Cartografia ciutadana

l'auto cartografia ciutadana es referix a processos socials protagonisats per la ciutadania auto-organisada de manera lliure i voluntària en la finalitat de produir continguts/sabers aixina com dispositius expressius para mapear qualsevol tipo de territori (físic o digital, topogràfic o social i semàntic) i les relacions entre els agents que els practiquen. Esta producció es realisa per mig de pràctiques socials que movilisen sabers, ciències i tecnologies vàries. Les motivacions darrere d'una cartografia ciutadana no es basen ni en l'ànim de lucre, ni en la conquista militar si no en la creació de nous coneiximents permetent als seus productors/as situar-se, empoderarse i fomentar al mateix temps innovació social, organizacional o tecnològica.

L'auto cartogràfica ciutadana pot definir-se com una pràctica que tant en els seus resultats com en el seu mateix procés produïx subjetividad; i al mateix temps pot tendir cap a resultats definits com a objectius per les ciències ortodoxes. No obstant la Cartografia Ciutadana no és neutral ya que partix dels desijos, necessitats i subjetividades dels seus productors/as, i es dota de mijos expressius per a comunicar a atres subjetividades la seua producció de senyes, informacions i sabers.

Orígens

La cartogràfica ciutadana conta en un honorable i extens passat apuntant cap a vàries metodologia i ferramentes per a dissenyar continguts i dispositius expressius de naturalea tàctica, crítica o dissident.

La pràctica i producció de cartografia ciutadanes esta estretament relacionada en moviments culturals i polítics crítics en el poder i desijosos d'experimentar en instruments de empoderamiento, autonomia, auto-organisació i llibertat. Determinar una cronologia de l'art de cartografiar implica fer un rodege per varis/as antepassat/as com l'Internacional Situacionista, el dadaísmo, el surrealisme, el denominat "art brut", els filòsofs afins al posestructuralismo entre molt/as atre/as. Este tipo de pràctiques conduïxen a la producció d'una subjetividad que cada volta més desborda la pràctica artística.

La ciutat moderna, de la qual va anar model París en el sigle XIX, produïx comportaments peculiars en alguna/vos dels seus habitants (flâneurs/flâneuses) els qui gogen com a espectadora/és anònima/vos del trepidant desplegament de la nova vida urbana. L'espai urbà com a territori idòneu per a la conquista de les llibertats individuals i per a teixir atres maneres d'estar i fer junta/vos. Pràctiques espontànees a l'alcanç de qualsevol ciutadà/a, "tàctiques de la vida quotidiana" (De Certeau ref.), com l'essència vital que produïx i goja la mateixa ciutat, construint el seu imaginari colectiu i en definitiva el plec del seu subjetividad. Estes experiències constituïxen el zócalo genealògic de la Cartografia Ciutadana.

En l'estiu de 1854 el Doctor John Snow durant un brot de còlera en Londres geolocaliza senyes referents al domicili dels malalts. Estes senyes espacials, aparentment irrellevants, una volta estructurats baix la forma d'un mapa varen permetre localisar el pou de Golden Square com el foc de contaminació, demostrant que la malaltia es transmetia per mig de l'aigua infectada. Este mapa és a sovint considerat com el primer eixemple de cartografia tàctica [ref]. En general les topografia mèdiques, de caràcter clarament biopolítico, i florecientes en la primera mitat del sigle XIX, poden presentar-se com un dels antecedents de la component científica de la Cartografia Ciutadana. Per tant la dialógica entre subjetividad i objectivitat és fonamental en la Cartografia Ciutadana.

Un sigle més vesprada, Chombart de Lauwe realisa en 1952 un estudi sobre "París i l'aglomeració parisenca" en el qual remarca "que un barri urbà no està determinat només per factors geogràfics i econòmics si no també per la representacions que tenen d'ell els seus habitants i els habitants dels atres barris"[ref]. D'este estudi es deduïx que els habitants viuen en "un París l'extensió geogràfica del qual és molt reduïda". Per a demostrar-ho elabora un mapa en el qual estan representats els desplaçaments d'una estudiant durant el transcurs d'un any. [posar image/ Podem vore que els punts geogràfics més alluntats de la casa de l'estudiant són els de el seu professor de piano i de la seua família.] De Lauwe introduïx aixina en les ciències humanes la cartografia com a método demostrativo i comunicacional.

L'Internacional Situacionista es basa en este mapa per a demostrar cóm la societat capitalista i del espectàcul oferix unes infraestructures urbanes que llimiten els/les ciutadà/as en les seues possibilitats de gojar de la ciutat. Per això reivindiquen el joc i la creació lúdica de situacions en el mig urbà. Les seues experiències es basen en la "psicogeografía" és dir "l'estudi de les lleis i els efectes precisos d'un mig geogràfic, urbanisat o no, que actua directament en el comportament afectiu" [ref]. Per a desvelar estos efectes precisos i constituir-los com a lleis, certs grups situacionistas practiquen la "dérive" o deriva. Esta pràctica es presenta com "una tècnica de passage ràpit a través d'ambients variats. El concepte de dérive esta indisolublemente relacionat en el reconeiximent dels efectes de naturalea psicogeográficos, i en l'afirmació d'un comportament lúdic-constructiu, lo que li opon en tots els punts en les nocions clàssiques de viage i passejada”. L'objectiu dels situacionistas és l'exploració de "un terreny d'experiències per a l'espai social de les ciutats futures" [ref].

