Cas Guerra
El cridat case Guerra va ser un cas en el que es va acusar de corrupció a Juan Guerra, germà dellavors vicepresident del Governe espanyol, Alfonso Guerra.
Història
[editar | editar còdic]A finals de 1989,cita requerida Juan Guerra va ser contractat pel PSOE per a treballar en un despaig oficial de la Delegació del Govern en Andalusia en calitat d'assistent del seu germà, en un sòu de 129 370 pessetes líquides al més. El despaig era utilisat per a activitats diferents a les assignades, segons alguns mijos, lo que li va valdre a Juan Guerra ser acusat i jujat pels delictes de soborn, frau fiscal, prevaricació, malversació de fondos i usurpació de funcions. De totes estes causes va ser absolt en sèt juïns, llevat del frau fiscal. Una decena d'acusacions més varen ser archivades. El Tribunal Suprem havia revocat una de les sentències, que ho condenava per usurpació de funcions en l'Audiència sevillana, ordenant l'absolució. [1]
S'ha destacat que, a pesar de conéixer-se públicament des de juny de 1989 —per mig d'una notícia del semanari Época— les circumstàncies del cas, no haurien segut explotades políticament per l'oposició fins a giner de 1990.[2] Alfonso Guerra es va vore forçat a dimitir com a vicepresident del Govern en giner de 1991, a pesar de que a la postre el seu germà resultara absolt de quansevol tipo de corrupció.[3]
Com varen explicar Fernando García de Cortázar i José Manuel González Vesga:
Sobre la condena, en 1995, per delicte fiscal, ell i el seu soci Juan José Arenes varen ser condenats cada u a dos penes d'un any de presó (que no varen haver de complir en carir d'antecedents penals) per un frau fiscal de 42.103.742 pessetes comés durant els anys 1988 i 1989 en la seua empresa Corral de la Parra. Abdós varen ser condenats ademés a pagar dos multes de 24.933.200 i 34.860.000 pessetes respectivament.[5]
Juan Guerra va solicitar un recurs d'ampar al Tribunal Constitucional, en considerar que l'instrucció efectuada pel juge Ángel Márquez havia vulnerat la presunció d'inocència. Si ben este recurs va ser desestimat per tres vots contra dos, els dos juges que varen votar al seu favor, Vicente Gimeno i Manuel Jiménez de Parga, varen calificar l'instrucció de "inquisitorial i cuasi demoniaca".[6]
En 2012 va ser de nou archivada una causa sobre la seua persona en la que se li acusava de cometre alçament de bens, causa sobreseer per falta de proves.[7]
Encara que Juan Guerra mai fora condenat per cap cas de corrupció, en l'imaginari colectiu es recorda com "el primer cas de corrupció de la democràcia".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 2023-09-15 (en és).
- ↑ Jiménez Sánchez, 1994, pp. 23-24.
- ↑ Heywood, 2005, p. 42.
- ↑ 4,0 4,1 Fernando García de Cortázar i José Manuel González Vesga, Breu història d'Espanya, ISBN 84-206-0666-9, pg. 639
- ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ «El Constitucional desestima un recurs d'ampar Juan Guerra contra una condena del Tribunal Suprem». El País. Consultat el 2024-07-10.
- ↑ EFE. «Archivada la causa contra el germà d'Alfonso Guerra» (en és). El País. Consultat el 2024-07-10.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2005).«Corruption, democracy and governance in contemporary Spain».The Politics of Contemporary Spain.Routledge.Londres i Nova York:
- 39-60.
- (1994).«Possibilitats i llímits de l'escàndal polític com una forma de control social».Reis: Revista espanyola d'investigacions sociològiques.Centre d'Investigacions Sociològiques.Madrit:(66)
- 7-36.ISSN 0210-5233.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Casos de corrupció política en Espanya
- Capitalisme clientelista
- Corrupció en Espanya
- Corrupció política
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caso Guerra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.