Anar al contingut

Carnisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Carnisme
Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.


El carnismo és un concepte sobre la relació dels humans sobre el restant d'animals. Està definit com una ideologia dominant els defensors de la qual es caracterisarien per consumir productes d'orige animal ─especialment carn─ i per acollir la presunció de la necessitat del seu consum.[2] Es presenta al carnisme com un sistema prevaleciente de creències sustentat per una varietat de mecanismes de defensa i principalment per qüestions supostament indiscutibles.[1][3][4][5] Va ser falcat com a terme en 2001 per l'escritora i sicòloga social Melanie Joy, qui ho va definir com un «sistema de creències o condicionamientos que espenten a menjar carn», popularisat en el seu llibre «Per qué amem als gossos, nos mengem als porcs i nos vestim en les vaques», editat en 2013.[6][7][8]


Teòricament, per a l'ideologia carnista és central l'acceptació del consum de carn com a «normal, natural i necessari»[9] i «bo».[12] Una característica important del carnisme és que classifica solament a certes espècies com a «menjar» i que les mateixes pràctiques a unes atres les rebuja per cruels i inacceptables. Esta classificació d'espècies varia segons cada cultura: per eixemple algunes persones en Coreja mengen gossos, mentres que són considerats mascotes en Occident, a on es mengen vaques, mentres que en gran part de l'Índia estan protegides llegalment.[1]

Història

[editar | editar còdic]

En analisar el història del vegetarianisme i l'oposició al mateix des de l'Antiga Grècia fins al present, l'expert en lliteratura Renan Larue va trobar alguns punts recurrents en els que descriu com a arguments carnistas. Segons ell, els carnistas típicament creuen que el vegetarianisme és una idea absurda i desdeñable, que l'autoritat divina li va otorgar als humans el domini sobre els animals i que abstindre's de la violència cap a ells supondria una amenaça per a l'humanitat. Va observar que les postures de que els animals de granja no sofrixen i que la matança és preferible a la mort per malaltia o per un depredador varen guanyar adeptes durant el sigle XIX, pero que la primera tenia un precedent en els escrits de Porfirio, un vegetarià que va defendre la producció humana de productes animals que no requerixquen la mort de l'animal, com la llana.[13]

En els anys 1970, varen ser qüestionades les opinions tradicionals sobre la posició moral front als animals pels defensors d'els seus drets. Entre ells estava el sicòlec Richard Ryder, qui en 1971 va presentar la noció d'especisme, que en les seues paraules és l'atribució de valor i drets als individus basant-se exclusivament en l'espècie a la que pertanyen.[14] En 2001, Melanie Joy ─sicòloga defensora dels drets dels animals─ va falcar el terme «carnismo», al que va descriure com una forma de especisme que sosté l'us d'animals com a aliments i en especial matar-los per la carn.[15] Joy compara el carnisme en el patriarcat, aduint que abdós són ideologies dominants i normatives que passen desapercebudes per la seua ubiqüitat:[1]

No veem el menjar carn com veem al vegetarianisme, com una elecció basada en una série de principis sobre els animals, el nostre món i nosatres mateixos. Més be ho veem com alguna cosa dau, lo «natural» que es deu fer, com sempre han segut i seran les coses. Mengem animals sense pensar qué estem fent ni per qué, perque el sistema de creències que subyacer a este comportament és invisible. A este sistema de creències invisible és a lo que li cride carnismo.[6]


Sandra Mahlke diu que el carnisme és el «punt crucial del especismo», perque el menjar carn motiva la justificació ideològica cap a atres formes d'explotació animal.[16]

Característiques

[editar | editar còdic]

Comestible o no comestible

[editar | editar còdic]

Un aspecte central del carnisme és que categoriza als animals en comestibles, no comestibles, mascotes, plagues, depredadors o per a entreteniment ─segons l'esquema sicològic de la persona─, classificacions mentals que determinen ─i estan determinades per─ les nostres creències i desijos.[1][17] Hi ha una variabilitat cultural sobre quins animals conten com a menjar. En China i en Corea del Sur es mengen gossos, pero en cap atre costat del món són vists com a menjar o perque són amats o, com en el mig oest i en parts de l'Índia, són considerats bruts.[1][18] En occident es mengen les vaques, pero en Índia són molt reverenciadas. Els porcs són rebujats pels musulmans i els judeus pero són àmpliament considerats comestibles per atres grups.[19] Joy i atres sicòlecs arguyen que estes taxonomia determinen cóm són tractats els animals, influencien subjetivament les percepcions sobre la seua sintiencia i inteligència, i aumenten o reduïxen l'empatia i la preocupació moral per a en ells.[17]

La paradoxa de la carn

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Psicologia del menjar carnLa paradoxa de la carn.

