Anar al contingut

Carlos Arniches

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a l'arquitecte, fill seu vore Carlos Arniches Moltó.


Carlos Arniches Barrera (Alacant, 11 d'octubre de 1866-Madrit, 16 d'abril de 1943) va ser un comediógrafo espanyol de la generació del 98. Fecundo autor de sainetes i comèdias, es recorda sobretot com a pintor dels ambients populars de Madrit, que el seu chulesco i castiç llenguage va saber recrear de forma inimitable, inspirant-se en la sarsuela i en el teatre per hores del sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE).

Biografia

Caricaturizado per Tovar (1916)

Naixcut en Alacant en 1866 en el sí d'una família modesta (el seu pare era amprat d'una fàbrica de tabacs), en 1880 es trasllada en els seus pares a Barcelona. En 1885 marcha a Madrit i comença a estudiar Dret. En 1894 es casa en Pilar Moltó, en la que va tindre cinc fills, entre ells Carlos Arniches Moltó, arquitecte. En 1936 abandona Espanya i es trasllada a Buenos Aires. Retorna a Espanya en 1940, acabada la lluita civil. Va fallir en Madrit en 1943 en el seu domicili de la carrer Monte Esquinza n.º 14, a on una placa commemorativa li recorda. Els peculiars personages madrilenys del seu teatre són interpretats sempre parlant d'una forma característica molt redicha i en la sílaba retallada, pese a que l'intenció de l'autor era caricaturizar eixe madrilenyisme de baixa estofa que, no obstant, tan ben va saber destilar. Va arreplegar alguns dels seus sainetes en Del Madrit castiç i va crear un gènero còmic nou que va denominar tragèdia grotesca, a on expressava les seues inquietuts socials i regeneracionistas:en paraules del mateix autor, aspirava «a estimular les condicions generoses del poble i fer-els odiosos els mals instints, res més». Destaquen especialment És el meu home (1921), sàtira del masclisme i La senyoreta de Trevélez (1916), a on es critica a la joventut burguesa, ociosa i desocupada, que en les seues cruels bromes no pren en consideració els sentiments dels demés . En política va militar en el carlisme i en 1910 va ser candidat a diputat a Corts, pero no va conseguir obtindre escan.[1]

Obra

Obres completes[2][3][4][5][6]

Poemes

  • «A Zorrilla», Homenage a Zorrilla per la Societat Calderón de la Barca. Alacant, 1893.
  • «Un pecat mortal», en Madrit Còmic. Madrit, 1-IV-1893.
  • «¡Quí fora chinenc!», en Madrit Còmic. Madrit, 15-IV-1893.
  • [Poema], L'Heralt de Madrit. Madrit, 18-IX-1894.
  • «No li tapes la cara», en Gent Vella. Madrit, 20-II-1901.

