Cassia grandis
El carao, cañandonga, cañafístola o cañafístula cimarrona és un arbre natural d'América Central, el Carib Colombià i les zones costeres de les Antilles que s'utilisa per al tractament de malalties del pit i com a beguda en moltes propietats nutritives.
Descripció
És un arbre gran i coposo, de fullage vert obscur i flors rosades en ramilletes, molt vistoses. El frut és una baïna cilíndrica de més de mija vara de llarc, i està ple d'unes llavors esclafades colocades unes sobre atres com una pila de monedes. Entre una i una atra llavor hi ha una espècie de tabic coriàceu i, ademés, una substància obscura, de sabor duzaíno, que és lo que mengen alguns d'este frut. La polpa del frut i la canya presenta una olor característica, molt semblat a la humitat i al verdet, que pot resultar desagradable.↵Arbre selvat que es multiplica de llavor en terrenys montanyosos i sustanciosos que florix en primavera i és comuna en vàries parts de Cuba. Primoroso arbre que suministra una fusta molt bonica, forta i resistent, textura fibrosa i no obstant prou compacta i gra fi. El seu color és gris alguna cosa agamuzado en belles vetes i llestes alguna cosa més obscures quan recent llaurat; mentres que a l'aire es torna color canella groguenc; el seu albura, al contrari és gris pàlit teñir de color carn més o menys pronunciat, vetejat esguitat. La seua fusta es pot aprofitar en molta ventaja en la fusteria.[1] Desplega en primavera grossos arracades de flors salmó, els capolls de les quals són malva rosáceo. Té fulles filicíneas compostes de 10 o 15 hojuelas verdes i ovales; alcança una altura de 15 m.
Propietats
La decocció de fulls, frut i corfa s'usa per via oral per a tractar l'anèmia, hemorràgia nassal, malalties del fege, infeccions urinàries, histerisme, resfrío i tós. Per via tòpica s'aplica un ungüent de fulls per a tractar afeccions dermatomucosas (herpes, llagues, tinya, vitiligo). De la raïl s'extrau un líquit antisèptic que s'usa per a curar ferides, mentres que la corfa s'usa com cicatrisant. Als fulls i frut se li atribuïxen propietats antianémicas, antimicóticas, antiséptica, astringente, depurativa, diurética, estimulant, espectorante, febrífuga galactogoga, laxante, minerealisant, purgante, sedante i tònica. A la raïl se li atribuïxen propietat febrífuga, purgante i tònica. En Hondures s'utilisa l'extracte del carao o mel per a chiquets en un alt nivell de desnutrición, açò pel seu alt contingut de ferro, lo que ajuda a sintetisar l'hemoglobina, i veem la pronta recuperació dels chiquets, ademés, és un refresc en alt contingut de sucres que restablixen a les persones del camp despuix d'un dia en molta fatiga.
En El Salvador les baïnes de la Cassia grandis s'usen per a la fabricació d'una beguda freda denominada "refresc de carao", que, mesclada en llet posseïx una característica olor mordaz que popularment es compara en el de "les pates(peus) brutes".
En Nicaragua s'utilisa en l'elaboració d'un vi saborós i espés denominat "vi de carao". Mentres que l'arbre, per les seues vistoses flors, s'ampra d'adorn en passejades i recreos.
Taxonomia
Cassia grandis va ser descrita per Carlos Linneo el Jove i publicat en Supplementum Plantarum 230. 1781[1782].[2]
- Sinonímia
- Bactyrilobium gran Hornem.
- Bactyrilobium molle Schrad.
- Cassia brasiliana Lam.
- Cassia brasiliana var. tomentosa Miq.
- Cassia brasiliensis Buc'hoz
- Cassia mollis Vahl
- Cassia pachycarpa de Wit
- Cathartocarpus brasilianus Jacq.
- Cathartocarpus erubescens Ham.
Noms comuns
En Guatemala se li coneix també com: bacut, caragüe, macut, santal.[4] En la Guajira colombiana se li coneix popularment com Jamanar.
Referències
- ↑ Roig i Taula, Dr Juan Tomás (1962). Diccionari Botànic de Noms Vulgars Cubans, 3ª edició, La Habana:Institut Nacional de Reforma Agrària. De Arboricultura Cubana de José María Fernández Jiménez.
- ↑ «Cassia grandis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de maig de 2013.
- ↑ Sinònims en Catalogue of life
- ↑ (CÁSERES), 1996. Pag. 115 i 116.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cassia grandis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.