Anar al contingut

Carmen Miranda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

María do Carmo Miranda dona Cunha (Marque de Canaveses, 9 de febrer de 1909-Beverly Hills, 5 d'agost de 1955), més coneguda com Carmen Miranda, va ser una cantant de samba i actriu lusitàbrasilera famosa durant els anys 1930, 1940 i 1950.[1] Destacada en la época d'or d'Hollywood.

Va començar la seua carrera com a cantant a finals de 1920. El primer gran èxit va vindre en Pra Você Gostar De Mim (Ta-hi!), escrita per Joubert de Carvalho, llançat en 1930 i que va ser récort de vendes, superant la marca de 36 000 còpies. La cançó va alcançar una popularitat tan gran que, en menys de sis mesos, Carmen Miranda ya era la més famosa cantant en Brasil.[2] L'any següent va viajar a l'estranger per primera volta com una artista de renom, quan es va anar a Argentina en els cantants Francisco Alves, Mário Reis i el mandolina Luperce Miranda. Miranda va retornar a Argentina en més de huit ocasions, entre els anys 1933 i 1938. Pronte es va convertir en el primer artiste en firmar un contracte de treball en una emissora de radi en Brasil.[3]

En 1939, en la comèdia musical Banana dona Terra, Carmen Miranda va aparéixer per primera volta caracterisada de baiana, personage que la va llançar internacionalment a la fama. La película va contar en clàssics com O que é que a baiana tem?. En febrer de 1939, mentres estava en el Cassino dona Urca, Carmen va ser vista pel magnat de show business Llig Shubert que la va contractar per a ser una de les atraccions del seu espectàcul The Streets of Paris, que estrenaria en Broadway. Est va ser l'episodi que va transformar la vida de qui més vesprada seria coneguda com la bomba brasilera.[4]

En 1940, Miranda va fer el seu debut en el cine nortamericà en la película Down Argentine Way, en Don Ameche i Betty Grable; les seues robes exòtiques i accent brasiler es varen convertir en la seua marca registrada.[5] Eixe mateix any va ser elegida la tercera personalitat més popular en Estats Units i va ser invitada a actuar en el seu grup, el Bando dona Lua, per al president Franklin Roosevelt en la Casa Blanca.[6]


En 1945, Carmen Miranda es va convertir en la dòna millor pagada en els Estats Units.[7]

Ella va fer un total de 14 películes en Hollywood entre 1940 i 1953. Encara que aclamada com una artista en talent, la seua popularitat va disminuir des del final de la Segona Guerra Mundial. Este talent com a cantant i intérpret, no obstant, moltes voltes va ser ensombrecido pel caràcter exòtic de les seues presentacions. Carmen va tractar de reconstruir la seua identitat i escapar dels personages folklòrics que els seus productors i l'indústria li imponien, pero sense conseguir grans alvanços.[8] De fet, pese a tots els estereotips als que es va enfrontar a lo llarc de la seua carrera, les seues performances varen fer grans alvanços en la popularisació de la música brasilera, i al mateix temps va obrir el camí per a una major consciència de la cultura llatina.[9]

Carmen Miranda va ser la primera estrela llatinoamericana en ser invitada a imprimir les seues mans i peus en el pati del Grauman's Chinese Theatre en 1941. També es va convertir en la primera persona suramericana en ser honrada en una estrela en el Passege de la Fama i és considera la precursora del Tropicalismo en Brasil, el moviment cultural de la década de 1960.[10][11]

En 20 anys de carrera va deixar a la seua veu gravada en 279 gravacions en Brasil i més 34 en els Estats Units, en un total de 313 gravacions. Un museu es va construir més vesprada, en Riu de Janeiro, en el seu homenage. En 1995, ella va ser tema del documental premiat Carmen Miranda: Bananas is my Business, dirigida per Helena Solberg.[12] Una intersecció entre la Hollywood Boulevard i Orange Drive front al Chinese Theatre en Hollywood va ser oficialment nomenada Carmen Miranda Square en setembre de 1998. Fins a hui, cap artiste brasiler va tindre tant reconeiximent internacional com ella.[13]

  1. . Uol. Consultat el 5 de novembre de 2013.
  2. Ubiratan Brasil. . gazetadigital.com.br/. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2014. Consultat el 27 d'abril de 2015.
  3. CARDOSO JÚNIOR, Abel. Carmen Miranda – A cantora do Brasil. São Paulo, Edição particular do autor, 1978, p.23.
  4. GLORIA HELENA REI. . The Milwaukee Journal. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 27 d'abril de 2015.
  5. Stephen Bloom. . Edmonton Journal.
  6. LARRY ROHTER. . The New York Claves.
  7. Associated Press. . Daytona Beach Morning Journal.
  8. Thiago Carrapatoso. . Brasil Post.
  9. Jason Ankeny. . AllMusic.
  10. .
  11. MARIA LUIZA ROLIM. . expresso.sapo.pt/. Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2013. Consultat el 27 d'abril de 2015.
  12. KEVIN THOMAS. . Los Angeles Claves.
  13. Rafael Leidens. . expresso.sapo.pt/Rede Globo. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2014. Consultat el 27 d'abril de 2015.