Casa de l'iglésia de Dura Europos

La casa de l'iglésia de Dura Europos o iglésia-casa de Dura Europos és l'iglésia més antiga que s'ha trobat fins a la data, segons l'evidència arqueològica. Data del 232/233 d. C. i estava ubicada en Dura Europos a la vora del Éufrates. L'antiga ciutat en l'est de Síria pertanyia en eixa época a la província romana de Celesiria.

La construcció

Pla de la domus Ecclesiae: 1. Pati; 2. Pòrtic; 3. Estància; 4. Sala de reunió; 5. Estància; 6. Batisteri; 8. Vestíbul.

Construïda en atobons, la casa en la que es trobava l'iglésia havia servit uns 200 anys com a vivenda normal. Està ubicada prop del mur de la ciutat, separada d'este sol per un carrer, immediatament al costat d'un accés secundari a la ciutat i molt prop de la porta de Palmira, que és l'entrada principal a la ciutat. La vivenda constava d'un peristilo al centre, en les habitacions entorn. En el costat nort es trobava l'entrada, des d'a on s'accedia a un vestíbul i des d'allí al peristilo, el qual tenia dos columnes en el costat este. Al voltant dels anys 232/233 es va remodelar la casa (esta data és coneguda per una inscripció en l'estuc). En esta remodelació es varen unir dos habitacions de la casa per a conformar una gran sala de 13 × 5 metros, que tenia una capacitat per a unes 100 persones. En el costat este de la sala hi havia un estrado. En l'any 241 (segons una moneda que va quedar incrustada al pavimentar el pis) es va adaptar un atre quarto reconvertint-ho en batisteri (sala per al batisme). Ací es va trobar una font de pedra en un baldaquino. En este quarto hi havia també numeroses fresca. Al moment de la troballa, les fresca estaven relativament ben conservats. Estan pintats en un estil que concorda en la tradició del art partixc, a on cualitativament es troben per baix del nivell de les troballes de la sinagoga de Dura Europos donen indicis de que la comunitat cristiana de la ciutat no era, per llunt, tan forta financerament com la judeua. Les fresca es varen conservar degut a que en l'any 256 el mur de la ciutat de Dura Europos es va reforçar en farcidura i d'esta manera les cases circumdants es varen recobrir d'arena. En acabant de que partix d'ells permaneixqueren en l'Universitat de Yale varen sofrir severs danys per un bodegaje inapropiat.

Les fresca

En la paret oest, en la caseta principal sobre la font bautismal, es veu l'esquerra al Bon Pastor, duent una ovella sobre els seus muscles. La figura medix aproximadament 40 centímetros d'alt. Davant d'ell, en el centre del quadro i en el costat dret es mostra una rabera d'ovelles. La cantitat exacta d'ovelles hui ya no es pot determinar, provablement varen ser alguna volta tretze. Baixe el pastor estan Adán i Eva. La pintura no estava ben conservada i es va trobar per fragments que varen tindre que tornar a reunir-se en tècniques modernes.

En la paret nort, registre superior, al costat esquerre, es troben tres figures. En el centre i de peu sobre els atres es veu un home que provablement es tracte de Jesús. Davall, es veu la dreta a un home que yacer en un llit . Al costat esquerre es veu un home es marcha duent un llit sobre els seus muscles. En l'investigació hi ha consens sobre que es tracta ací de l'història de la curació del paralítico (Evangelio de Marcos 2, 1-12), encara que també existixen atres opinions per a interpretar l'escena.

Ala dreta de l'anterior, es troba una atra escena que mostra a dos hòmens que caminen sobre l'aigua. Es tracta de l'història que es testimonia en el Evangelio de Marcos 6, 45-61 i en l'Evangelio de Mateo (14, 22-34), en a on Jesús camina sobre l'aigua. L'escena està conservada solament parcialment, degut a que en l'antiguetat es va demolir el mur en este lloc. Es tracta de Jesús i Simón Pedro. En el pla de trasfondo es veu un gran barco en els apòstols a bordo observant a abdós hòmens. Cinc figures es conserven encara.

La ruïna de la casa-iglésia més antiga construïda en blocs de pedra és de començos del sigle iv, va sorgir també per reconversió d'una casa habitació i està ubicada en el noroest de Síria, en Qirqbize. En el poblat propenc de Fafertin es troba l'iglésia més antiga l'edifici de la qual va ser planificat per a tal funció i data, segons registre escrit, de l'any 372.

Vore també

• Iglésia de Megido

Bibliografia

• Effenberger, Arne (1986). Frühchristliche Kunst und Kultur, Leipzig, pp. 87-89. ISBN 3733800109.
• Kraeling, Carl H. (1967). The excavations at Dura-Europos: conducted by Yale University and the French Academy of Letters, Final Report 8 Part 2, The Christian building, Locust Valley, New York.
• Mell, Ulrich (2010). Christliche Hauskirche und Neues Testament. Die Ikonologie dones Baptisteriums von Dura Europos und dones Diatessaron Tatians (en alemà), Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht. ISBN 978-3-525-53394-9.
• Wharton, Annabel Jane (1995). Refiguring the Post-Classical City: Dura Europos, Jerash, Jerusalem and Ravenna (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 9780521481854.
• Wright, G. Ernest (2002). Arqueologia Bíblica, Edicions Cristiandad. ISBN 9788470574535.
• (1963).The Jewish Quarterly Review.University of Pennsylvania Press.54(2)

99-109.Consultat el 1 de setembre de 2023.