Anar al contingut

Capa de neu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Herzogenhornwächte.JPG
Capa de neu
Archiu:Snowpitglacier.jpg
Excavació d'un pou de neu en el glaciar Taku, en Alaska, per a medir la profunditat i la densitat de la capa de neu

La capa de neu és una acumulació de neu que es comprimix en el temps i es fon estacionalmente, a sovint a gran altitut o en latitut elevades.[1][2] La capa de neu és un important recurs hídric que alimenta rieres i rius quan es fon, provocant a voltes inundacions. Els mants de neu proporcionen aigua potable i agricultura a les comunitats situades ala avall.[3] Les capes de neu d'alta latitut o gran altitut aporten massa als glaciars en les seues zones d'acumulació, a on la deposición anual de neu supera la fusió anual.[4]

L'evaluació de la formació i l'estabilitat de les capes de neu és important en l'estudi i predicció de remugades.[5][6] Els científics estudien les propietats físiques de la neu en diferents condicions i la seua evolució, i més específicament el metamorfisme de la neu,[7][8] la hidrologia de la neu (és dir, la contribució del derretimiento de la neu a l'hidrologia de la conca), l'evolució de la capa de neu en el canvi climàtic i el seu efecte sobre la retroalimentación del albedo del gèl i l'hidrologia, tant en terra com per mig de l'us de sensors remots (teledetección).[9] La neu també s'estudia en un context més global d'impacte, per eixemple en els hàbitats dels animals i la successió de les plantes. Es fa un esforç important en la classificació de la neu, tant com hidrometeorito[10] com en terra.[11]

Aplicacions científiques

[editar | editar còdic]
Archiu:CAPS 18 Snowpack.png
Gràfic dels canvis en la capa de neu de Wyoming

La modelización del mant de neu es realisa per a l'estabilitat de la neu, la previsió d'inundacions, la gestió dels recursos hídrics i els estudis climàtics.[12] La modelización del mant de neu es porta a terme per mig de métodos simples i estadístics, com els graus dia, o per mig de complexos models de balanç energètic en base física, com SNOWPACK, CROCUS o SNOWMODEL.[13][14]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Definition of SNOWPACK» (en en).
  2. «Definition of 'snowpack'».
  3. «Snowpack» (en en).
  4. «Science of Glaciers» (en en).
  5. Mountaineering, Mountaineers Books, pp. 346–347. ISBN 9781594851292.
  6. Tobias Kurzeder, Holger Feist, Powderguide: Managing Avalanche Risk, Mountain Sports Press, 978-0972482738, 190 pages
  7. Pinzer, B. R., Schneebeli, M., and Kaempfer, T. U.(2012) "Vapor flux and recrystallization during dry snow metamorphism under a steady temperature gradient as observed by clave-lapse micro-tomography", TheCryosphere, 6, 1141–1155, doi:10.5194/tc-6-1141-2012
  8. Lehning, Michael. «Fresh insights into snow metamorphism».
  9. «Dry snowpack and freshwater icepack remote sensing using wideband Autocorrelation radiometry», 2016 IEEE International Geoscience and Remote Sensing Symposium (IGARSS), pp. 5288–5291. doi:10.1109/IGARSS.2016.7730377. ISBN 978-1-5090-3332-4.
  10. Libbrecht, Kenneth G.. «Snowflakes and Snow Crystals».
  11. «IACS».
  12. Encyclopedia of World Climatology, Springer, p. 660. ISBN 9781402032646.
  13. “Forcing and evaluating detailed snow cover models with stratigraphy observations” . Cold Regions Science and Technology 180: 103163. doi:10.1016/j.coldregions.2020.103163. ISSN 0165-232X. Bibcode2020CRST..18003163V.
  14. A distributed snow-evolution modeling system (SnowModel)” (en) (28 de juliol 2006). Journal of Hydrometeorology 7 (6): 1259–1276. doi:10.1175/JHM548.1. Bibcode2006JHyMe...7.1259L.