). «Chapter 2. Building for Bodies The Architecture of Saint Veneration in Early Medieval Rome», Roma Felix: Formation and Reflections of Medieval Rome, Ashgate Publishing, p. 59. OCLC 76820830. ISBN 9780754660965.
  5. ↑ 5,0 5,1 Lester, Meera. «Chapter 9. Mourning, Loss, Departed Souls», Sacred Travels: 274 Plaus to Find Joy, Seek Solace, and Learn to Live More Fully (en Inglés), Adams Mija (Simon & Schuster), p. 244. OCLC 777400866. ISBN 9781440524899.
  6. ↑ 6,0 6,1 Les catacumbes cristianes de Roma: Orige, desenroll, aparat decoratiu i documentació epigràfica, Verlag Schnell und Steiner, p. 200-207. ISBN 9783795412197.
  7. ↑ 7,0 7,1 Osborne, James. “The Roman Catacombs in the Middle Ages” (Italià). Papers of the British School at Rome 53 (1): 278-328. British School at Rome/Cambridge University Press. doi:10.1017/S0068246200011569. OCLC 561629473.
  8. ↑ 8,0 8,1 Baruffa, Antonio (2004). Li catacombe vaig donar Sant Callisto. Storia, Archeologia, Fede, 5ta edició (en Italià), Libreria Editrice Vaticana, p. 20. OCLC 1338055545.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Stevenson, 1985, «The Making of the Catacombs», pp. 7-23.
  10. ↑ Marucchi, 1935, p. 9.
  11. ↑ 11,0 11,1 Moser, B. (1983). El papat. Époques i figures, Suedwest Verlag.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Stevenson, 1985, «The Rediscovery of the Catacombs», pp. 45-54.
  13. ↑ 13,0 13,1 Brettman, Estelle Shohet (1985). Vaults of Memory: Jewish and Christian Imagery in the Catacombs of Rome, 2dona edició (en Inglés), International Catacomb Society. OCLC 13521508.
  14. ↑ 14,0 14,1 Pergola, Agnese (2015). «Lo scavo archeologico», Li catacombe vaig donar Sant Callisto: Storia, contesti, scavi, restauri, scoperte: A proposito del cubicolo vaig donar Orfeo i del Museu della Torretta (en Italià), Tau Editrice, pp. 97-124. OCLC 917140346. ISBN 9788862444064.
  15. ↑ Webb, Matilda (2001). «Itinerary 9», The Churches and Catacombs of Early Christian Rome: A Comprehensive Guide, Sussex Academic Press, p. 244. OCLC 43884428. ISBN 9781902210575.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catacumbes_de_Sant_Calixto&oldid=1372107»