Castella d'Aguada

Erro al crear miniatura:

Castella d'Aguada

Forte de Bandra o Forte de Bandorá, conegut localment com Castella d'Aguada (Castelo d'Aguada, Plantilla:Lang-mr, en inglés: Bandra Fort), situat en el suburbi de Bandra, en la costa de Bombay, en l'estat de Maharashtra, Bandra, Mumbai, en Índia. Es troba en Fi de la Terra, en Bandra. Va ser construïda pels portuguesos en 1640 com a torre de vigilància en vistes a la baïa de Mahim, el mar aràbiga i l'illa meridional de Mahim. El valor estratègic del fort va aumentar en 1661, en acabant de que els portuguesos cediren les sèt illes de Bombay, situades immediatament al sur de Bandra, a les possessions angleses d'ultramar. El nom indica el seu orige com a lloc a on es disponia d'aigua dolça en forma de font ("Aguada") per als barcos portuguesos que solcaven les costes en el periodo inicial de la presència portuguesa. El fort s'estén en varis nivells, des del nivell de la mar fins a una altitut de 24 m. Castella d'Aguada ha aparegut en vàries películes hindi, com Dil Chahta Hai i Buddha Mil Gayaa.

Història

Els portuguesos, que havien establit una base en la zona en 1534 despuix de derrotar a Bahadur Shah, varen construir varis forts marítims a lo llarc de la costa occidental de l'Índia. Castella d'Aguada era un d'eixos forts estratègicament situats, en vistes a la baïa de Mahim al sur, a la mar aràbiga a l'oest, a les illes de Worli al sur i a la ciutat de Mahim al suroest. El fort també protegia la ruta marítima del nort cap al port de Bombay. Esta ruta marítima, un gran estuari, va anar posteriorment guanyada a la mar en el XIX. Durant el domini portugués, estava armat en sèt canons i uns atres més menuts com a defensa.Un manantial d'aigua dolça situat en els voltants suministrava aigua potable als barcos que passaven per allí, d'ahí el nom del fort.

Despuix del decliu dels portuguesos a principis d'el XVIII, els marathas es varen convertir en la major amenaça per a les possessions britàniques. Presentir una imminent derrota portuguesa, els britànics varen demolir parcialment el fort com a mida de precaució. El derrocament obviaria la possibilitat de que el fort fora capturat pels marathas, en la possibilitat de que fora utilisat com a base militar alvançada per a atacar la Bombay britànica.

En 1739, l'illa va ser invadida pels marathas; va estar governada per ells fins a 1774, quan els britànics varen prendre possessió de la zona durant la primera guerra anglo-maratha. En 1830, els britànics donaron grans parts de l'illa de Salsete, a Byramjee Jeejeebhoy, un parsi filántropo. Jeejeeboy va establir llavors la seua residència en el tossal a on es troba el fort, i la veta va passar a cridar-se Byramjee Jeejeebhoy Point.

Conservació

Erro al crear miniatura:

Aspecte d'un baluart.

En 2003, el Bandra Band Stand Residents' Trust va posar en marcha un programa de conservació per a salvar el fort. Va ser encapçalat per una diputada local, Shabana Azmi, que va finançar part de l'esforç en els fondos que tenia assignats. Es varen reparar l'arc de rajola d'una de les portes, a punt de derrocar-se, i els fonaments de mampostería de la muralla del fort, en perill d'erosió per les marees. El propenc hotel Taj Land's End s'encarrega del seu manteniment, despuix d'haver-ho heretat dels seus anteriors propietaris.

El fort és propietat del Servici Arqueològic de l'Índia (ASI). La remodelació del fort inclou la conservació de les formacions rocoses naturals, la construcció de senderes i la creació d'un amfiteatre. L'arquitecte encarregat de la remodelació va ser P. K. Dones, que ya havia redissenyat la zona de Carter Road Promenade.