Cas CAM

Fundació Mediterràneu és una fundació hereua de la Caixa d'Aforros del Mediterràneu (també coneguda com a Caixa Mediterràneu o CAM), una de les tres caixes d'aforros de la Comunitat Valenciana existents abans de la desaparició de Bancaixa i de la pròpia CAM. Va ser fundada en 1975, frut de l'integració en distintes etapes de 29 entitats financeres. El 22 de juliol de 2011, la caixa va ser intervinguda i nacionalisada pel Banc d'Espanya, que va cessar als administradors de l'entitat per a auditar-la, recapitalizarla i obrir un procés de subasta per a la seua adjudicació.

El 7 de decembre de 2011, es va anunciar l'adjudicació de Banc CAM (hereu dels activitat financera de Caixa Mediterràneu (CAM)) a Banc Sabadell pel preu simbòlic d'un euro despuix d'unes ajudes de 5.249 millons d'euros del Fondo de Garantia de Depòsits (FGD) a través d'ampliacions de capital. En eixe montant estaven inclosos els 2800 millons que es varen injectar a través del FROB i que el Fondo de Garantia de Depòsits (FGD) va repondre a l'Estat. Junt a esta injecció de diners, el fondo de garantia, que està finançat a través d'aportacions de les pròpies entitats financeres, va concedir a la CAM un esquema de protecció d'actius. Esta mida supon que el FGD assumixca el 80% de les pèrdues derivades de "una cartera d'actius predeterminada" durant els pròxims 10 anys. Esta cartera agruparà els crèdits problemàtics vinculats al sector immobiliari i els immobles canviats a canvi de deute impagat.

El 30 de maig de 2012, la Comissió Europea va aprovar l'operació i el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, va anunciar que el 8 de decembre la CAM (referint-se al Banc CAM) deixaria oficialment d'existir en quedar plenament integrada en Banc Sabadell.

L'1 de juny de 2012, es va produir el traspàs del 100% de les accions de Banc CAM per part del Fondo de Garantia de Depòsits (FGD) a Banc Sabadell. El 5 de decembre de 2012, es va produir la fusió per absorció de Banc CAM per Banc Sabadell.

Logo de la Caixa Mediterràneu i posteriorment de Banc CAM.

Per la seua banda, Caixa Mediterràneu (CAM) va quedar transformada automàticament per mandat llegal en fundació de caràcter especial, en dissolució de tots els seus òrguens de govern i baixa en el registre especial d'entitats de crèdit del Banc d'Espanya. No va ser fins al 9 d'abril de 2014 quan es va constituir formalment la Fundació Caixa Mediterràneu, com a fundació ordinària.

Història

1975-1990 Fusió constant de caixes locals

L'entitat adopta el seu actual nom en 1988, fins a llavors es denominava Caixa d'Aforros d'Alacant i Múrcia. Posteriorment s'han unit a ella la Caixa General d'Aforros i Monte de Torrent (1990) i la Caixa d'Aforros Provincial d'Alacant i Valéncia (1992). La Caixa d'Aforros d'Alacant i Múrcia es va formar en 1975 per la fusió de:

• Monte i Caixa d'Aforros d'Alcoy, fundada en 1875
• la Caixa d'Aforros de La nostra Senyora dels Dolors, de Crevillent, en 1903
• la Caixa d'Aforros de Novelda, fundada en 1903;
• la Caixa d'Aforros de La nostra Senyora de Monserrate, d'Oriola, creada en 1906 en el nom de Caixa d'Aforros i Recobres i Monte de La nostra Senyora de Monserrate, despuix d'estar funcionant des de 1904 com una oficina depenent de l'institució crevillentina anteriorment citada;
• i la Caixa d'Aforros del Surest d'Espanya, en 1940.
• Posteriorment, en 1976, es va integrar la Caixa d'Aforros d'Alhama de Múrcia, que havia segut fundada en 1902. A la seua volta, la citada Caixa d'Aforros del Surest d'Espanya va ser creada en 1940 per Antonio Ramos Carratalá, com a resultat de la fusió de les Caixes d'Aforros i Monte de:
• Alacant, fundada en 1877 per Eleuterio Maisonnave;
• Múrcia, en 1924;
• Cartagena, en 1921;
• Elig, en 1886;
• Jumilla, en 1893;