Jeff Mannes escriu que el carnisme radica en una paradoxa entre els valors i les accions de les persones: s'oponen a matar animals, pero li'ls mengen. Argumenta que este conflicte conduïx a la dissonància cognitiva, que les persones intenten atenuar per mig de adormecimiento psíquic.[20] L'aparent conflicte entre voler als animals i adoptar dietes que requerixen que siguen lastimados ha segut cridat «paradoxa de la carn».[21][22][23]


Hi ha evidència empírica que sosté l'idea de que la paradoxa de la carn induïx a la dissonància cognitiva en les persones occidentals.[10][24][25] Els occidentals estan més disposts a menjar animals, consideren que tenen menors capacitats mentals i controversialment els atribuïxen menys facultats mentals i menor posició moral.[21][26] Ademés, la relació és causativa: la categorisació dels animals com a menjar o no menjar afecta la percepció de les seues característiques mentals, i l'acte de menjar la seua carn en sí mateixa causa a les persones que els atribuïxquen capacitats mentals disminuïdes.[21] Per eixemple, en un estudi la gent categorizaba a animals exòtics no familiars com menys inteligents si se'ls dia que la gent nativa els caçava i en un atre varen considerar a les vaques menys inteligents després de menjar charqui.[21]

Una atra estratègia és evitar la consideració de la procedència dels productes animals.[27] Joy posa que és per açò que rara volta se servix un animal en cap o atres parts sanceres del cos.[28]

Justificació

[editar | editar còdic]

Joy va introduir l'idea de les «tres enes de la justificació». Va escriure que els qui consumixen carn consideren el seu consum com a «normal, natural i necessari».[11] Ella argumenta que les «tres enes» s'han invocat per a justificar atres ideologies, com l'esclavitut i el refús al sufragi femení, i que són àmpliament reconegudes com a problemàtiques solament després de que l'ideologia que representen va ser desmantellada.[29]

L'argument sosté que la gent està condicionada a creure que els humans varen evolucionar per menjar carn, que s'espera això d'ells i que la necessiten per a sobreviure o ser fortes. Es diu que estes creències són reforçades per vàries institucions, incloent les religions, les famílies i les mediàtiques. Encara que la ciència ha demostrat que els humans obtenen més que suficients proteïnes en les seues dietes sense menjar carn, persistix la creència de que es requerix d'ella.[10][11] També un estudi de 2022 publicat en la revista científica nortamericana PNAS posa en dubte l'impacte del consum de carn en l'evolució de l'espècie humana.[30]


Sobre els treballs de Joy, varis sicòlecs varen realisar una série d'estudis en els Estats Units i en Austràlia, publicats en 2015, que varen trobar que la gran majoria de les justificacions de les persones sobre el consum de carn es basaven en les «quatre enes»: «natural, normal, necessària i nice ─“bona” o “lindo” en anglés─»: creuen que els humans som omnívoros ─per això lo de «natural»─, que la majoria de la gent la consumix ─lo que fa que es considere «normal» el seu consum─, que les dietes vegetarianes carixen de nutrients essencials ─per això «necessari»─ i que la carn sap be, per això «nice».[10]

Els qui varen esgrimir eixos arguments varen reportar més fortament sentir menys culpa sobre els seus hàbits dietaris, una tendència a cosificar als animals, menys preocupacions morals per ells i una atribució menor de consciència. També tendixen a recolzar més ideologies relacionades en la desigualtat social i les jerarquia, i estan menys orgullosos de les seues eleccions com a consumidors.[10]

La professora Helena Pedersen, en la seua revisió del llibre original de Joy, va sugerir que la teoria d'esta última era molt àmplia i que no prenia en conte la variació en les creències i actituts de les persones; per eixemple, Pedersen diu que l'argument de Joy de que les persones disocian els productes d'orige animal dels seus orígens animals no apliquen a certs caçadors, els qui fan una conexió explícita entre els dos com a justificació del consum, o per a exvegetarianos els qui han canviat la seua actitut front al consum de productes animals. Pedersen també diu que Joy sembla presentar el consum d'estos productes com sorgint de l'ignorança sobre cóm són produïts, no obstant no està d'acort en que la gent simplement canviaria els seus hàbits de consum si tan sol estiguera ben informada.[31]

