Casa de Chiquets Expósitos
Com a part del complex administratiu que significava el Protomedicato del Riu de l'Argent, el virrey Vértiz va fundar, el 7 d'agost de 1779, sobre un solar del carrer Sant Josep, pròxim al cantó en Sant Carlos, actuals carrers Perú i Alsina (Poma de les Llums), una Casa de Chiquets Expósitos.
El nom de la casa es deu a les seues funcions; en ella s'albergava als “expósitos” (del llatí ex-posĭels teus, posat fòra), paraula que s'aplicava als chiquets recent naixcuts abandonats, generalment en les portes de les iglésies o en el carrer.
Les raons socials de l'abandó eren múltiples: recent naixcut illegítim, fills incestuosos, productes de violacions, chiquetes fadrines, fòra del matrimoni, fills d'unions ilícites. La falta de recursos econòmics per a mantindre al recent naixcut o quan naixien mellizos, un era descartat.
El front de l'edifici contava en un armassó giratori de fusta que, colocat en un buit en la paret servia per a rebre els chiquets mantenint l'anonimat. Algú depositava al bebé en el torne, feya sonar una campanilla que es trobava adossada a la paret i un empleat, des de dins de l'edifici, feya girar l'aparat i rebia al chiquet sense saber quí lo havia abandonat. Esta espècie de torne va funcionar fins a 1891.
Fundació
La necessitat de fundar la casa va respondre casi en forma directa a l'elevació de la ciutat a la categoria de sèu del virreinato. En 1776, Carlos III crea el Virreinato del Riu de l'Argent i obri el port de Buenos Aires a la navegació directa en Espanya. Per a protegir la ciutat, que en eixe moment contava en prop de 28 mil habitants, envia 9.000 soldats. Les llargues estadías d'estos hòmens en trànsit, en poques ocupacions en un dels ports naturalment millor protegits del món va produir, com una de les primeres conseqüències, un enorme aument de les violacions a les dònes natives i els consegüents embarassos no desijats i l'abandó de numerosos recent naixcuts.
Despuix que els chiquets abandonats sofriren tremendes atrocitats (eren menjats per gossos i porcs que anaven solts pels carrers de la ciutat, eren atropellats per transeünts i carruages en l'obscuritat de la nit per carència d'allumenat públic, morien de fret, de fam o de set, o ofegats en els tolls que abundaven en els carrers), un grup de veïns, recolzant l'idea del procurador general, Marcos José de Riglos, peticionan davant el virrey el 17 de juny de 1779, l'obertura d'una casa-breçol, per a evitar eixes morts.
En data del 14 de juliol de 1779, el virrey, que coneixia la problemàtica per haver-se eixercitat anteriorment com a juge de menors, dispon s'òbriga una Casa de Chiquets Expósitos, similar a les que es trobaven en Madrit o Llima.
La Casa en el XVIII
La casa va escomençar a funcionar en dependències ocupades fins a eixe moment pel atarassana de guerra, en lo que fora part de les antigues dependències dels P.P. de Jesús que ocupaven, des de maig de 1661 i fins a la seua expulsió, tota la poma coneguda hui com Poma de les Llums.
Tota la propietat estava administrada per la Junta de Temporalitat que cedix l'edifici i el lloguer de nou chicotetes propietats, chicotets locals en vivenda ubicats front a la Plaça Major, com a ajuda per al manteniment dels expósitos.[1] D'este primer edifici de la Casa, actualment queden en peu dos sales.
Despuix de ser acondicionada, el 7 d'agost de 1779, baix la direcció de Martín de Sarratea, la casa comença a funcionar. La primera chiqueta admesa en l'institució era negra i va ser batejada Feliciana Manuela, havia segut admesa el 9 de juny de 1780, pero va morir al poc temps. En els següents dèu anys, l'institució va rebre a més de dos mil chiquets.
El magro presupost de la casa, se sostenia principalment dels aportes de la Real Imprenta de Chiquets Expósitos, els lloguers abans mencionats, funcions a benefici donades en el Teatre de la Ranchería, la venda de Bules per a poder menjar carn en Quaresma i donacions de part de la Germandat de la Santa Caritat del nostre Senyor Jesucristo, creada en 1727, en l'Iglésia de Sant Miguel Arcàngel.
Ya en un demanat de relleu del càrrec efectuat per part de Sarratea i abans de retornar a Espanya, el 21 de febrer de 1784, el virrey decidix deixar l'administració de la casa a càrrec de la Germandat. Una volta que esta institució es fa càrrec de la casa, li otorga la direcció a Pedro Díaz de Vivar i es decidix vendre l'edifici originari i mudar la casa a un d'una sola planta, cite en els carrers Sant Francisco i de Crist, actuals carrers Moreno i Balcarce, junt al Hospital de Dònes, ubicat darrere del Convent de Sant Francisco.
El front de l'edifici contava en un armassó giratori de fusta que, colocat en un buit en la paret servia per a rebre els chiquets mantenint l'anonimat. Algú depositava al bebé en el torne, feya sonar una campanilla que es trobava adossada a la paret i un empleat, des de dins de l'edifici, feya girar l'aparat i rebia al chiquet sense saber quí lo havia abandonat. Esta espècie de torne va funcionar fins a 1891.
En 1786 viuen en la casa 150 chiquets i s'establix un Reglament General de Funcionament que s'imprimix en l'Imprenta de Chiquets Expósitos. Els lactants estaven a càrrec de “ames de llet” i el restant baix el conte de “ames de crío”.
En l'any 1796, es dicta la Constitució de la Casa de Expósitos i, dò Francisco Necochea dona 12 beques per a que els interns més destacats completen la seua formació en Espanya.
Vore també
Referències
Bibliografia
- Gall, Edit Rosalía, "Història de la Beneficencia en el Buenos Aires Colonial", Ed. Corregidor, Bs.As., 2002. ISBN: 9500514478 / 950-05-1447-8
- Larroca, Norberto H. - Nahimias, Sara - Jankilevich, Angel, “Història dels Establiments Assistencials de la República Argentina I, Periodo Hispà”. FECLIBA, Bs.As., 1988.
- Meyer Arana, Alberto, “La Caritat en Buenos Aires”, Sopena, Barcelona, 1911.
- Wilde, José Antonio,Buenos Aires des de 70 anys arrere, Série del Sigle i Mig, vol. 2, Editorial Universitària de Buenos Aires, Bs. As., 1961.
- Galeries Witcomb - Fondo Aficionats - Samuel Boote - Buenos Aires, “Casa de chiquets Expósitos, hui Hospital General de Chiquets Pedro de Elizalde. c.1873,” Centre Documental de Conca Matança Riera, consulta 5 de setembre de 2024, https://centrodocumental.acumar.gob.ar/items/show/8513.
- Fernández, N. S. (2015). Els Chiquets Expósitos de Buenos Aires, 1779-1823. Socials i Virtuals, 2(2). Recuperat de http://socialesyvirtuales.web.unq.edu.ar/los-ninos-expositos-de-bons-aires-1779-1823/
- https://www.unvime.edu.ar/creacion-de-la-casa-de-ninos-expositos/
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa de Niños Expósitos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.