Més recentment podem referir-nos a la cridada de Fredric Jameson per a analisar el “posmodernismo com la llògica cultural del capitalisme alvançat” interrogant sobre la possibilitat d'elaborar "una nova manera de representar-se (l'espai mundial del capital multinacional), en el qual pugam intentar esbossar el nostre posicionament com a subjecte individual i colectiu i recuperar la capacitat d'actuar i lluitar en un present neutralisat per la nostra confusió espacial i social" [El posmodernismo o la llògica cultural del capitalisme alvançat, Barcelona, Paidós, 1991].

Característiques

La pràctica cartogràfica i la ciutadania es troben quan una investigació que engloba lo sensorial en els nostres modos de percebre les nostres realitats es creua en un pensament crític i selectiu. Identificar, contrastar i desocultar les dinàmiques opresivas que es combaten pero també les que eixercixen violències d'aparent "baixa intensitat", més insidiosas quant més imperceptibles. Junt a açò, més decisives encara, estan les dinàmiques que estimulen la creativitat, l'autonomia i la posada en comuna. Lo més potent de la pràctica cartogràfica residix en la seua mateixa acció, crear un panorama actiu, mamprendre dones-orientacions variades, alimentar llaberints dinàmics i opondre's a la seua codificació burocràtica per part de les instàncies de poder.

Les motivacions tradicionals associades a la pràctica cartogràfica residixen fonamentalment en l'afany d'explorar i conquistar millor. Cartografia enteses com a ferramentes de poder per a organisar estratègies militars, comercials, i ara especialment les relacionades en el turisme, sobre territoris nous, vérgens o anhelats pels seus recursos o habitants. La pràctica cartogràfica ajuda a localisar, identificar, quantificar, medir i relacionar senyes, els que procedixen d'observacions directes, de publicacions, d'archius, que informen sobre les localisacions, les rets, els territoris i els agents que els produïxen, practiquen o habiten, sempre des de perspectives, representacions i subjetividades concretes. La cartografia ciutadana repren/reprén part d'estos prerrequisitos pero ho fa enriquint-ho com es descriu a continuació.

La Cartografia ciutadana movilisa tecnologies socials, tecnologies del yo o de la subjetividad, tecnologies de la vida quotidiana, tecnologies digitals i telemàtiques, tecnologies high tech, tecnologies low tech, tecnologies inverses, aixina com practica el reciclage, el sampling, el collage, el bricolaje, el composicionismo a fi d'alimentar, produir i fomentar memòries colectives. Estes poden ser definides com el conjunt de produccions tangibles i intangibles resultants de la producció i posada en circulació de les diverses informacions i coneiximents relacionats en la transformació social.

Les cartografia ciutadanes no són neutrals; siguen psicogeográficas, geopolítiques o bases de senyes d'informació geogràfica, totes elles partixen de les subjetividades que les produïxen per a anar més allà de la representació reduccionista de les realitats envolventes, i transformar-se també en brúixoles que apunten cap a realitats emergents o instituïdes, senyalant llínees de fuga i processos en devindre.

En un procés de desenroll de Cartografia Ciutadanes tant la selecció de les temàtiques a tractar, com els procediments i metodologia d'investigació desencadenen accions, que en sí mateixes, perseguixen propiciar la transformació social i la millora de la societat en el seu conjunt. El foment de la participació, la horizontalidad, la colaboració i compartimento del coneiximent generat, aixina com la potencialitat transformadora de la ferramenta usada, són rellevants en un procés de cartografia ciutadana i poden facilitar a la seua volta el desenroll de nous coneiximents, metodologia, ferramentes. L'aparició de tecnologies cibernètiques i telemàtiques d'una gran potència permet conseguir, molt més fàcilment i econòmicament, desenrolls inèdits de l'expressió textual-discursiva i de lo que es pot denominar com la semiòtica de l'image. Es produïxen aixina fèrtils síntesis de camps separats fins fa poc, al mateix temps que s'òbrin possibilitats creatives inèdites.

Sintetisem seguidament les característiques de la cartografia ciutadana:

És voluntària, lliure i sense ànim de lucre. I irreductiblemente política

La Cartografia Ciutadana es definix en primer lloc com una pràctica social la motivació de la qual no s'origina en l'ànim de lucre o la conquista militar imperialista. És practicada de manera voluntària per lo/as ciutadà/as partint dels seus propis desijos i necessitats. La Cartografia Ciutadana té caràcter polític puix la població humana no és un a banda separable del territori. D'ahí el calificatiu de ciutadana, és dir des d'i per a tota/vos la/vos habitants de la ciutat, entenent esta com a colectiu humà auto-governat: polis. Per això s'invita a tots i totes a la pràctica de la cartografia tal i com ací es propon.