• i Yecla, en 1902;
• més una atra caixa d'aforros que en Yecla tenia el Sindicat Catòlic Agrari, fundada en 1921, a les que es va incorporar la Caixa Rural de Crèdit i Aforro de Caudete, fundada en 1919. La Caixa General d'Aforros i Monte de Torrent (Caixa Torrent) va ser fundada en la ciutat de Torrent (Horta Sur, Valéncia) en 1906 com a Caixa Rural del Círcul Catòlic Obrer de Sant Josep de Torrent. La Caixa d'Aforros Provincial d'Alacant i Valéncia va ser el resultat de la fusió, en 1991, de la Caixa d'Aforros Provincial d'Alacant (1954) i la Caixa d'Aforros Provincial de Valéncia (1982). En 1997 es va produir l'adquisició i integració de la filial en Espanya del banc italià Intesa Sanpaolo i en 1998, la del banc del anglés Abbey National Bank.

1999-2010 Presidència de Vicente Sala

Vicente Sala Belló va ser president de la Caixa Mediterràneu des de 1999 fins a juny de 2010, data en la que va complir 70 anys—llímit d'edat establit per la Llei Valenciana de Caixes d'Aforro—i va ser substituït per Ginés Pérez Ripoll com a membre del consell.

Càrrecs de la CAM durant la presidència de Vicente Sala

• Vicente Sala – president de CAM.
• Juan Antonio Gisbert – director general fins a 2001.
• Roberto López Abad – director general des de giner de 2001 fins a novembre de 2010.
• María Dolors Amorós Marque – directora general adjunta des de febrer de 2001.
• Daniel Gil – director general d'Inversions Immobiliàries.

L'ex director general d'Inversions Immobiliàries, Daniel Gil, està imputat en el cas Brugal—cas relacionat en negocis immobiliaris de l'empresari Enrique Ortiz—; també l'expresident Vicente Sala està acusat per la fiscalia.

Durant este periodo, en 2004, la CAM va participar, junt als empresaris Luis Riu Guelluis Riu Güell i Abel Matutes, en la compra sindicada del 17,3 % de TUI al Deutsche Bank per 547,2 millons d'euros; en dita operació Riu va prendre el 10 % del capital, la CAM el 4,9 % i el Grup Matutes al voltant del 2,4 %, lo que va supondre l'entrada de tres representants espanyols en els òrguens de decisió de la companyia. En març de 2005, la CAM va elevar la seua participació fins al 5 % i va justificar l'operació com una inversió «estratègica» en el sector turístic de les seues àrees d'implantació.

2010-2011 Presidència de Modest Crespo

Modest Crespo Martínez -empresari ilicità de l'automoció- va ser elegit president en juny de 2009, fins a llavors havia segut secretari del consell. Crespo era l'aposta de Francisco Camps -llavors President de la Generalitat Valenciana- per a la presidència ya que controlava el consell d'administració. Junt en Crespo, José Forner Verdú va ser nomenat secretari del consell d'administració, José García Gómez president de la Comissió d'Inversions i Ginés Pérez membre del consell.

Oficina de la Caixa d'Aforros del Mediterràneu

Quan la caixa d'aforros es va transformar en banc el consell d'administració va voler destituir als antics membres del consell per a ocupar els nous lloc de Banc CAM. Pretenien cessar al seu president Modest Crespo, al director general Roberto López Abad, a la directora general María Dolors Amorós, al conseller Ginés Pérez -amic de Crespo- i alletrat de CAM, Juan Martínez Comprén, argumentant la seua desastrosa gestió que havia dut a la Caixa a la pràctica insolvència. La continuïtat de Roberto López Abad era per a alguns indignant, estava prejubilado pero seguia en el seu lloc. El tumult dels càrrecs no es va portar a terme, el delegat provincial del Banc d'Espanya va entregar les cartes de cessació -a on se'ls exigia la renúncia immediata- que varen firmar el 22 de juliol de 2011. En les seues paraules de despedida Modest Crespo va nomenar al seu mentor -Francisco Camps- a qui va defendre com una persona honesta i honrada. Dos dies abans, el 20 de juliol de 2011, Francisco Camps va presentar la seua dimissió com a President de la Generalitat Valenciana en estar imputat des de 2009 en la causa dels Trages, dins del Cas Gürtel.

