Cotunnita
La cotunnita és un mineral de la classe dels minerals halurs. Es va descriure per primera volta en 1825 per una ocurrència en el mont Vesubio, Ciutat metropolitana de Nàpols, Campània, Itàlia. El nom és un homenage a Domenico Cotugno (Cotunnius) (1736-1822), mege italià i professor d'Anatomia de l'Universitat de Nàpols.[1]
Formació i jaciments
És un mineral secundari prou rar, que es forma com a producte de l'alteració de la galena o atres minerals del plom baix condicions ambientals de aridez, en ambient salinos. Aixina apareix en la mina Lolón, Challacollo, El Tamarugal (Chile).[2] També pot formar-se per la sublimació de gasos de fumarolas (aixina és com es va trobar en la localitat tipo) i en antigues escorias. En Espanya s'ha trobat, com a cristals cavernosos formats per alteració de la galena, en la mina Ferruginosa, Cap de Pals, Cartagena (Múrcia)[3]
Referències
- ↑ Handbook of Mineralogy
- ↑ «Lolón Mine. Mindat».
- ↑ Rewitzer, C., Calvo ,M., Hochleitner, R. i Utrera, C.(2018).«Cotunnita, caracolita, sideronatrita i atres minerals secundaris rars en la mina “Ferruginosa”- Veta de Pals, Cartagena, Múrcia».Revista de Minerals, 7 (1), 66-79..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cotunnita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.