Cartes de Laquis
.jpg)
Les Cartes de Laquis o Óstraco de Laquis són una série de cartes escrites en tinta de carbó que contenen inscripcions cananeas en hebreu antic en óstraco d'argila. Les cartes varen ser descobertes en les excavacions de Laquis (Tell ed-Duweir).
Els ostraca varen ser descoberts per James Leslie Starkey en giner-febrer de 1935, durant la tercera campanya de les excavacions Henry Wellcome. Varen ser publicats en 1938 per Harry Torczyner —el nom del qual es va canviar posteriorment pel de Naftali Herz Tur-Sinai— i han segut molt estudiats des de llavors.[1] Dèsset d'elles es troben en el Museu Britànic de Londres,[2] i un número menor —inclosa la Carta 6— s'expon de forma permanent en el Museu Rockefeller de Jerusalem Este.[3] Les inscripcions principals es coneixen com KAI 192-199.
Interpretació
Les cartes individuals procedixen provablement de la mateixa vaixell d'argila trencada i lo més provable és que s'escrigueren en un curt periodo de temps. Varen ser escrites a Yaush (o Ya'osh), possiblement l'oficial al mando en Laquis, de part de Hoshaiah (Hoshayahu), un oficial militar destinat en una ciutat propenca a Laquis (possiblement Maresha). En les cartes, Hoshaiah es defén davant Yaush en relació en una carta que se suponia que havia llegit o no. Les cartes també contenen informes i peticions informatives de Hoshaiah al seu superior. Varen ser escrites provablement poc ans que Laquis caiguera en mans de l'eixèrcit babilònic del rei Nabucodonosor II en el 588/586 a. C. durant el regnat de Sedecías, rei de Judá (Jeremías 34:7).[3][4][5]
Basant-se en les capes d'excavació que contenen les chafades de dos incendis corresponents a dos seges de la ciutat; es determina que el primer incendi va ocórrer en el 597 a. C. i el segon dèu anys despuix, en el mateix periodo en que va caure Jerusalem. Solament les cartes 19 i 21 provablement provenen d'abans del periodo del primer incendi.[6]
Descripció
Les inscripcions de les óstraco es varen escriure en tinta, lo que fa que el seu contingut es desvanixca en el temps. Lloes peces tenen vàries formes, encara que la predominant és similar a un rectàngul. L'instrument d'escritura era provablement un kalam, una espècie de canya en un extrem ample i tallat. Per un atre costat, les inscripcions es varen realisar en el costat convex de la ceràmica, i solament possiblement per falta d'espai, es va utilisar el costat cóncau. El punt de separació es va usar de manera prou consistent entre paraules consecutives. De les 22 cartes, únicament 6 contenen un text relativament complet. Algunes de les peces provablement provenen de la mateixa vaixell d'argila trencada en péntols individuals. Açò indica que provablement es varen escriure en una successió ràpida. L'estil de les cartes és elíptic perque aludix a un context supostament conegut tant per l'autor de les cartes com pels seus destinataris, pero que hui és difícil de reconstruir.[7]
Les cartes 1-15 i 18 procedixen d'una sala adjacent a la porta exterior de la ciutat. Pot haver segut una sala de guàrdia a on aplegaven els mensages per al comandant de la fortalea. En tres ocasions, el destinatari de les cartes era un home cridat Yaosh (יאוּש). Donat el context, pot tractar-se del comandant de la fortalea. Les cartes donen una visió general de les salutacions en us com ישמַע יהוה את אדֹנִי שמֻעֹת טֹב עָתָ כּיֹם «que Yahvé li duga al meu amo bones notícies ara» (carta 8) o la forma de carta d'un subordinat al seu superior מי עבדך כּלב כּי (el meu 'bdk klb ky) «¿quí és el teu siervo (si no) un gos que ...» (carta 6).[7] Segons la Bible d'Oxford Annotée, la fraseologia de la carta 6 és similar a la de Jeremías 38:4.
La carta 3 és una carta de Hoshaiah a Yaosh. Es referix a una embaixada dirigida pel general Coniah fill de Elnathan en Egipte. Les negociacions semblen encaminades a obtindre ajuda militar davant l'invasió babilònica. Esta carta es fa eco del Llibre de Jeremías, que indica l'existència d'un partit pro-egipcíac en la cort de Judá.Jeremías 37:7 Jeremías també menciona a un tal «Elnathan fill de Achbor» en relació en Egipte.Jeremías 26:22 Este últim va ser enviat allí pel rei Joacim per a arrestar al profeta Urías. És possible que este Elnathan siga el pare de Coniah, encara que no hi ha res en la carta que ho relacione en el relat de Jeremías. Un obscur passage es referix també a l'advertència d'un profeta sense nom que podria donar conte de les divisions en l'elecció de la política en la situació de crisis en la que es troba el regne.
