Caracolita
La caracolita és un mineral de la classe dels minerals sulfat en halógenos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'hedifana” i supergrupo del apatito.[1] Va ser descoberta en 1886 prop de la mina "Beatriz" en Caragols, en la regió d'Atacama (Chile), sent nomenada aixina per esta localisació.
Característiques químiques
És un sulfat de sodi i plom, en aniones adicionals de clorur, que cristalisa en el sistema monoclínic. Descompost en aigua produïx PbSO4.
Formació i jaciments
És un mineral de rara aparició que es troba com a secundari en la zona d'oxidació dels depòsits de minerals del plom rics en clor. S'ha trobat en mines del districte de Serra Grossa (Chile) i en mines de Marl-Hüls (Alemània). En Espanya apareix en la mina Ferruginosa, en Cap de Pals, Cartagena (Múrcia).[2]
Sol estar associada a atres minerals com: boleíta, pseudoboleíta, bindheimita, cotunnita, anglesita, galena, atacamita, osarizawaíta-beaverita o paratacamita.
Referències
- ↑ Palache, C., H. Berman i C. Frondel, 1951. «Dana’s system of mineralogy», (7ª edició), v. II, 546–547.
- ↑ Rewitzer, C., Calvo Rebollar, M., Hochleitner, R. i Utrera Martín, C.«Cotunnita, caracolita, sideronatrita i atres minerals secundaris rars en la mina “Ferruginosa”- Veta de Pals, Cartagena, Múrcia».Revista de Minerals, 7 (1), 66-79..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caracolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.