Teatre

Erro al crear miniatura:
El tio d'Alcalà (sarsuela, 1906).
  • Casa editorial (1888, en Gonzalo Va cantar Vilaplana)
  • La veritat nueta (1888, en Gonzalo Va cantar Vilaplana i Apolinar Brull Ayerra)
  • Les manies (1888, en Gonzalo Va cantar Vilaplana)
  • Ortografia (1888, en Gonzalo Va cantar Vilaplana)
  • El fòc de Sant Telmo (1889, en Gonzalo Va cantar Vilaplana i Apolinar Brull Ayerra)
  • Panorama nacional (1889, en Celso Lucio)
  • Societat secreta (1889, en Celso Lucio i Sinesio Prim)
  • Les guardillas (1890, en Gonzalo Va cantar Vilaplana)
  • Calderón (1890, en Celso Lucio)
  • Nostra senyora (1890)
  • La llegenda del monge (1890, en Gonzalo Va cantar Vilaplana)
  • ¡Victoria! (1891, en Manuel de Llaura)
  • Candidat independent (1891, en Gonzalo Va cantar Vilaplana)
  • Els seqüestradors (1892, en Celso Lucio)
  • Els apareguts (1892, en Celso Lucio)
  • Les campanades (1892, en Gonzalo Va cantar Vilaplana i Celso Lucio)
  • Els mostenses (1892, en Gonzalo Va cantar Vilaplana i Celso Lucio)
  • El gran capità (1892, en Celso Lucio, Enrique Ayuso i Manuel de Llaura)
  • Via lliure (1893, en Celso Lucio)
  • Els descamisados (1893, en José López Silva)
  • El braç dret (1893, en Celso Lucio)
  • El reclam (1893, en Celso Lucio)
  • Els puritanos (1894, en Celso Lucio)
  • El peu esquerre (1894, en Celso Lucio))
  • Les roselles (1894, en Celso Lucio)
  • Tabardillo (1895, en Celso Lucio)
  • La veta primera (1895, en Celso Lucio)
  • L'atre món (1895, en Joaquín Abati)
  • El príncip hereu (1896, en Celso Lucio)
  • El coche correu (1896, en José López Silva)
  • Els càndits (1896, en Celso Lucio)
  • Les mals llengües (1896, en Celso Lucio)
  • El cap del moviment (1896, en Manuel de Llaura)
  • Les peluconas (1896, en Gonzalo Va cantar Vilaplana)
  • Els bandits (1896, en Celso Lucio)
  • La banda de trompetes (1896)
  • Els conills (1897, en Celso Lucio)
  • El pla d'atac (1897, en Celso Lucio i Juliol Pardo)
  • L'Arc Iris (1897, en Celso Lucio i Enrique García Álvarez)
  • Els camarones (1897 , en Celso Lucio)
  • La guàrdia groga (1897, en Celso Lucio)
  • El sant de la Isidra (1898)
  • La festa de Sant Antón (1898)
  • Instantànees (1899, en José López Silva)
  • L'últim chulo (1899, en Celso Lucio)
  • La cara de Deu (1899)
  • L'escale (1900, en Celso Lucio)
  • María dels Àngels (1900, en Celso Lucio)
  • Melons d'Alger i melons (1900)
  • El corneta d'órdens (1900)
  • El sigle XIX (1901, en Sinesio Prim i José López Silva)
  • El tio d'Alcalà (1901)
  • Doloretes (1901)
  • Els chiquets llorones (1901, en Antonio Passe i Cano i Enrique García Álvarez)
  • La mort d'Agripina (1902, en Enrique García Álvarez)
  • La divisa (1902)
  • Gazpacho andalús (1902)
  • Sant Joan de Llum (1902, en José Jackson Veyán)
  • El puñao de roses (1902, en Ramón Asensio Mas)
  • Els granujas (1902, en José Jackson Veyán)
  • La cançó del nàufrec (1903, en Carlos Fernández Shaw)
  • El terrible Pérez (1903, en Enrique García Álvarez)
  • Colorín, colorao (1903, en José Jackson Veyán)
  • Els chics de l'escola (1903, en José Jackson Veyán)
  • Les ribaldes celosies (1904, en Carlos Fernández Shaw)
  • El pobre Valbuena (1904, en Enrique García Álvarez)
  • El paraís dels chiquets (1904, en Sinesio Prim)
  • Les estreles (1904)
  • Els guapos (1905, en José Jackson Veyán)
  • El gos chic (1905, en Enrique García Álvarez)
  • La reixa de la Dolors (1905, en Enrique García Álvarez)
  • L'ilús Cañizares (1905, en Enrique García Álvarez i Antonio Caser i Barranc)
  • Els malaïts diners (1906, en Carlos Fernández Shaw)
  • El pollet Tejada (1906, en Enrique García Álvarez)
  • La pena negra (1906)
  • El distinguit sportsman (1906, en Enrique García Álvarez)
  • La nit de Reis (1906)
  • L'edat de ferro (1907, en Enrique García Álvarez i Ramón Asensio Mas)
  • La gent séria (1907, en Enrique García Álvarez)
  • La sòrt loca (1907, en Enrique García Álvarez)
  • Ànima de Deu (1908, en Enrique García Álvarez)
  • La carn flaca (1908, en José Jackson Veyán)
  • El furó (1908, en Enrique García Álvarez)
  • Felipe segon (1908, en Enrique García Álvarez)
  • L'alegria del batalló (1909, en Félix Quintana)
  • El método Górritz (1909, en Enrique García Álvarez)
  • El meu papa (1910, en Enrique García Álvarez)
  • El trust dels tenorios (1910, en Enrique García Álvarez)