Càrrecs de la CAM durant la presidència de Modest Crespo

• Modest Crespo - President de CAM.
• Roberto López Abad - Director general des de giner de 2001 - despuix de l'eixida forçosa del seu antecessor -Juan Antonio Gisbert- fins a novembre de 2010.
• María Dolors Amorós Marque - directora general des de novembre de 2010, en substitució de López Abad, havia segut directora general adjunta des de febrer de 2001.

Intent fallanc de Banc Base

El 24 de maig de 2010, Caixa Mediterràneu va aplegar a un acort en Cajastur, Caixa d'Extremadura i Caixa Cantàbria, per a la creació d'un Sistema Institucional de Protecció (SIP), conegut en el sector com a fusió freda. La direcció de la CAM descartava aixina la fusió en Caixa Madrit, que era l'opció preferida pel Banc d'Espanya, o en Bancaixa, l'atra gran caixa d'aforros de la Comunitat Valenciana, que s'havia mostrat inviable.

Caixa Mediterràneu (CAM) tindria, junt en Cajastur, el major pes de l'institució en un 40%, cada una. Mentres, Caixa d'Extremadura tindrà un 11% i Caixa Cantàbria, un 9%.

En juliol de 2010, el Consell d'Administració de Caixa Mediterràneu va aprovar la seua integració en dit SIP, aliança que crearia de la quinta entitat financera espanyola i la tercera agrupació de caixes. L'integració suponia la constitució d'una entitat de crèdit central capçalera del grup i el compromís mutu de solvència entre els integrants del mateix. El nou SIP va quedar constituït el 28 de decembre de 2010 en el nom provisional de Banc Base.

El 30 de març de 2011, les assamblees de les atres tres caixes varen votar en contra de l'integració, ya que el contracte d'integració incloïa una clàusula suspensiva que ho permetia. Per a complir els requisits marcats pel Real Decret 2/2011, que marca un mínim del 10% de capital principal a les caixes d'aforro, Caixa Mediterràneu va presentar al Banc d'Espanya el seu pla de recapitalización en el que se solicitava l'aportació d'un màxim de 2800 millons d'euros del Fondo de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). El Pla va ser acceptat per l'institució reguladora donada la viabilitat de l'entitat.

Despuix de la ruptura del proyecte Banc Base, Caixa Mediterràneu (CAM) va adquirir les participacions de Banc Base a les atres tres caixes. El 8 d'abril de 2011, el Consell d'Administració va ratificar l'adquisició de la totalitat del capital social de Banc Base per part de Caixa Mediterràneu (CAM), una volta dissolt el contracte d'integració en Cajastur, Caixa Extremadura i Caixa Cantàbria, Aixina mateix, va aprovar de forma unànim el canvi de denominació de Banc Base a Banc CAM, el qual tindria la seua sèu social en Alacant.

El 12 de maig de 2011, Caixa Mediterràneu (CAM) va adquirir el 60% del capital social de Banc Base propietat de les atres caixes d'aforros que integraven el SIP i va passar a ser l'accioniste únic del banc. El 21 de juny de 2011, es va produir el canvi de denominació social de Banc Base a Banc CAM i el 22 de juliol es va produir la segregació del negoci financer de Caixa Mediterràneu (CAM) en Banc CAM.

