Castell de la Glorieta
El Castell de la Glorieta és un monument nacional de Bolívia situat en les afores de la ciutat de Sucre, la capital del país. Va ser la sèu del principat de la Glorieta, constituït per Clotilde Urioste i Francisco Argandoña Revilla, abdós príncips de la Glorieta.
Va ser nomenat Monument Nacional el 27 d'agost de 1970.[1]
Història
[editar | editar còdic]El història del Castell esta unida a la família Urioste - Argandoña, el qual era un matrimoni lligat a l'explotació minera de l'argent, empresaris banquers i diplomàtics, es varen ocupar també de la llabor filantrópica en la ciutat de Sucre.
El matrimoni va adquirir un terreny de 40 hectàrees en les afores de la ciutat de Sucre, per a establir allí la seua residència i a la seua volta contraton a un dels arquitectes més importants de Bolívia, Antonio Camponovo, qui es va ocupar de dissenyar els plans del futur Castell, també varen treballar en l'els italians Martinelli i Tonelli per a la construcció dels jardins palatins.
l'Exposició Universal de París que es va celebrar l'any 1889 va ser la font d'inspiració per a que el matrimoni Urioste - Argandoña decidira el disseny de la seua futura residència en Bolívia. En 1897 es va terminar de construir la suntuosa edificació de la Glorieta.[2]
Actualment, el Castell de la Glorieta es constituïx en un atractiu turístic de la ciutat de Sucre, el qual requerix constantment de conte i accions per a recuperar el mobiliari, i la reconstrucció d'estructures que formaven part dels jardins. En el passar dels anys s'han perdut moltes hectàrees de jardins des de que el castell va passar a mans militars en la segona mitat de el XX.[2]
Estil
[editar | editar còdic].jpg)
L'edifici va ser dissenyat per l'arquitecte suís Antonio Camponovo, per llavors radicat en Argentina. L'estructura estava destinada a transmetre l'opulencia i sofisticació de la parella real, no obstant la mescla d'estils per a moltsPlantilla:Quí resultava alguna cosa ridícula i desalineada. Esta fusió abstrau característiques de l'estil morisco al chinenc, del rus al bizantí i del romànic al gòtic.
- La torre del príncip té un estil àrap tant en forma com en cúpula, conta en 45 metros d'altura i 108 escalons. cita requerida
- La torre de la princesa té un estil bizantí, mentres la seua cúpula és d'estil rus. Té una altura de 30 metros i unes grades de pedra de 80 escalons.[3]
- La torre rèplica del Big Ben és part de la capella del castell, té una altura de 25 metros i és una rèplica chicoteta del Big Ben londinenc.
- Detalls arquitectònics
-
Vista frontal del detall de la font dels desijos
-
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 7 de febrer de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 «Castell de la Glorieta: primer i únic principat en Sudamérica». Duabitad. Consultat el 9 de decembre de 2022.
- ↑ «La Glorieta: Un castell encantador». La Regió. Consultat el 28 de maig de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de La Glorieta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.