Narrativa «salvades del carneo»

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
La presentació nacional del pavo d'acció de gràcies, en la qual el president nortamericà perdona a un pavo de ser carneado, ha segut citada com a ilustració del carnismo.[32]

Una ilustració de la reducció de la dissonància és l'importància que se li dona a les històries d'animals «salvats de la mort», en les que els mijos se centren en un animal que va evitar ser matat al mateix temps que ignoren als millons que sí ho varen anar.[33] Joy va escriure que esta dicotomia és característica del carnisme.[34]


Els animals centre d'estes narrativa inclouen a: Wilbur en Charlotte's Web (1952), l'estrela epónima i fictícia de Babe, el chanchito valent (1995), Christopher Hogwood en The Good, Good Pig de Sy Montgomery (2006),[33] els Tamworth Two i The Cincinnati Freedom. La Presentació Nacional Americana del Pavo del Dia d'Acció de Gràcies se cita com un atre eixemple. Un estudi de 2012 va descobrir que la majoria dels mijos de comunicació que informen sobre açò celebren l'indústria avícola a el hora que marginen el víncul entre els animals vius i la carn.[32]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Gibert, Gibert; Desaulniers, Élise (2014). «Carnism», Encyclopedia of Food and Agricultural Ethics (en en), Springer Netherlands, pp. 292–298. doi:10.1007/978-94-007-0929-4_83. ISBN 978-94-007-0929-4.
  2. ↑ Gibert, Martin; Desaulniers, Élise (2014):«Carnism refers to the ideology conditioning people to consumix certain animal products. It is essentially the opposite of veganism.» («El carnismo es referix a l'ideologia que condiciona a la gent a consumir certs productes animals. És essencialment lo opost al veganismo.»)[1]
  3. ↑ DeMello, Margo (2012). Animals and Society: An Introduction to Human-Animal Studies, New York: Columbia University Press, p. 138.
  4. ↑ Dhont, Kristof; Hodson, Gordon (2014). "Why do right-wing adherents engage in more animal exploitation and meat consumption?", Personality and Individual Differences, 64, July (pp. 12–17), p. 4. doi:10.1016/j.paid.2014.02.002
  5. ↑ Kool, V. K.; Agrawal, Rita (2009). "The Psychology of Nonkilling", in Joám Evans Pim (ed.),Toward a Nonkilling Paradigm, Center for Global Nonkilling, pp. 353–356.
  6. ↑ 6,0 6,1 Joy, Melanie (2011) [2009]. Why We Love Dogs, Eat Pigs, and Wear Cows: An Introduction to Carnism. Conari Press, p. 9. ISBN 1573245054.
  7. ↑ Rose, Marla (8 de novembre 2010). "An Interview with Dr. Melanie Joy", Encyclopædia Britannica Advocacy for Animals.
  8. ↑ Schott, Ben (11 de giner de 2010). "Carnism", Schott's Vocab, The New York Claves.
  9. ↑ Joy va presentar el concepte de «Les tres enes de justificació», en relació a que el menjar carn es considera «normal, natural i necessari».
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Piazza, Jared«Rationalizing meat consumption. The 4Ns».Appetite.91
    114–128.doi:10.1016/j.appet.2015.04.011.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Singal, Jesse (4 de juny de 2015). "The 4 Ways People Rationalize Eating Meat", New York Magazine.
  12. ↑ Una publicació de 2015 va desenrollar el concepte a «Quatre enes» en agregar-li nice, en anglés «bo, bonico, lindo», etcétera).[10][11]
  13. ↑ Desaulniers, Élise. «Li végétarisme et ses ennemis: entrevue avec Renan Larue». Consultat el 6 d'agost de 2015.
  14. ↑ Ryder, Richard D. (1971). "Experiments on Animals", in Stanley Godlovitch, Roslind Godlovitch, John Harris (eds.), Animals, Men and Morals, Grove Press.
  15. ↑ Joy, Melanie (2001). "From Carnivore to Carnist: Liberating the Language of Meat", Satya, 18(2), September, pp. 126–127; Joy, Melanie (2003). Psychic Numbing and Meat Consumption: The Psychology of Carnism, doctoral dissertion, Saybrook Graduate School, Sant Francisco.