2011 Intervenció i nacionalisació

Des de la seua intervenció el 22 de juliol de 2011, l'administració va correspondre al Banc d'Espanya. El FROB va enviar a José Antonio Iturriaga i Tomás González Penya com a administradors -varen ser volen varen acodir al rescat de CajaSur-; també va ser com a interventor l'auditor Benicio Herranz.

Els resultats de les proves de solvència, els test d'estrés, als que es va sometre la banca europea varen traure a la llum que Caixa Maditerráneo tenia unes pèrdues sense declarar en el seu balanç per valor de 4.587 millons d'euros.

Caixa Mediterràneu arrastrava problemes financers ocasionats per inversions importants en Terra Mítica -proyecte del Govern valencià llavors presidit per Eduardo Zaplana, la presidència del qual va durar des de 1995 fins a 2002-, per la compra de deute de la pròpia Generalitat i la concessió de crèdits en grans proyectes immobiliaris. En la Presidència de la Generalitat Valenciana li va seguir José Luis Olives (2002-2003) i Francisco Camps (2003-2011), tots ells del Partit Popular. Anteriorment, des de l'any 1982 a 1995 va ser president el socialiste Joan Lerma. En el moment de la nacionalisació la CAM manejava actius per valor d'uns 70.000 millons d'euros en una ret de 1000 oficines.

El Banc d'Espanya va encarregar el 28 de juliol de 2011 una auditoria d'urgència en l'objecte de poder subastar quant abans la Caixa intervinguda.

2011-2012 Integració de Banc CAM en Banc Sabadell

El 7 de decembre de 2011, es va anunciar l'adjudicació de Banc CAM (hereu de l'activitat financera de Caixa Mediterràneu (CAM)) a Banc Sabadell pel preu simbòlic d'un euro despuix d'unes ajudes de 5.249 millons d'euros del Fondo de Garantia de Depòsits (FGD) a través d'ampliacions de capital. En eixe montant estaven inclosos els 2800 millons que es varen injectar a través del FROB i que el Fondo de Garantia de Depòsits (FGD) va repondre a l'Estat. Junt a esta injecció de diners, el fondo de garantia, que està finançat a través d'aportacions de les pròpies entitats financeres, va concedir a la CAM un esquema de protecció d'actius. Esta mida supon que el FGD assumixca el 80% de les pèrdues derivades de "una cartera d'actius predeterminada" durant els pròxims 10 anys. Esta cartera agruparà els crèdits problemàtics vinculats al sector immobiliari i els immobles canviats a canvi de deute impagat.

El 30 de maig de 2012, la Comissió Europea va aprovar l'operació de compra de Banc CAM per Banc Sabadell (i el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, va anunciar que el pròxim 8 de decembre la CAM (referint-se al Banc CAM) deixaria oficialment d'existir en quedar plenament integrada en Banc Sabadell. El director general, Miguel Montes, va explicar en Valéncia que el banc pretenia tancar unes 400 oficines, la majoria d'elles de fòra de la Comunitat Valenciana i de Múrcia i també les que es varen obrir en Florida i en Mèxic, durant els anys d'el "boom de la rajola". També va anunciar que es reduiria la plantilla en uns 2000 empleats per mig de baixes incentivades i jubilacions.

L'1 de juny de 2012, es va produir el traspàs del 100% de les accions de Banc CAM per part del Fondo de Garantia de Depòsits (FGD) a Banc Sabadell. El 5 de decembre de 2012, es va produir la fusió per absorció de Banc CAM per Banc Sabadell.

Les sucursals de Banc CAM varen passar a denominar-se SabadellCAM en la Comunitat Valenciana i Múrcia, mentres que les que tenia l'entitat alacantina fora d'estes comunitats varen passar a integrar-se baix la denominació genèrica del grup Sabadell.

2012-actualitat Transformació en fundació

En decembre de 2012, Caixa Mediterràneu (CAM) va quedar transformada automàticament per mandat llegal en fundació de caràcter especial, en dissolució de tots els seus òrguens de govern i baixa en el registre especial d'entitats de crèdit del Banc d'Espanya.

