Protomedicato del Riu de l'Argent

El protomedicato del Riu de l'Argent, en sèu en Buenos Aires, va ser l'institució encarregada de la salut pública i de la formació de meges en el Virreinato del Riu de l'Argent des del 17 d'agost de 1780 fins a l'11 de febrer de 1822.

Història

El Protomedicato era un cos tècnic encarregat de vigilar l'eixercici de l'art de curar, aixina com d'eixercir una funció docent i atendre a la formació de professionals. Des de el XV Espanya va contar en institucions semblants que, en el XVI, va estendre a les colónies, creant els protomedicatos de Mèxic i del Perú. D'este últim depenia el del Riu de l'Argent fins que en assumir en 1778 el govern del Virreinato del Riu de l'Argent, el virrey Juan José de Vértiz i Salcedo va resoldre crear, el 17 d'agost de 1780, el Protomedicato del Riu de l'Argent en Buenos Aires, per les séries deficiències en els servicis hospitalaris que va trobar en el seu virreinato. Fins a eixe moment, era responsabilitat dels cabildos examinar les credencials i el otorgamiento de llicències a els qui eixercien en les seues àrees respectives.

Contava Vértiz en les seues memòries:

"Un atre dels establiments que em va dictar l'humanitat va ser el del Real Protomedicato que es va erigir en esta Capital, puix el de tot el Perú estava segons la Llei d'Índies, unit i anex a la càtedra de Primera Medicina de l'Universitat de Lima; aquell Protomedicato descuidava en estes parts extremadament les seues obligacions i encara es va donar casos de que a alguns que ací havien d'eixercitar la matèria mèdica els aprovara sense examen i comparescencia personal davant ell, contravenint a una atra expressa disposició de les mateixes lleis i en la virtut de les quals els vaig retirar els seus nomenaments, de modo que este experimental coneiximent i la reflexió de que a la distància de mil llegües mai podria remediar bastantemente els desórdens que perjudicaven la salut i conservació dels vassalls del Rei i menys precaver el desarreglo de les boticas, estant sempre a la mira de la bondat dels medicaments i composicions, i de l'equitat dels preus d'esta inaveriguable i enmarañada administració, em varen induir en precisió a no desamparar uns objectes tan importants com és mantindre per a la societat la vida del ciutadà i aprofitar-se a l'oportunitat de trobar-se ací el Primer Mege de l'Expedició a esta Amèrica Meridional, Dr. Don Miguel de Gorman, manat detindre per al arrreglo dels hospitals i economizar els seus consum. En esta ocasió i per molt notòria suficiència i conducta d'este Professor de Medicina, li vaig despachar el títul de ___protected_title_0___, concedint-li quantes facultats corresponen per les lleis a esta ocupació, i en l'extensió i districte de tot el Virreynato."

Va funcionar de manera precària fins a 1798. El 18 de febrer de 1799 un bando d'Antonio Olaguer Feliú, Virrey del Riu de l'Argent, va publicar la Real Orde del 19 de juliol de 1798, comunicant l'autorisació Real per al Protomedicato, per a organisar els estudis mèdics, ratificant el nomenament de Michael O'Gorman com a catedràtic de Medicina, i designant a José M. Carvallo com a assessor, creant-se llavors en 1801 la primera escola de medicina en l'Argentina, que va funcionar en l'intersecció dels actuals carrers Perú i Alsina de la ciutat de Buenos Aires, utilisant també les aules del Colege dels Jesuïtes. El pla d'estudis es basava en el de l'Universitat d'Edimburc.

El primer protomédico va ser Michael (Miguel) O'Gorman (1749?-1819), d'orige irlandés, que havia estudiat en París i Reims i revalidat en Madrit, aplegant al Riu de l'Argent en 1776. Va donar els primers cursos del protomedicato en 1801. També va estar a càrrec d'estos cursos Agustín Eusebio Fabre (1729-1820), qui va ensenyar cirugia. Ho va reemplaçar en 1802 Cosme Mariano Argerich (1756-1820), un criollo fill d'un mege català, que ademés va ser secretari del Protomedicato en succeir a O'Gorman en 1802.

També contava en un tribunal especial per a castigar les faltes comeses pels facultatius i perseguir als curanderos. Tenia ademés una funció financera, puix fixava aranzel per a exàmens i visites de boticas, regulava multes, administrava i distribuïa eixos fondos entre els seus membres o els aplicava a la finalitat que millor li semblava.

Els estudis de medicina no varen conseguir atraure interessats en la regió de l'Argent. En la ventrada de 1804 va haver solament quatre inscriptos; en les de 1807 i 1810 cap. En 1812 solament tenia tres estudiants per graduar-se, que practicaven en l'eixèrcit. Les aules del protomedicato es varen convertir en depòsit de material per a la guerra. Per una atra part existia el problema de que molts estudiants no donaven les últimes matèries, puix de fer-ho, en rebre's, estaven obligats a prestar la seua ajuda en les guerres de l'independència. En 1822 el protomedicato va ser reemplaçat per un Institut Mèdic, i al mateix temps es va crear el Departament de Medicina de l'Universitat de Buenos Aires.

Vore també

• Història de la medicina
• Mege

Bibliografia consultada

• Juliol A. Luqui Lagleyze (1994). Buenos Aires, senzilla història: La trinitat, Llibreries Turístiques.