Anar al contingut

Cartes de Llaureu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cartes de Llaureu
Erro al crear miniatura:
Ruïnes de la Fortalea de Llaureu.

Les Cartes de Llaureu, també conegudes com Ostracas de Llaureu, és una colecció de més de 200 inscripcions sobre fragments de ceràmica, trobades en Tel Llaureu en la década de 1960 per l'arqueòlec Yohanan Aharoni.[1] Llaureu era una fortalea durant l'Edat de Ferro en la zona perifèrica al sur del Regne de Judá, prop de l'actual ciutat de Beersheba en l'Israel modern.[2]

Cent sèt dels ostracas estan escrits en alfabet paleohebreo i daten d'al voltant de l'any 600 a. C. De les ostracas que daten de periodos posteriors, la major part està escrita en arameo i unes poques en grec i àrap.[3]

La majoria de les ostracas en hebreu són llestes de noms, cartes de caràcter administratiu als comandants de la fortalea i correspondència diària entre encarregats de suministraments militars. La majoria d'estan dirigides a Eliashib (no confondre en el Sum Sacerdot Eliashib mencionat en Llibre de Nehemías), que es creu que era l'intendent de la fortalea.[4]

En una habitació que formava part de la muralla de la fortalea, es varen trobar díhuit ostracas que consistien principalment en cartes dirigides a Eliashib.[5] Són coneguts com a Archiu de Eliashib.

Nivell d'alfabetisació

En 2020, un estudi algorítmic de la caligrafia va revelar que les Cartes de Llaureu varen ser redactades per lo manco per dotze autors diferents, dels quals entre 4 i 7 estaven estacionats en Llaureu.[6] Considerant que la guarnició de Llaureu s'estima en només 20 a 30 soldats, el resultat implica una alta taxa d'alfabetisació en el Regne de Judá.[7] L'autor de l'estudi va sugerir que l'alta taxa d'alfabetisació podria significar que alguns llibres de la Bíblia varen ser escrits en este periodo, previ a la caiguda del regne davant la conquista dels babilonios en el 586 a. C.[8]

Vore també

Referències

Cites

Fonts

4664-4669.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1522200113.

 


Referències