La Casa de Contractació de l'Especiería, també cridada Casa de l'Especiería, va ser una institució que va tindre la seua sèu en La Corunya, Galícia, Espanya, de 1522 a 1529.

Antecedents

Despuix del descobriment per Cristóbal Colón en 1492 de lo que es creïa era la nova ruta per a les Índies, se succeïxen una série d'acontenyiments que tenen per objecte la regulació i control del comerç per part dels Reis Catòlics. El més significatiu d'ells és la fundació en l'any 1503 per orde dels Reis Catòlics de la Casa de Contractació d'Índies en Sevilla, en l'objectiu de controlar i registrar el comerç de totes les mercaderies i suministraments relacionats en el comerç de les Índies, aixina com fiscalizar totes les mercaderies (sobretot or i argent) provinents dels nous territoris.

A les terres que hui cridem Amèrica varen aplegar els espanyols en el XVI, els natius d'estes terres produïen riquees pero pronte va quedar clar que no eren l'Índia a la que havien aplegat els portuguesos navegant cap a l'est i d'a on a partir de 1500 varen escomençar a dur a Europa grans cantitats d'espècies. La monarquia espanyola va organisar vàries expedicions navals per a trobar un pas marítim al voltant d'Amèrica. Despuix de varis intents infructuosos, en 1519 va partir una armada al mando de Fernando de Magallanes en esta mateixa missió.

Concessió i funcionament

 
Retrat del monarca Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic

En 1520, aprofitant l'estància en Galícia del jove rei Carlos I, alguns nobles locals, entre els que destacava Fernando d'Andrade, varen solicitar que se centralisara en el port de La Corunya tot el comerç d'espècies que anava a obrir-se a raïl de l'expedició de Magallanes. Argumentaven que La Corunya era un port molt segur, que no tenia els furs i llibertats que llimitarien el poder la Corona en atres ports cantàbrics i, sobretot, que estava més prop que Sevilla dels mercats clau d'espècies en el noroest d'Europa.[1]

El ya emperador Carlos va concedir a la ciutat de La Corunya, el 22 de decembre de 1522, la llicència per a la creació de la Casa de l'Especiería. Este decret va ser poc posterior a la tornada a Espanya de l'única nau supervivent de l'expedició de Magallanes, al mando de Juan Sebastián Elcano.

Els primers oficials d'esta Casa varen ser Bernardino Menéndez, com a tesorer, i el poderós mercader burgalés Cristóbal de Haro com a factor, al com va succeir Simón de Alcazaba.[1]

Un dels personages rellevants que varen intercedir en favor de la creació d'esta Casa de l'Especiería de La Corunya va ser Jofre García de Loaysa, qui, junt en un poderós grup de comerciants, es va comprometre a sufragar i liderar una expedició a l'objecte de prendre possessió de les illes Molucas per a la Corona (expedició a les illes Molucas), que va partir en 1525.

La creació de la Casa de la Contractació de les Espècies va supondre un important impuls econòmic per a La Corunya, pero també va convertir a la ciutat en un atractiu objectiu per als pirates i els enemics de la corona espanyola.En qualsevol cas, la duració d'esta institució va ser breu. Solament sèt anys despuix de la seua creació, en l'any 1529, i quan l'expedició de Jofre García de Loaisa encara no havia retornat, es va produir la desaparició de la Casa de Especiería com a resultat dels acorts alcançats entre Espanya i Portugal en el tractat de Saragossa, en el que l'Emperador va cedir a Portugal els seus drets sobre les illes de les Espècies a canvi d'una gran suma de diners.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Szászdi León-Borja, István (2003). «La Casa de Contractació de Sevilla i les seues germanes indianas», La Casa de la Contractació i la navegació entre Espanya i les Índies, Sevilla: Universitat de Sevilla : Consell Superior d'Investigacions Científiques : Fundació El Mont, pp. 101–128. ISBN 978-84-00-08206-2.


  • Guillermo Herbes del Castell. Les Índies en temps dels Reis Catòlics.
  • (1982) Història d'Espanya i d'Amèrica social i econòmica, 4ª edició, Vicens Vius.
  • José Ramón Barreiro Fernández (1986). Història de la Ciutat de La Corunya, la Corunya.
  • Antonio Eiras Roel (2000). El Regne de Galícia en l'época de l'Emperador Carlos V, Santiago de Compostela: Xunta de Galícia.


Referències