Això es va deure a la Llei 9/2012, de 14 de novembre, de reestructuració i resolució d'entitats de crèdit, que regula la transformació automàtica en fundació especial de les caixes d'aforro que no hagen acordat el seu canvi en el determini de cinc mesos des de que es produïra el fet determinant de la seua dissolució. En este sentit, ya que CAM es trobava en causa llegal de transformació des del 15 de decembre de 2011, quan va deixar d'ostentar participació alguna en l'entitat Banc CAM, a la que havia segregat el seu negoci financer, i en haver transcorregut el citat determini, per efecte de la citada disposició l'antiga caixa alacantina va quedar transformada "automàticament" per mandat llegal. A partir d'este moment, el Protectorat corresponent devia nomenar una comissió gestora de la fundació especial a els efectos d'aprovar els Estatuts, nomenar al patronat, fixar el règim que corresponga per a l'amortisació immediata de les quotes participatives i adoptar quants actes o acorts siguen necessaris per a materialisar la transformació.

En febrer de 2013, la Generalitat Valenciana va nomenar als responsables de gestionar els auditoris, museus o coleccions que tenia l'antiga Caixa del Mediterràneu i que Banc Sabadell no va assumir; és dir els restants de l'antiga Obra Social de la CAM.

Tres mesos despuix del seu nomenament oficial, es va constituir eixa gestora, la qual devia redactar uns estatuts per a la fundació i propondre la seua posada en marcha definitiva. No obstant, el gran problema d'esta institució era donar una solució final a les quotes participatives. Estes accions sense drets polítics que va emetre l'antiga caixa es varen quedar sense valor en la crisis de l'entitat, pero no es varen aplegar a liquidar pel cost social que comportava.

El 9 d'abril de 2014, es va constituir formalment la Fundació Caixa Mediterràneu. En l'actualitat, denominada Fundació Mediterràneu.

En abril de 2018, es va presentar un nou pla estratègic que contempla, entre atres mides, la possibilitat d'un aforro de costs de personal i d'una nova marca corporativa.

Activitat

L'activitat de la CAM se centrava principalment en la banca minorista a particulars i pime, encara que també cobria atres àrees en l'àmbit dels segurs, la gestió de fondos d'inversió i fondos de pensions, la gestió de patrimonis i la banca personal. Ademés, a partir de 2007 també tenia la seua pròpia participació en el sector immobiliari a través de Mediterranean [5] archivat en Wayback Machine., la comercializadora d'immobles propietat de CAM.

Sobre l'obra social, desenrollava un ampli programa d'activitats en quatre llínees bàsiques d'actuació, “Solidaritat i Desenroll Social”, “Mig ambient i Sostenibilitat”, “Cultures: Art i Pensament” i “Innovació i Desenroll Tecnològic i Empresarial”. Ademés, des de 2008 portava a terme CAMON, un laboratori de noves tecnologies en favor d'una cultura digitalliure, accessible i participativa. En 2011, prestava els seus servicis en tota Espanya per mig d'una ret de més d'1.100 oficines i 7.600 professionals que atenien a 3.300.000 clients. Adicionalment, va reforçar la seua presència en l'estranger en oficines de representació en Suïssa, China, Polònia, Regne Unit, Marroc, Mèxic, Cuba, República Dominicana i una oficina operativa en Miami.

Causes judicials i escàndals

El 28 de setembre de 2011, el Banc d'Espanya va despedir disciplinàriament a María Dolors Amorós, directora general de CAM, per lo que no tindria dret a indemnisació ni a la renda vitalícia anual de 370.000 euros que la exdirectora demandava. Roberto López Abad, ex director general de la CAM i atres alts eixecutius (Joaquín Meseguer -Ex director general de Participacions; Vicente Soriano -Exdirector de Recursos Humans; Agustín Llorca - Ex director general adjunt); Gabriel Sagristá - Exdirector de la zona nort de la CAM en la província d'Alacant; Aniceto Benito - Exconsejero de la CAM) es autoconcedieron prejubilaciones per un valor total de 12,8 millons d'euros.

