Sèt illes de Bombay
Les sèt illes de Bombay eren territoris portuguesos d'el XVI que s'estenien front a la costa oest de l'Índia, que varen ser entregats a Anglaterra baix este títul com a part de la dot de Catalina de Bragança quan es va casar en Carlos II en 1661. Les illes havien segut anteriorment partix dels imperis indígenes com la dinastia Silhara i el Sultà de Gujarat ans que foren capturats pels portuguesos en 1534. Despuix d'adquirir-els com a dot, Carlos II va llogar les illes a la Companyia de les Índies Orientals en 1668 per £ 10 a l'any. Cap a 1845, les illes s'havien fusionat[1] en una massa de terra per mig de proyectes de recuperació de terres múltiples. L'illa resultant de Bombay es va fusionar més vesprada en les illes propenques de Trombay i Salsette que es troben al noreste i al nort respectivament per a formar la Gran Bombay . Estes illes ara constituïxen la partix sur de la ciutat de Mumbai.
Les illes originals entregades a Anglaterra varen ser les següents:
- Illa de Bombay
- Colava
- Illa de la Vella (Little Colava)
- Mahim
- Mazagaon
- Parel
- Worli
També hi ha vàries illes més menudes que es troben a l'est de les sèt illes principals:
- Illa Elephanta also Known as Gharapuri
- Butcher Island
- Middle Ground
- Oyster Roc
- East Ground
- Cross Island
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Bombay: History of a City». The British Library. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2013. Consultat el 20 d'octubre de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siete islas de Bombay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.