  • La primera conquista (1910, en Enrique García Álvarez)
  • La mel de la vida (1910, en Enrique García Álvarez)
  • L'espante de Muñiz (1910, en Enrique García Álvarez)
  • Geni i figura (1910, en Joaquín Abati, Antonio Passe i Cano i Enrique García Álvarez)
  • L'amo del carrer (1910, en José López Silva)
  • El gènero alegre (1911, en Ramón Asensio Mas)
  • Gent quina (1911, en Enrique García Álvarez)
  • El premi Nobel (1911, en Joaquín Abati)
  • El príncip Cast (1912, en Enrique García Álvarez)
  • El quartet Pons (1912, en Enrique García Álvarez)
  • La fresca de Goya (1912, en Enrique García Álvarez i Antonio Domínguez)
  • La pobra chiqueta (1912)
  • La gentuza (1913, en Enrique García Álvarez)
  • La pedra blava (1913)
  • L'amic Melquíades, o Per la boca mor el peix (1914)
  • Les aventures de Max i Mine, o ¡Qué mecs són els sabio! (1914, en José Jackson Veyán)
  • La cort de Risalia (1914, en Antonio Passe i Cano)
  • L'ombra del molí (1914)
  • La neboda del cura (1914)
  • La casa de Quirós (1914)
  • Café sol (1914, en Joaquín Abati)
  • El chic de les Peñuelas, o No hi ha mal com el de l'enveja (1915)
  • L'estrela d'Olympia (1915)
  • Serafín, el pinturero, o Contra el voler no hi ha raons (1916, en Juan Gómez Renovals)
  • La senyoreta de Trevélez (1916)
  • La venjança de la Petra, o A on les donen, les prenen (1917)
  • La dòna artificial, o La recepta del doctor Miró (1918, en Joaquín Abati)
  • ¡Que ve el meu marit! (1918)
  • L'aigua del manzanares, o Quan el riu sona (1918)
  • La flor del barri (1919)
  • Les llàgrimes de la Trini (1919, en Joaquín Abati)
  • Les grans fortunes (1919, en Joaquín Abati)
  • Els cacics (1920)
  • No t'ofengues, Beatriz (1920, en Joaquín Abati)
  • El comte de Lavapiés, o No hi ha força contra l'astúcia (1920, en Alfredo Trigueros Candel)
  • La manya de la mañica (1920, en Joaquín Abati i Pedro García Marín)
  • La chica del gat (1921)
  • Marieta la Pistajo, o No hi ha be com l'alegria (1921)
  • L'heròica vila (1921)
  • És el meu home (1921)
  • El mirar dels seus ulls (1922)
  • Malaït Charlestó (1922)
  • L'hora mala (1922)
  • La tragèdia de Marichu (1922)
  • La mossa d'Esquivias (1923, en Gregorio Martínez Serra)
  • La locada de Don Juan (1923)
  • Ángela María (1924, en Joaquín Abati)
  • Els milacres del jornal (1924)
  • La benaventurada honradea (1924, en Antonio Estremera)
  • El camí de tots (1924, en Antonio Estremera)
  • Don Quintín, el amargao, o El que sembra vents (1924, en Antonio Estremera)
  • Els mestres canteros (1924, en Antonio Estremera)
  • La rialla de Juana (1924)
  • Rositas d'olor (1924)
  • ¡Quin home tan simpàtic! (1925, en Antonio Passe i Cano i Antonio Estremera)
  • El tio Quico (1925, en Juan Aguilar Catena)
  • La creu de Pepita (1925)
  • ¡Adeu, Benítez! (1925, en Emilio Sáez)
  • El senyor Pepe el templao, o La taca de la mora... (1925, en Antonio Estremera)
  • L'entropeçó de la Nati, o baix una mala capa (1925, en Antonio Estremera)
  • Les celosies m'estan matant (1926, en Antonio Passe i Cano i Antonio Estremera)
  • Els pasionals (1926)
  • L'última mona, o El chic de la tenda (1926)
  • ¡Mecachis, quin guapo soc! (1926)
  • En Aragó hi naixcut (1926, en Pedro García Marín)
  • Em va casar la meua mare, o Les veleidades d'Elena (1927)
  • El senyor Adrián, el cosí, o ¡Qué mal és ser bo! (1927)
  • La pell dellop (1928)
  • El solar de mediacapa (1928)
  • La presó modele, o La venjança d'un malvat (1929, en Joaquín Abati)
  • Per a tu és el món (1929)
  • Coples de Ronda (1929, José de Lucio)
  • ¡La comtesa està trista...! (1930)
  • El senyor Badanas (1930)
  • Els chamarileros (1930, en Joaquín Abati i José de Lucio)
  • La princesa tarambana (1931, en Joaquín Abati)
  • Viure d'ilusions (1931)
  • La deesa riu (1931)
  • Les benaventurades faldes (1933)
  • Conte en l'amor (1933)
  • Les dotze en punt (1933)
  • El cast don José (1933)
  • Peccata mundi (1934, en Antonio Estremera)
  • La tragèdia del pele (1935)
  • Besa'm, que et convé (1936, en Antonio Estremera)
  • Mari Eli (1936, en Jesús Garay)
  • Yo vullc (1936)
  • El Pare Pitillo (1937)
  • El tio Misèries (1938)
  • La fera dormida (1938)
  • La Guapa del Carrascal (1940)
  • El hombrecillo (1941)
  • Ya coneixes a Poqueta (1942)
  • Don Veritats (1943)

