Castell de Bejís
El cridat castell de l'Orde de Calatrava o castell de Bejís, és un monument catalogat com Be d'Interés Cultural, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana. Presenta anotació ministerial número RI-51-0009597 i data d'anotació 11 de febrer de 1997.[1]
El castell se situa en el terme municipal de Bejís, en la comarca del Alt Palancia, en la província de Castelló, a uns 800 metros d'altitut, lo que li donava una localisació estratègica en el camí que unia Valéncia i Aragó, passant per Llíria. Pese a no estar situat en la zona de major altura, el seu emplaçament era molt idòneu, ya que contava en defenses naturals en gran part del recint, en trobar-se rodejat de precipicis i de permetre el control de l'aigua de la zona, ya que els rius Palancia i Canals confluïxen a una curta distància.[2]
Història
Hi ha restants ceràmics íberos i romans en la zona del castell, lo que atestaria l'existència d'assentament humà en el lloc des de molt antic. També es varen trobar monedes romanes de l'época Imperial, potser per això, tradicionalment se li ha atribuït un orige romà, sofrint successives modificacions a lo llarc de la seua història i conforme era conquistat per musulmans i cristians i utilisat per a les seues respectives necessitats bèliques.[2]
El castell va ser conquistat pels musulmans en 1227-1228 documentat en una epístola del Secretari de Cancelleria Ibn cAmīra.[3]
Va ser reconquistado per les tropes cristianes del rei Jaime I d'Aragó en 1228, i cedit per este a l'Orde de Calatrava, podent-se vore encara en un desgastat sellar d'entre les seues ruïnes, un escut de l'orde. Durant l'Edat Mija va deure ser poc utilisat per a confrontacions bèliques.[1][2]
Més tart, en temps de Carlos I d'Espanya va passar a la Corona i en temps d'Isabel II d'Espanya, i en el títul d'Encomana, va pertànyer a l'infant D. Francisco de Paula. En el XVI, el castell va ser objecte de numeroses reconstrucció i reformes aixina com de treballs de refortificació. En sigles venidors va ser escenaris de conflictes bèlics com la guerra de successió, moment en el que el castell va albergar un important contingent militar. Durant la primera guerra carlista (1833-1840) els partidaris de l'infant Carlos María Isidro de Borbón es varen fer forts en el castell, sent derrotats per les tropes isabelinas el 22 de maig de 1840 despuix de cruents combats que tornarien a repetir-se un sigle despuix durant la guerra civil espanyola.[2]
Descripció
Es tracta d'un castell de tipo montano, en planta irregular adaptada a la topografia del lloc i actualment consta del cos principal i un extens albacar dividit en dos sectors que en part lo circundan i defenen. la torre de l'homenage s'alçava en el centre del recint i era utilisada com a fortalea interior aixina com residència de l'alcaide.[2]
Excavacions arqueològiques realisades han permés datar l'ocupació del castell a lo manco des de l'Edat de Bronze[4] Els materials de construcció amprats varen ser mampostería i argamasa, reforçats en sellars en els cantons. Les rondes de la muralla, estan cobertes de lloses de rodeno, sent la calç i la pedra com a elements constructius més utilisats en 1580.[1][5]
La porta estava en la cara nort, presentant a l'esquerra de l'entrada un escut en la pedra. Dins del recint estava el gran pati i la construcció al fondo. També hi havia un segon pati, que albergava caballerizas, herrerías i almagasens, en lo que actualment es diu cisterna. Hi havia una tercera porta que donava a un atre pati, que permetia accedir al núcleu o fortalea en la que es trobava la torre de l'homenage.[1][5]
Actualment només es conserven aljups i restants de muralla, podent-se vore cambres huecas per baix de les ruïnes.[1][5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Secció 1ª. Bens d'interés cultural - Generalitat Valenciana» (en és). www. cult. gva. es. Consultat el 30 d'agost de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «El Castell de Bejís | Ajuntament de Bejís» (en és). www. bejis. es. Consultat el 30 d'agost de 2017.
- ↑ «La pren del castell de Bejís, al noroest de Valéncia, pels musulmans en 1227-1228 en una epístola del Secretari de Cancelleria Ibn cAmīra».Estudis sobre Patrimoni, Cultura i Ciències Medievals.0(17)ISSN 2341-3549.Consultat el 30 d'agost de 2017.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2014. Consultat el 2 de febrer de 2014.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Castell de Bejís, Bejís, Castelló». Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2015. Consultat el 30 d'agost de 2017.
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Bejís.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Bejís» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.