Castell de Huete

Castell de Huete

El castell de Huete, també denominat alcazaba de Wabda i castell de Lluna, és un castell migeval, al noroest de la ciutat espanyola d'Huete, en la província de Conca. S'ubica a l'oest del barri d'Atienza de dita localitat, ocupant lo que va anar un important enclavament geoestratégico des del que es domina una àmplia zona fins a la serra de Altomira a l'oest, des de la vall del Major fins a les alcarrias de Sacedón cap al nort, l'entrada cap a la serranía conquense a l'est i els primers cerros de la Manchuela al sur.

Descripció

És un castell de cerro, de tipo alcazaba i de planta rectangular molt allargat, seguint la forma de nort a sur del mateix cerro sobre el que s'assenta. Per a la seua construcció es va utilisar pedra en sillarejo, potser aprofitant també el material de l'antiga ciutat romana d'Opta (cerro Albaráñez). Es va rodejar de quinze torreones i es va alçar un setzé intramurs. La torre surest, restaurada en part en el sigle XX, va ser la major de l'alcazaba en una altura d'uns 12 metros i un diàmetro d'uns 22. Els murs que sorgixen de la torre principal varen ostentar atres torres emirales (sigle IX) i califales (sigle X) menors, d'uns 4 metros d'altura i 3 de profunditat, formades per tizones en talús de tres escalons en les seues parts inferiors. De la torre situada al nort partiria la muralla en cinc torres que rodejaria la població fins a enllaçar en l'extrem sur del castell.

En el seu interior s'assenten cinc sijes i un aljibe d'uns 25 m² de superfície dividit en dos compartiment.

Història

Restants de l'Edat de Bronze trobats en la zona donen conte d'un possible assentament prerromano en la zona. Claudio Ptolomeo citava en la seua Geografia un assentament celtibero a la que va denominar Istonium, sent una de les possibles ubicacions d'este castre celtibero el cerro de Alvar Fáñez.

En el sigle VI a.c., els romans varen situar en el seu cim Julia Opta (en castellà actual, 'recint fortificat' o 'plaça forta', donant constància al caràcter fortificat de l'assentament) del com encara queda algun restant. Este assentament romà va tindre certa importància per l'explotació del algeps especular, molt abundant en la comarca.

La decadència de Roma du al govern als visigodos a finals del sigle V d.c., que poc varen deixar llegat en l'antiga Opta.

Ya en el sigle VIII els bereberes apleguen a l'antiga Julia Opta i sobre els seus restants Al-Mutamid, rei taifa de Sevilla, funda en el sigle IX Wabda (en el castellà actual 'riu' o 'vall', donant referència a la vall del riu Borbotón cap al que s'estén Huete) i s'alça l'alcazaba sobre el cerro de Álvar Fáñez.

És en 1150 —les cròniques de l'época daten en el 19 de juliol— quan Wabda cau en mans cristianes de mans de les tropes del rei Alfonso VII de Castella. Es donaria llavors lloc a l'ubicació actual d'Huete, que el seu poder es disputarien els Castro i els Lara en 1164, recaent la batalla en favor dels últims. L'alcazaba sofrix reformes a lo llarc d'este sigle X i queda convertida en el castell de la Lluna. Encara este castell tindria un últim comés en 1174 quan els almohades varen sitiar a Huete en el castell, a on el poble va resistir produint aixina la fugida dels sitiadores.

El desplaçament al sur del front de batalla entre els regnes cristians i els musulmans va deixar en un segon pla, per inutilitat, el castell de Huete caent en l'incipient abandó en el qual es troba en l'actualitat.

Bibliografia

• JIMÉNEZ ESTEBAN, Jorge. El castell i la muralla musulmana de Huete, en "VV.AA., Retazos de Huete". Associació d'Amics del Museu d'Art Sacre de Huete. Huete, 1995. ISBN 84-605-3760-9.
• RODRÍGUEZ ZAPATA, José Luis. Conca. Castells, torreones i recints amurallados. L'autor. Madrit, 1992. (Pp., 126-131.). ISBN 84-604-3103-7