Case CAM

En juny de 2012, el juge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez va citar a declarar en calitat d'imputats a cinc antics directius per presunts delictes societaris, estafa i manipulació del preu de les coses.

En abril de 2015, Javier Gómez Bermúdez va imputar a la excúpula de l'entitat per apropiar-se de 47 millons d'euros.

En decembre de 2015, l'Audiència Nacional va decidir absoldre als exdirectius de l'antiga caixa Roberto López Abad i Juan Ramón Avilés dels delictes d'apropiació indeguda i administració deslleal.

En febrer de 2016, l'Audiència Nacional va acordar l'acumulació en una sola causa de les irregularitats en la gestió de l'entitat i la venda de quotes participatives.

En octubre de 2017, l'Audiència Nacional va condenar a quatre exdirectius de l'extinta caixa per delicte societari continuat de falsetat contable i delicte de falsetat en l'informació als inversors, per realisar conductes "tendents a distorsionar els contes i balanços de l'entitat". Els exdirectores generals de l'entitat financera, Roberto López Abad i María Dolors Amorós, varen resultar condenats a tres anys de presó pel delicte societari continuat de falsetat contable. L'ex director general de Planificació i Control Teófilo Segorbe va ser condenat a quatre anys de presó per delicte societari continuat de falsetat contable (3 anys) i delicte de falsetat en l'informació als inversors (1 any). Respecte a l'ex director general d'Inversions i Riscs Francisco José Martínez García, la Sala li va impondre dos anys, nou mesos i un dia pel delicte societari continuat de falsetat contable, el qual seria absolt posteriorment pel Tribunal Suprem . Varen ser absolts els atres quatre acusats, Modest Crespo, Vicente Soriano, Juan Luis Sabater i Salvador Ochoa.

Negocis immobiliaris en Espanya

En 2015, es varen començar a investigar 11 proyectes immobiliaris en Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia, que varen supondre per a l'entitat una inversió de 594,2 millons i que varen generar pèrdues per import de 467 millons.

En març de 2018, la jueza de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va decretar l'archiu de la causa que investigava la participació de la Caixa d'Aforros del Mediterràneu (CAM) en 11 societats immobiliàries, lo que hauria generat a l'entitat unes pèrdues de 467 millons, despuix d'estimar la petició de la Fiscalia, que considerava prescrita una possible administració deslleal per part dels investigats.

En abril de 2018, la secció quarta de la sala de lo penal de l'Audiència Nacional va ordenar reobrir la causa.

Negocis immobiliaris en el Carib

En octubre de 2011, es va descobrir un forat de les inversions immobiliàries turístiques de l'entitat en Mèxic, el qual es va estimar en uns 4.000 millons d'euros segons el Banc d'Espanya.

En novembre de 2013, la Guàrdia Civil va arrestar a la cúpula de l'antiga caixa per operacions opaques en el Carib. El resultat va ser de nou detinguts i onze imputats per frau fiscal.

En decembre de 2017, la jueza de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va archivar provisionalment la causa.

En abril de 2018, la secció tercera de l'Audiència Nacional va ordenar la reobertura de la causa, concloent que les operacions de la caixa en els empresaris Ferri i Va baldar varen causar un dany de 28 millons a l'entitat i al Fondo de Garantia de Depòsits (FGD).

En juny de 2019 dos empresaris de Benidorm acusats varen alcançar un acort en el fondo de Garantia de Depòsits (FGD) i l'Agència Tributària consistent en la devolució dels diners. El restant d'acusats, l'ex director general de CAM i el exdirector d'empreses, són jujats en 2019 en la secció primera de la sala de lo penal de l'Audiència Nacional.

Finançació de Hansa

A petició del Fondo de Garantia de Depòsits (FGD), des de 2015 s'investiguen alguns aspectes de la finançació de l'immobiliària Hansa. En març de 2019 el Jujat Central d'Instrucció número 3 de l'Audiència Nacional va obrir juí oral.

