Anar al contingut

Caryocar glabrum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Caryocar glabrum (Caryocar glabrum)


Caryocar glabrum MHNT

Caryocar glabrum és una espècie de planta fanerógama del gènero Caryocar. És originària de Sudamérica.

Glucósidos de dihydroisocumarina es poden trobar en C. glabrum.[1]

Descripció

És un arbre de fins a 40 m d'altura. El tronc alcança fins a 2 m de diàmetro, la seua corfa és fisurada, de color marró grisàceu i fusta de color groc pardusco. La fulls composts trifolidas. Cada folíol alcança entre 7,5 i 15 cm de llarc per 3 a 7 cm d'ample, en vora sancera i forma elíptica. Inflorescències en arracades terminals en 10 a 30 flors hermafrodites, de 3 cm de diàmetro, pétals separats i estams llarcs. Els fruts són drupes globosas de 5 a 8 cm de diàmetro, color marró, endocarpi llenyós de color pardo mohoso, mesocarpi groc clar, gros, grasoso i carnoso, en fins a 4 lóculos que contenen una llavor aceitosa, blanca, comestible.[2]

Noms comuns

Armela, castañita, cagüí (Colòmbia); armeler (Perú), jigua (Veneçuela)

Taxonomia

Caryocar glabrum va ser descrita per (Aubl.) Pers. i publicat en Synopsis Plantarum 2: 84. 1806.[3]

Varietats
Sinonímia
  • Caryocar coccineum Pilg.
  • Caryocar glabrum subsp. glabrum
  • Caryocar tessmannii Pilg.
  • Caryocar toxiferum Barb.Rodr.
  • Pekea ternata Poir.
  • Rhizobolus glaber (Aubl.) Corrêa ex Steud.
  • Rhizobolus saouvari Corrêa
  • Rhizobolus souari Steud.
  • Saouari glabra Aubl.
  • Souari glabra Aubl.[4]

Referències

  1. ↑ Magid, A. A.; Voutquenne-Nazabadioko, L.; Moroy, G.; Moretti, C.; Lavaud, C.(2007).«Dihydroisocoumarin glucosides from stem bark of Caryocar glabrum».Phytochemistry.68(19)
    2439–2443.doi:10.1016/j.phytochem.2007.05.011.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ «Caryocar glabrum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de giner de 2015.
  4. ↑ «Caryocar glabrum». The Plant List. Consultat el 1 de giner de 2015.

Enllaços externs