No ficció

Artículs
  • Huit anys d'absència, en Elliberal, Alacant, 11 de març de 1888
  • Una dissecció, en Elliberal. Alacant, 7 d'octubre de 1888
  • L'assomoin, en Alacant Còmic. Alacant, 11 de març de 1888
  • La poesia, en Alacant Còmic. Alacant, 25 de març de 1888
  • El crític, en Alacant Còmic. Alacant, 16 d'abril de 1888
  • [Artícul], L'Heralt de Madrit. Madrit, 1 d'agost de 1895
  • Recort, en El Correu. Alacant, 1 d'agost de 1923
  • El seu millor dia de l'any, en Blanco i Negre. Madrit, 1 de giner de 1927
  • Anècdota de la chiquea, en El Correu. Alacant, 31 de decembre de 1930
  • El meu Foguera, en Diari d'Alacant. Alacant, 19 de juny de 1934
  • Alacant, en Festa. Juny de 1936
Biografies
  • Llibreta i quadern de llectura. Traços d'un regnat (1887)
Discursos
  • L'Ànima Popular d'Espanya (1942). Conferència donada en el Real Colege de Sant Antón, en sessió que va presidir el Excmo. i Reverendísimo Sr. Nuncio de S. S. el dia 18-IV-1942
Epistolario
  • Diàriament d'Alacant. Alacant, 20 d'agost de 1908
  • A D. Florentino d'Elizaicin, en El Correu. Alacant, 28 de maig de 1913
  • A D. Enrique Limiñana Anglés, en El Temps. Alacant, 23 de març de 1920
  • A D. Eduardo García Marcilli, en El Dia. Alacant, 17 de novembre de 1921
  • Al mateix, en El Periódico per a Tots. Alacant, 28 de decembre de 1921
  • A D. Gonzalo Mengual, en Diari d'Alacant. Alacant, 15 de giner de 1931
  • A D. Francisco Figueres Pacheco, en Anals del Centre de Cultura Valenciana, n.º; 30. Valéncia, 1952
  • A D. Carlos Fernández Shaw (23 cartes), en Revista de Lliteratura, números 43-44. Madrit, C. S. I. C., 1962

Tècnica teatral

Arniches dominava la tècnica teatral i els recursos còmics de l'acció, i les seues comèdies són àgils i entretingudes; sabia ben cóm mesclar la tragèdia i lo jocós, i cóm traure partit de qualsevol situació dramàtica, no solament per la seua vis còmica i pel seu magistral us dellenguage, encara que se li reprocha que triture la gramàtica i el vocabulari i el seu abús dels ambients vulgars. Va colaborar també com libretista de sarsuelas per als mestres Ruperto Chapí, Federico Chueca i José Serrano (El trust dels tenorios, en 1910 i L'amic Melquíades, 1914). Ademés es va vore afortunadament en atres gèneros, com el gènero ínfim o l'opereta, i per la seua fama tan dilatada va obtindre un carrer en Madrit, que va ser llevada durant la Guerra Civil per la seua ideologia. Alguna cosa similar va ocórrer en el seu carrer alacantí, que va perdre la seua denominació en 1937, sent-li retirada també la placa commemorativa de la seua casa natal.

Filmografia parcial

Referències

  1. ↑ «Carlos Arniches». Alacant Viu.
  2. ↑ Arniches, Carlos (1995). Mª Victoria Sotomayor (ed.). Obres completes de Carlos Arniches, Vol. I (Teatre 1888-1894), pp. 1084. ISBN 978-84-7506-435-2.
  3. ↑ Arniches, Carlos (1995). Mª Victoria Sotomayor (ed.). Obres completes de Carlos Arniches, Vol. II (Teatre 1895-1900), pp. 1133. ISBN 978-84-7506-436-9.
  4. ↑ Arniches, Carlos (1995). Mª Victoria Sotomayor (ed.). Obres completes de Carlos Arniches, Vol. III (Teatre 1901-1904), pp. 959. ISBN 978-84-96452-01-5.
  5. ↑ Arniches, Carlos (1995). Mª Victoria Sotomayor (ed.). Obres completes de Carlos Arniches, Vol. IV (Teatre 1905-1909), pp. 837. ISBN 978-84-96452-33-6.
  6. ↑ «Obres de Carlos Arniches». http://www. geocities. ws/mizarzuela/. Consultat el 16 de giner de 2017.
  7. ↑ htmla senyoreta de Trevélez (TVE), ficha en Filmaffinity, consultat l'11/05/2015

Bibliografia

  • L'univers dramàtic de Carlos Arniches: Aproximació a una llectura estructural del text, Maria Falska, UMCS 2006, ISBN 83-22724-93-4.
  • Diccionari Akal de teatre 1997.
  • Història del teatre apolo i la verbena de la coloma, El avapiés 1994, ISBN 84-86280-74-5 José López Ruiz.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carlos_Arniches&oldid=1463930»