  16. ↑ Mahlke, Sandra (2014). Dones Machtverhältnis zwischen Mensch und Tier im Kontext sprachlicher Distanzierungsmechanismen: Anthropozentrismus, Speziesismus und Karnismus in der kritischen Diskursanalyse, Diplomica Verlag. ISBN 978-3-8428-9140-1.
  17. ↑ 17,0 17,1 Joy 2011, pp. 14, 17.
  18. ↑ Herzog, Hal (2011). "Having Your Dog and Eating It Too?", Psychology Today.
  19. ↑ Robert L. Winzeler. Anthropology and Religion: What We Know, Think, and Question, AltaMira Press, pp. 63. ISBN 978-0-7591-2191-1.
  20. ↑ Mannes, Jeff (2015). «Karnismus», Lexikon der Mensch-Tier-Beziehungen, Transcript Verlag, pp. 191–193. ISBN 978-3-8376-2232-4.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Loughnan, Steve; Bastian, Brock; Haslam, Nick (2014). “The Psychology of Eating Animals”, Current Directions in Psychological Science, 23(2), April, pp. 104–108. doi:10.1177/0963721414525781
  22. ↑ Loughnan, Steve(2010).«The role of meat consumption in the denial of moral status and mind to meat animals».Appetite.55(1)
    156–159.doi:10.1016/j.appet.2010.05.043.
  23. ↑ Fawcett, Anne (2013). "Euthanasia and morally justifiable killing in a veterinary clinical context", in Jay Johnston, Fiona Probyn-Rapsey (eds.), Animal Death, Sydney: Sydney University Press, p. 215.
  24. ↑ Rothgerber, Hank«Efforts to overcome vegetarian-induced dissonance among meat eaters».Appetite.79
    32–41.doi:10.1016/j.appet.2014.04.003.
  25. ↑ Hodson, Gordon (3 March 2014). “The Meat Paradox”: Loving but Exploiting Animals", Psychology Today.
  26. ↑ Bastian, Brock«Don't mind meat? The denial of mind to animals used for human consumption».Personality and Social Psychology Bulletin.38(2)
    247–256.doi:10.1177/0146167211424291.
  27. ↑ «Is there such a thing as discrimination towards animals?», Understanding Prejudice and Discrimination, McGraw Hill Higher Education, pp. 509–528. ISBN 978-0-07-255443-4.
  28. ↑ Joy 2011, p. 16.
  29. ↑ Joy 2011, p. 97.
  30. ↑ «No sustained increase in zooarchaeological evidence for carnivory after the appearance of Homo erectus».Proceedings of the National Academy of Sciences.119(5)ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.2115540119.Consultat el 11 de febrer de 2022.
  31. ↑ «Critical Carnist Studies».Society & Animals.20(1)
    111–112.ISSN 1063-1119.doi:10.1163/156853012X614404.Consultat el 11 de febrer de 2022.
  32. ↑ 32,0 32,1 Packwood-Freeman, Carrie; Perez, Oana Leventi (2012). "Pardon Your Turkey and Eat Him Too", in Joshua Frye, Michael S. Bruner (eds.), The Rhetoric of Food: Discourse, Materiality, and Power, Routledge, p. 103ff.
  33. ↑ 33,0 33,1 Mizelle, Brett (2015). "Unthinkable Visibility: Pigs, Pork and the Spectacle of Killing and Meat", in Marguerite S. Shaffer, Phoebe S. K. Young (eds.), Rendering Nature: Animals, Bodies, Plaus, Politics, University of Pennsylvania Press, p. 264; Mizelle, Brett (2012). Pig, Reaktion Books, pp. 105–106.
  34. ↑ Joy 2011, pp. 135,150

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • Castricano, Jodey, and Rasmus R. Simonsen, eds. (2016). Critical Perspectives on Veganism. Basingstoke, United Kingdom: Palgrave Macmillan.
  • Herzog, Hal (2010). Some We Love, Some We Hate, Some We Eat. New York: Harper Collins.
  • Joy, Melanie (2015). "Beyond carnism and toward rational, authentic food choices", TEDx talk.
  • Monteiro, Christopher A., Tamara D. Pfeiler, Marcus D. Patterson and Michael A. Milburn (2017). "The Carnism Inventory: Measuring the ideology of eating animals". Appetite 113: 51-62. doi:10.1016/j.appet.2017.02.011.
  • Potts, Annie, ed. (2016). Meat Culture. Leiden, Netherlands: Brill.
  • Vialles, Noëlie (1994). Animal to Edible. Cambridge: Cambridge University Press.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carnisme&oldid=1370717»