La carta 4 se situa en el context de l'última fase de la campanya babilònica. Sembla aludir a l'abandó d'un lloc d'alvançada de Judá cridat Beth-harapid, i potser a la caiguda de Azeka (, la fraseología de la carta 6 es similar a la de Plantilla:Biblia.
La carta 3 es una carta de Hoshaiah a Yaosh. Se refiere a una embajada dirigida por el general Coniah hijo de Elnathan en Egipto. Las negociaciones parecen encaminadas a obtener ayuda militar ante la invasión babilónica. Esta carta se hace eco del Libro de Jeremías, que indica la existencia de un partido pro-egipcio en la corte de Judá.Plantilla:Biblia Jeremías también menciona a un tal «Elnathan hijo de Achbor» en relació con Egipto.Plantilla:Biblia Este último fue enviado allí por el rey Joacim para arrestar al profeta Urías. Es posible que este Elnathan sea el padre de Coniah, aunque no hay nada en la carta que lo relacione con el relato de Jeremías. Un oscuro pasaje se refiere también a la advertencia de un profeta sin nombre que podría dar cuenta de las divisiones en la elección de la política en la situación de crisis en la que se encuentra el reino.
La carta 4 se sitúa en el contexto de la última fase de la campaña babilónica. Parece aludir al abandono de un puesto de avanzada de Judá llamado Beth-harapid, y quizás a la caída de Azeka («¡Quiera Yahweh que mi señor oiga hoy buenas noticias») («Vigilamos las señales de Laquis, según las indicaciones que mi señor dio, pues no vemos Azeca»).[8] Según Jeremías, Laquis y Azeca son las principales fortalezas de Judá y son las últimas que siguen en manos de los judíos en vísperas de la caída de Jerusalén.Plantilla:Biblia
Referencias
- ↑ BiblePlaces.com (ed.): «Tell Lachish». Consultat el 26 de febrer de 2021.
- ↑ British Museum Collection
- ↑ 3,0 3,1 COJS (ed.): «Lakhish Ostraca, c. 587 BCE. The Lachish Letters» (en anglés). Consultat el 26 de febrer de 2021.
- ↑ Ariel David. "A high-tech quest to unlock the secrets of ancient Israelite letters. How upstart mathematicians and archaeologists llaure revealing the secrets of letters penned more than 2,500 years ago – and finding clues about when the Bible was written." Haaretz 22 d'abril de 2015
- ↑ Heather Clark. "Scholars Believe Writing on Pottery Shards Corroborates With Biblical Narrative in Jeremiah". Christian News Network. 26 d'abril de 2015
- ↑ cojs.org (ed.): «Lakhish Ostraca, c. 587 BCE» (en anglés). Consultat el 7 de decembre de 2015.
- ↑ 7,0 7,1 Vaig donar Vito, 1992, capítul:Lakish letters.
- ↑ , Ediciones Garriga S.A. ISBN 84-7079-021-8.
Bibliografía
- Doubleday (ed.). (vol. ) (en inglés).
- Torczyner, Harry. ) (. Londres and Nueva York: Oxford University Press, 1938.
- Lemaire, A. ).[1] Segons Jeremías, Laquis i Azeca són les principals fortalees de Judá i són les últimes que seguixen en mans dels judeus en vespres de la caiguda de Jerusalem.Jeremías 34:6
Referències
- ↑ Pritchard, James B. (1966). El saber de l'Antic Oriente, Barcelona: Edicions Garriga S.A, p. 252. ISBN 84-7079-021-8.
Bibliografia
- Vaig donar Vito (1992). «Lakish letters», Doubleday (ed.). Anchor Bible Series (en anglés).
- Torczyner, Harry. Lachish I: The Lachish Letters. Londres and Nova York: Oxford University Press, 1938.
- Lemaire, A. Inscriptions Hebraiques I: Els ostraca (París, Cerf, 1977).
- Rainey, A.F. "Watching for the Signal Fires of Lachis," PEQ 119 (1987), pp. 149–151.
- Lachish ostraca at the British Museum [1]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cartas de Laquis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.