Anar al contingut

Cumengeíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cumengeíta

La cumengeíta és un mineral de la classe dels halogenuros, clorur de coure i plom en hidroxilos, hidratado. Va ser descobert en eixemplars procedents de les mines de coure d'El Boleo, Santa Rosalía, Mulegé, Baixa Califòrnia Sur (Mèxic), que conseqüentment es considera el seu localitat tipo. El nom és un homenage a Bernard Louis Philippe Édouard Cumenge, ingenier de mines en les mines d'El Boleo, que va trobar els primers eixemplars.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La cumengeíta apareix generalment en forma de microcristales (cristals visibles a simple vista en la localitat tipo) que creixen de forma orientada sobre les cares d'atres cristals de boleíta o de pseudoboleíta, de modo que l'aspecte dels eixemplars és molt característic.[2]

Jaciments

[editar | editar còdic]

És un mineral secundari prou rar, format per alteració de minerals primaris de plom i coure en ambients àrits en presència de concentracions particularment elevades de ion clorur.[3] Els millors eixemplars coneguts procedixen de la mina Amelia, Boleo, en Mèxic, localitat en la que s'han trobat eixemplars de fins a 2 cm . també es troba en les mines de Broken Hill, en Nova Gales del Sur (Austràlia). Es troba associada a boleíta, pseudoboleíta, anglesita, malaquita i a atres minerals secundaris. En Espanya s'ha trobat com microcristales, associada a anglesita o a cotunnita, en la mina La Reixidora, en Meredo, Vegadeo (Astúries).[4] Ademés d'en jaciments totalment naturals, s'ha trobat també cumengeíta en prou casos en depòsits de escorias antigues, especialment en les alterades pel aigua de mar.[5] Entre les localitats en les que apareix en escorias pot destacar-se Laurion, en Atica, Grècia.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bulletin de la Société Française de Minéralogie 16, 184-195.
  2. Palache, Charles, Berman, Harry i Frondel, Clifford (1951). The System of Mineralogy . Vol III, John Wiley and Sons, Inc., p. 79-80.
  3. Mineralogical Magazine, 43, 901-904..
  4. Revista de Minerals, 7 (1), 26-30..
  5. «Cumengeite. Mindat».
  6. Gelaude, Piet, van Kalmthout, Piet i Rewitzer, Christian (1996). Laurion: The Minerals in the Ancient Slags, Janssen Print, Nimega, Holanda.