Dietes

En octubre de 2014, 19 exconsejero varen ser imputats per les dietes de l'expresident Modest Crespo. S'assentaran en el banquet dels acusats de l'Audiència Provincial d'Alacant en maig de 2018. En novembre de 2018 la Secció Dècima de l'Audiència Provincial d'Alacant va condenar a l'expresident Modest Crespo, a l'ex director general Roberto López Abad i a tres membres de la comissió de retribucions.

Preferents

En 2012, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va obrir un expedient per les preferents de la CAM que va quedar paralisat mentres permaneixquera oberta la causa penal en l'Audiència Nacional per la "peça de les preferents". En giner de 2018, el Jujat Central d'Instrucció número 3 va dictar auto d'obertura de juí oral. En juliol de 2018, el cas va ser archivat en acabant de que es retiraren les acusacions particulars.

Quotes participatives

Es tracta d'unes accions sense drets polítics que va emetre l'antiga caixa en 2008 i que en intervindre el Banc d'Espanya l'entitat en juliol de 2011, varen quedar suspeses atrapant a mils de chicotets inversors.

En març de 2014, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va requerir a la gestora de la Fundació CAM que presentara un pla per a donar valor a les quotes i que tornaren a cotisar o que quedaren definitivament excloses si el seu valor és zero. la Generalitat Valenciana, responsable de tirar a anar la Fundació CAM, va afirmar que "en el determini d'un més, o dos com a màxim, es constituiria la Fundació i es donaria una eixida definitiva a les quotes". Existia una forta pressió d'algunes institucions i sobretot dels afectats, per a que s'oferira un valor residual a les quotes en càrrec al patrimoni de la Fundació CAM. Alguns membres de la gestora consideraven que no es deuria pagar en el patrimoni de la CAM "perque l'única funció que té els diners que queda és fer front a l'obra social".

El 31 de març de 2014, la comissió gestora de la Fundació CAM va comunicar a la CNMV la decisió d'amortisar en un valor de zero euros les quotes participatives (estaven virtualment amortisades des de juliol de 2012) i la seua exclusió de negociació en la bossa. Als inversors que encara tingueren els títuls els va quedar la via judicial per a reclamar.

En febrer de 2016, l'Audiència Nacional va acordar l'acumulació en una sola causa de les irregularitats en la gestió de l'entitat i la venda de quotes participatives.

En març de 2016, la jueza de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, va archivar la peça oberta per la comercialisació de les quotes participatives al no apreciar delicte algun en el seu procés de comercialisació. No obstant, en octubre de 2016, l'Audiència Nacional va reobrir l'investigació que la titular del Jujat Central d'Instrucció 3 del mateix orgue, Carmen Lamela, havia tombat fins a en dos ocasions.

En juliol de 2017, el Tribunal Suprem va determinar que Banc Sabadell i Fundació Caixa Mediterràneu deuran reintegrar les inversions realisades pels clients minoristes que varen adquirir quotes participatives, en acabant de que dit tribunal declarara la seua responsabilitat.

En octubre de 2017, l'Audiència Nacional va considerar que no havia quedat acreditat que algun concret inversor haguera adquirit, entre l'1 de març i el 22 de juliol de 2011, quotes participatives de la CAM fiant-se de la suposta i irreal situació econòmica normalisada de l'entitat emissora d'eixos valors cotizables.

En febrer de 2018, la jueza de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va rebujar reobrir la peça separada sobre les quotes participatives, advocant perque són els jujats delloc a on es varen subscriure les quotes aquells als que es dirigixquen les reclamacions.

La cotisació de les quotes participatives està suspesa des de decembre de 2011, i des de llavors la Llei del Mercat de Valors continua sent d'aplicació.

Vore també

• Història de les caixes d'aforros espanyoles
• Banc CAM
• Banc Sabadell
• SabadellCAM

Enllaços externs

• Pàgina web de la Fundació Mediterràneu
• Cotisació de les quotes participatives
• Artícul del diari "El País": Els 'forats negres' del sistema financer / 3. "Lo pijor de lo pijor" era la CAM, 26 de juny de 2012