Anar al contingut

Castlevania: The New Generation

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Castlevania: The New Generation (comercialisat baix el nom バンパイアキラー Banpaia Kira, Vampire Killer en Japó i Castlevania: Bloodlines en Norteamérica) és un videojoc de la franquícia Castlevania, desenrollat i distribuït per Konami per a la consola de Sega Mega Drive (coneguda en Amèrica com Sega Genesis).

Jugabilitat

Com en la majoria dels primers jocs de Castlevania, cal procedir a través de cada nivell derrotant als enemics i arreplegant gemes (en lloc dels cors dels jocs anteriors) per a capacitar armes especials (en este joc són: astral, bumerán i aigua beneïda). Cada fase se secciona en parts, que culminen en una batalla contra un subjefe en la primera part de cada una d'elles, i contra el cap al final del nivell. Alguns artículs aumentaran el poder de les armes dels personages. Algunes parts de la divisió del joc tindran camins diferents, depenent de quin personage hages elegit (John Morris o Eric Lecarde). John és capaç de sortejar els grans estanys en la seua tralla, mentres que Eric deu seguir una ruta distinta en realisar bots d'altura per mig de l'us del seu llança.

Esta entrega també ha destacat per la seua abundància d'efectes especials, tals com a reflexos en l'aigua del Santuari del Atlantis, la Torre de Pisa balancejant-se i els grans caps multi articulats. En una de les fases inclús s'utilisa un efecte especial per a afegir dificultat al desafiu, com jugar al revés o jugar mentres la pantalla es dividix en seccions. La funció del «Punt Crash» d'Akumajō Dracula X: Ronde of Blood fa la seua tornada en The New Generation.

Història

Com senyala en la seua introducció, el joc té lloc en 1917.

En 1897, la llarga guerra entre l'humanitat i Drácula va aplegar al seu fi, i Drácula va caure en un descans etern a mans de Quincey Morris, un descendent lluntà de la família Belmont. La pau es va restablir en Europa, fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, que va transformar el continent en un món obscur ple d'assessinat i violència. Al començ de la guerra, en juny de 1914 en Sarajevo, el príncip hereu del Imperi Austrohúngaro (Archiduc Francisco Fernando d'Àustria) va ser assessinat. Es va dir que una dòna bella i estranya estava involucrada dins de les ombres. És Elizabeth Bartley (エリザベート バートリー Elizabeth Báthory). En la finalitat de reviure al seu tio, el comte Drácula, es va portar a terme una cerimònia profana que va causar la guerra, donant la possessió de les ànimes humanes d'Europa.

I ara, dos siluetes es poden vore prop del castell de Drácula. John Morris, un descendent lluntà de la famosa família Belmont que va ser dòcil al seu destí per a lluitar contra els vampirs dia i nit, i Eric Lecarde, la nóvia de la qual es va transformar en un vampir quan Isabel va ser revixcuda. En acabant de que Drolta Tzuentes (ドロテア ツェンテス Dorothea Szentes) resucitara a Elizabeth Bartley, varen viajar per tota Europa per a portar a terme la resurrecció del comte Drácula. John Morris va a detindre-les i Eric Lecarde ho va seguir. A pesar de que la resurrecció de Drácula va ser un èxit, els caçadors de vampirs ho derroten junt en els seus aliats.

A diferència dels atres jocs de Castlevania, este no té lloc exclusivament en el castell de Drácula, sino també en distintes parts d'Europa. Pero no obstant, es recorre les ruïnes del castell del comte, que compartix escenaris recurrents del primer Castlevania de NES.

Referències textuals

Este joc tracta d'incorporar el història original de Drácula escrita per Bram Stoker. El joc inclús es referix a una de les estreles de la novela, Quincey Morris. En fer açò, alguns punts de la trama inventada pels professionals en la localisació nortamericana del joc estan en oberta contradicció.


D'acort en el manual nortamericà del joc, John Morris se supon que ha segut testic del moment de la mort del seu pare en acabant de que este apunyalara a Drácula sol. En eixe moment, John Morris tenia solament dos anys d'edat, des de que va nàixer en 1895. Ademés, John i Eric no es mencionen en la novela. Els manuals japonés i europeu no fan menció de que John i Eric anaren testics de la mort dels seus pares. La novela descriu la persecució dels viagers per Drácula, pero mai hi ha una menció de que hi haguera algun chiquet viajant en ells. Res de lo dispost en el joc en contradicció dona la possibilitat de que John hi haguera presenciant la mort del seu pare, sense importar si la seua edat en el moment li va impedir recordar l'event.

La part crucial del manual és Quincey apunyalant a Drácula en una estaca de fusta. No obstant, en la novela, Quincey utilisa un gavinet Bowie. Ademés, el manual afirma que Quincey Morris va matar solament a Drácula, sense cap menció dels esforços combinats d'atres personages de la novela. No obstant, en la novela, Drácula és assessinat quan Jonathan Harker ho rebana a través de la gola (que implica una decapitació), mentres que al mateix temps Quincey ho va apunyalar en el cor.

Quincey intenta cortejar a Lucy al principi de la novela, pero no es menciona que Quincey té un fill de dos anys d'edat. Encara que en la novela de Bram Stoker, Quincey estava destinat a ser un adult fadrí sense fills.

Ademés, la comtesa Bartley es basa lliurement en la figura històrica real d'Erzsébet Báthory. La bruixa que li resucita en el història del joc és Dorottya Szentes, que en realitat tenia conexions en Báthory. Aixina com el nom de «Bartley» en les versions nortamericanes del joc és una transliteraació de Báthory, el nom de «Drolta Tzuentes» és una corrupció del nom de Dorottya.

El joc també fa referència a l'història de la mort en la vida real de l'archiduc Franz Fernando d'Àustria, lo que sugerix que l'assessinat havia segut ordenat per la comtesa.

El història de The New Generation contínua en Castlevania Portrait of Ruin, protagonisat pel fill de John Morris: Jonathan Morris. John Morris mor en algun moment entre 1917 i 1944, com a resultat de la seua confiança en la tralla Vampire Killer i el fet de que este absorbixca l'energia dels seus usuaris no Belmont. John havia segut ferit en la baralla contra Drácula en 1917 i la seua confiança en la tralla no li va permetre recuperar-se completament de les seues ferides.

Referències