Els seus practicants són de facto expert/as ya que no existixen profà/as en matèria d'experiència i pràctica dels territoris:

La Cartografia Ciutadana assumix el fet de que totes/vos tenim un coneiximent experiencial sobre els territoris (físics, imaginaris, digitals) i que per lo tant som tots/as experts/as llegítimes a l'hora de mamprendre l'investigació i cartografia d'estos territoris. Es tracta d'un conjunt de sabers menors, en permanent construcció, auto-reflexiu i crític en les seues pròpies implicacions. Admetent i favorint la multiplicitat d'agents-cartógrafos, de metodologia i ferramentes cartogràfiques. El seu objecte d'estudi-acció és qualsevol tipo de territori. S'entén “territori” com un compost singular de mig i població. Esta definició és similar a la que sobre el mateix terme proponen la geografia humana i l'etologia animal.

Pot ser subjectiva o objectiva pero mai és neutral:

La seua activitat no és neutral puix els seus practicants estan per definició situat/as des del principi, parlen i fan des d'un concret lloc i des d'un concret camp de forces. Pràctica fonamentalment tàctica i estratègica ya que incorpora com a objecte del seu estudi i acció les trames de relacions i vínculs, ademés de les característiques dels poders que influïxen sobre el territori.

És transdisciplinar ya que usa i produïx coneiximents, ferramentes, metodologia i dispositius expressius varis:

Els instruments que medien entre el cartógrafo/a i el mig cartografiat no són merament representatius, no es llimiten a reflectir-interpretar una suposta realitat exterior al cartógrafo/a. La cartografia ciutadana és expressió, lo que implica la producció de mijos territorials i al mateix temps producció de sentit per als agents involucrats. Tenint les tecnologies informàticas i telemàticas un caràcter travesser a totes les demés pero a la seua volta, generant graus variats d'exclusió (accés, usufructe, enteniment) para àmplies franges de la població, es fa necessari el concurs de tecnologies de tipo intermig per a fer universalment accessible i utilisable estos instruments. Una enumeració breu i incompleta de les disciplines aixina involucrades s'inclou a continuació: urbanisme, ilustració gràfica, pedagogia, cartografia, sociologia, medicina, arquitectura, ingenieria, antropologia, geografia, publicitat, ergonomia, programació, topología, etologia, ecologia.

Fomenta lo Comú ya que es produïx des de tot/as per a tots/as:

Els continguts, aixina com dispositius expressius usats per a comunicar-los s'acullen al règim jurídic més adequat per a preservar dit caràcter de propietat comuna. La cartografia ciutadana fa us d'una gran varietat de continguts i tecnologies i propugna la seua lliure invenció, producció, reproducció, transformació, difusió i us. Per a això privilegia les ferramentes lliures, les senyes lliures, les llicències lliures i qualsevol dispositiu que fomente i propicie desconcentrar, distribuir, facilitar i compartir l'informació, aixina com la seua lliure circulació.

Es basa en dinàmiques que combinen el “Do It Yourself” i el “Do It Together”:

Com a pràctica social que és la cartografia ciutadana es propaga per mig de l'experimentació i el contagi dels desijos; més que per instrucció teòrica o procedimental l'aprenentage és per mig de l'eixemple. La cartografia ciutadana basa àmpliament el seu desenroll sobre mecanismes d'ensaig-error, aixina com experimentant a través de l'activació de rets de conversació i reflexió que faciliten l'emergència de dispositius d'aprenentage. Estos combinen dinàmiques "Do It Yourself" (deprén per tu mateixa/o, autonomia en la gestió dels seus aprenentage) en dinàmiques "Do It Together" (deprendre juntes/vos, desenrollar dispositius d'aprenentage i intercanvi eficients per a l'activació d'inteligències colectives aixina com l'estímul per a l'emergència de sistemes autònoms i autorganizados).

És Experimental

Sent cada cas territorial irreductiblemente singular, la pràctica cartogràfica resulta forçosament experimental, sense que puga haver una doctrina prèvia l'aplicació de la qual garantise els resultats; estos dependran dels capacitats, interessos i recursos dels seus practicants, aixina com dels propis del territori cartografiat. La seua finalitat és crear i expressar situacions i camps problemàtics, posant a disposició dels agents més directament concernits l'informació i coneiximents necessaris per a que troben la seua pròpia resposta, no tant producte d'una elecció entre un conjunt donat d'opcions, sino com una invenció, la del seu propi territori.

És transparent i accessible per tercers:

Els métodos i resultats de la cartografia en propòsits de dominació militar, política i econòmica solen guardar-se en secret. La Cartografia Ciutadana és transparent en tots els seus aspectes, des de la seua codificació i tecnologies amprades als proyectes en procés i els seus resultats. La seua força estreba en el treball colaboratiu de la multiplicitat d'integrants del territori. Per això la cartografia ciutadana tracta en la mida de lo possible documentar el seu procés de realisació i posar-ho a disposició per a que el restant de la ciutadania tinga varis punts de partida des d'a on experimentar les seues pròpies pràctiques cartogràfiques. La transparència és entesa ací essencialment com la capacitat de mostrar i promoure la comprensió del procés de producció dels continguts i els dispositius d'expressió d'estos.