Anar al contingut

Boleíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Boleíta

La boleíta és un pedra preciosa, dels minerals halurs la fòrmula dels quals és: KPb26Ag9Cu24(OH)48Cl62. Va ser descoberta en 1891 en la localitat Santa Rosalía en l'estat de Baixa Califòrnia Sur (Mèxic),[1]en la mina d'El Boleo i nomenada d'eixa manera pel seu orige i reconeiximent per part de la comunitat científica. Un sinònim poc usat és argentopercylita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un hidroxi-clorur de potassi, argent, plom i coure. L'escassa presència de potassi en la fòrmula es va determinar per mig de microsonda.[2]

Es presenta comunament en capes superficials o intercrecimiento paralel de cumengeíta (Pb21Cu20Cl42(OH)40·6H2O) o pseudoboleíta (Pb31Cu24Cl62(OH)48). La dificultat de separar estos tres minerals ha fet que fins a data més recent no es determine la fòrmula exacta de la boleíta.[2][3]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es forma com mineral secundari a partir de la reacció química de clorur en sulfurs primaris en la zona d'oxidació dels depòsits de minerals del plom i coure. També s'ha trobat en escorias de fundició immerses i lixiviadas pel aigua de mar.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: pseudoboleíta, cumengeíta, atacamita, anglesita, cerusita, fosgenita, algeps, paratacamita, leadhillita, paralaurionita, caledonita, matlockita o bideauxita.

Ademés de la mina El Boleo, ha segut extreta en la mina El Dragó en la Regió de Atacama en Chile, en el districte de Mammoth, Califòrnia, districte miner de Kolwezi, en Congo i regió de Broken Hill en Nova Gales del Sur, Austràlia.. [4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1891).Bulletin de la Société Française de Minéralogie.14
    283-293.
  2. 2,0 2,1 (2000).The Canadian Mineralogist.38
    801-808.
  3. Rouse R.C., 1973. «The crystal structure of boleite», Journal of Solid State Chemistry 6, 86-92.
  4. «Boleíta: Propietats, Formació, Usos - Pedra preciosa» (en és). Geology Science. Consultat el 2026-04-30.