Castell de Ceba
El castell de Ceba, també cridat Castell de la Patá, Castell del Puig i Castell d'Enesa, es troba ubicat sobre el cim d'una dels tossals que dominen la població d'El Puig (província de Valéncia, Espanya).
Conta en la protecció genèrica del decret de 22 d'abril de 1949 i de la llei 16/1985. Per tant, és be d'interés cultural en categoria de monument. El seu número d'anotació ministerial és R-I-51-0010924, en data 12 de novembre de 2002.
Història
[editar | editar còdic]La població del Puig, cerro, rep el seu nom d'un supost temple grec que es trobava en un dels cerros del terme, encara que este topònim no ha segut l'únic que ha rebut la població. Aixina, en época romana es va cridar Podium, en significació de tossal, que, més vesprada, els àraps varen traduir per Gabol, vocable que, per la seua banda, els cristians de l'Edat Mija varen acomodar al llatí, utilisant els vocables Juballa i Cepullam, tal i com apareixen en la Crònica del Cid, i posteriorment se li passa a denominar Çebolla, nom d'una partida en la que és possible estiguera assentava la població original. Jaime I d'Aragó, ho menciona en la seua Crònica com Puig d'Enesa i Puig de Santa, raó per la qual el castell se li coneix per tan variats noms.
La primera documentació fiable sobre la vila es remonta a l'época de la dominació musulmana en la que es va alçar una fortalea, denominada Yubayla, en la que es protegia l'accés nort de la ciutat de Valéncia. És per això que el castell pot considerar-se que va ser construït en el XI pels àraps.[1][2] Els qui en replegar-se, en la finalitat de no deixar-ho com a base per a les tropes cristianes, ho varen derruir.[3] En 1093 va ser pres, reconstruït, fortificado, i rodejat d'una vila amurallada per El Cid. Esta vila és l'orige de l'actual municipi del Puig. Els materials amprats per a la construcció, tant de la fortificació del castell com de la mateixa vila, eren fusta i pedra procedents del saqueig de l'arraval valencià, que es va portar a terme abans de la pren de la ciutat per part de Rodrigo Díaz.[1][2]
Tant el castell com la vila varen caure en mans dels musulmans (que novament ho varen destruir durant la retirada, d'esta forma, Zayyan, tractava d'evitar que Jaime I d'Aragó poguera utilisar-ho per a conquistar Valéncia), fins que en l'any 1237, les tropes de Jaime I d'Aragó varen dominar la població, cridant-la El Puig de la Ceba. Immediatament es va tornar a reconstruir el castell, a l'hora que el monarca conquistador, fundava el monasteri mercedario que tanta rellevància va tindre en l'història valenciana i que va servir de punt de partida per al creiximent de la població. Per este motiu, el nom de la població, canvia novament, passant a ser El Puig de Santa María. En 1240 el rei va cedir part dels territoris a Arnau de Cardona (un dels cavallers que més es varen distinguir en la conquista junt a Berenguer d'Entenza). En 1349, tant la població com el castell, varen ser donados per Pedro IV d'Aragó, el Ceremonioso a Jérica, Finalment, en 1365 Pedro IV d'Aragó va manar destruir-ho, dins dels conflictes de la cridada Guerra castellà-aragonesa de 1356-1369, contra Pedro I de Castella.[1][2]
Durant la Guerra de Successió, la població va recolzar la causa del Archiduc Carlos, per lo que varen sofrir el castic de Felipe V al final del conflicte.
Descripció
[editar | editar còdic]En l'actualitat es troba en una zona calificada com a verda, i el seu estat de conservació és llamentablement ruïnós.[2] A pesar d'això poden apreciar-se numerosos llenços de muralles, aixina com restants de distintes torres (de la forma típica dels castells musulmans, rectangulars o quadrades), i construccions auxiliars. Els murs estan construïts de morter i pedres principalment de rodeno. Poden observar-se també alguna trinchera de l'última guerra civil, en una de les seues ales. En l'ala sur de la montanya en el tros del camí d'accés s'observen murs fets de lloses de rodeno travades en terra.[1]
Es tractava d'un castell rodejat de fos, una excavació profunda i seca (menys quan plovia), entorpint l'entrada dels invasores, aixina com la construcció per part dels assaltants de túnels per a entrar al castell.[1] Ademés contava també en una torre albarrana de forma més o menys quadrada, situada al costat noroest de la montanya, a uns 70 metros de distància de la fortalea i en un nivell inferior, estant conectada en esta a través d'un pont, que es desconeix si era permanent o mòvil, en el qual podia quedar aïllada del recint. En esta torre es defenia l'entrada al castell en ampliar l'àngul de tir dels guàrdies del mateix.[1] Encara poden identificar-se restants de la torre de l'homenage.[1]
Encara que este castell està en ruïnes, conta en una història important i des de l'altura a on estan les ruïnes del castell, s'observa unes vistes de la zona nort de Valéncia increibles. També és un dels castells més importants de la comarca de l'Horta de Valéncia o del àrea metropolitana de Valéncia, encara que el seu estat general és ruïnós.
Des de l'1 de juny de 2026, este castell està en fase de recuperació i restauració arqueològica.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul pren com a referència el text del B. I. C. incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Cebolla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.