Castell d'Andilla
Els restants del Castell d'Andilla, d'orige musulmà, ocupen el cim del cerro de casi 900 metros d'altura que domina la població, junt a l'ermita de Santa Inés.[1] La muralla d'Andilla es troba en el municipi del mateix nom, en la comarca d'Els Serrans de la província de Valéncia.[2]
En el terme municipal d'Andilla s'han descobert numerosos jaciments que proven l'ocupació humana de les seues terres de forma ininterrompuda des del Mesolítico. La vila actual té el seu orige en l'assentament musulmà als peus del castell i en la hoya del seu mateix nom.[1]
Este castell junt a les muralles, han segut catalogades com bens d'interés cultural, en el còdic: 46.10.038-003, i n.º anotació en el ministeri: R-I-51-0010647, en data 06/06/2001.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Andilla i el seu castell varen ser donados pel rei Jaime I d'Aragó a Eiximen Pérez d'Arenós, en escritura otorgada en Saragossa el 27 de decembre de l'any 1237, abans de la conquista de Valéncia.[3] Des de llavors el señorío ha conegut numerosos canvis de titularitat i successives i distintes famílies propietàries, com els Prades, els Heredia, etc., fins a aplegar als Marcilla i Santa Creu.[1]
El castell es troba situat en el cerro que domina la població conformant el seu característic paisage. Pertany a l'época medieval i encara conserva algunes estructures. A principis de sigle, segons es diu, mantenia en peu les seues tres torres, els restants de les quals hui es troben sobre les ales i sobre el propi castell. Posseïa un recint amurallado que envolia la població; hui subsistix una porta baix un torreón que es troba habilitat com a museu. El restant de les muralles està absorbit per les vivendes que sobre elles de varen adossar.[3]
Va tindre gran importància a lo llarc de les Guerres Carlistas tant en el control dels passos cap a Castelló i Terol des de la província de Valéncia. Pero tant en estes guerres com en la Guerra Civil de 1936 es va destruir pràcticament la totalitat dels restants del mateix.[3]
En 1994 en la plaça de la Muralla es va portar a terme una actuació arqueològica en la que va ser descobert un tram de muralla.[3]
Història
[editar | editar còdic]La fortalea islàmica va ser provablement alçada en el XI, i va deure ser aprofitada pels senyors feudals cristians ya que controlava el pas del Camí Real de Valéncia a Aragó.[1]
Posteriorment seria abandonada progressivament, fins que va tornar a utilisar-se durant les guerres civils dels sigles XIX i XX, lo que va acabar per completar la seua destrucció.[1]
Poc és, puix, lo que s'ha conservat d'este castell, que a principis d'el XX encara mantenia moltes estructures, entre elles les seues tres torres. En l'actualitat només poden distinguir-se llenços aïllats dels seus murs i atres vestigis dispersos.[1]
Aparte de la fortificació del propi castell, la vila d'Andilla estava protegida per murallas, les quals han desaparegut casi per complet absorbides per vivendes particulars. Subsistix en molt bon estat, no obstant, un portal d'esta muralla, que va deure ser el principal, obert baix un torreón medieval d'el XIV que alberga actualment el Museu Arqueològic Municipal, en la partix oest de la població. Construït en blocs de sillería, les àmplies dovelas del arc de mig punt ostenten en la seua clau l'escut nobiliario de Manuel Díez de Vilanova, Majordom del rei Alfonso V el Magnánimo, i a la seua esposa Blanca de Calatayut..[1]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Andilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.