Capa de gèl de la Cordillera

La capa de gèl de la Cordillera va ser una capa de gèl important que va cobrir periòdicament gran part d'Amèrica del Nort durant els periodos glaciars durant els últims 2,6 millons d'anys. Açò va incloure les següents àrees:

• Montana occidental
• El Panhandle de Idaho
• El nort de l'estat de Washington fins a aproximadament Olympia i Spokane
• Tota Columbia Britànica
• El terç suroest més o menys del territori de Yukon
• Tot el Panhandle d'Alaska
• Alaska central meridional
• La península d'Alaska
• Casi tota la plataforma continental al nort del Estret de Juan de Fuca

La capa de gèl cobria fins a 2,5 millons de quilómetros quadrats en l'Últim Màxim Glacial i provablement més que això en alguns periodos anteriors, quan va poder haver-se estés fins a l'extrem noreste d'Oregó i les montanyes del riu Salmón en Idaho. No obstant, és provable que el seu marge septentrional també hi haja migrado cap al sur per l'influència causada pels nivells molt baixos de precipitacions.

En el seu extrem oriental, el mant de gèl de la Cordillera es va fusionar en el mant de gèl de les Laurentides en la divisòria continental, formant una zona de gèl que contenia una volta i mija més d'aigua que el mant de gèl de l'Antàrtida en l'actualitat. En el seu extrem occidental se sap actualment que durant l'últim màxim glacial varen existir varis menuts refugis glaciars per baix del nivell actual de la mar en l'ara sumergit estret de Hécate i en la península de Brooks, en el nort de l'illa de Vancouver. No obstant, les proves de l'existència de refugis lliures de gèl per damunt del nivell actual de la mar al nort de la Península Olímpica han segut refutadas per estudis genètics i geològics des de mediats de la década de 1990. La capa de gèl es va desvanir al nort de la cordillera d'Alaska perque el clima era massa sec per a formar glaciars.

A diferència del mant de gèl de les Laurentides, que es creu que va tardar fins a onze mil anys en derretirse per complet, es creu que el mant de gèl de la Cordillera, a excepció de les zones que permaneixen glaciadas en l'actualitat, es derritió molt ràpidament, provablement en quatre mil anys o menys. Este ràpit desgel va provocar inundacions com el desbordament del llac Missoula i va donar forma a la topografia de l'extremadament fèrtil Inland Empire de l'est de Washington.

Nivells de la mar durant la glaciació

Pel pes del gèl, la part continental del noroest d'Amèrica del Nort estava tan deprimida que el nivell de la mar en l'Últim Màxim Glacial era més de cent metros més alt que l'actual (medit pel nivell del llit rocós).

No obstant, en la vora occidental, en les Haida Gwaii (abans conegudes com a Illes de la Reina Carlota), la menor gruixa de la capa de gèl va fer que el nivell de la mar anara fins a 170 metros més baix que l'actual, formant un llac en les parts més profundes de l'estret. Açò es va deure a que la major gruixa del centre de la capa de gèl va servir per a espentar cap a dalt les zones de la vora de la plataforma continental en un preàmbul glacial. L'efecte d'açò durant la deglaciación va ser que el nivell de la mar en la vora de la capa de gèl, que naturalment es deglaciaba primer, va pujar inicialment per un aument del volum d'aigua, pero després va baixar pel rebot despuix de la deglaciación. Alguns elements submarins del noroest del Pacífic varen quedar exposts pel descens del nivell de la mar, com el mont submarí Bowie, a l'oest de Haida Gwaii, que s'ha interpretat com una illa volcànica activa durant l'última glaciació.

Estos efectes són importants perque s'han utilisat per a explicar cóm els migrants a Amèrica del Nort des de Beringia varen poder viajar cap al sur durant el procés d'desglaciación degut exclusivament a l'exposició de la terra sumergida entre el continent i numeroses illes continentals. També són importants per a comprendre la direcció que ha pres l'evolució des de que es va retirar el gèl.

Inclús hui en dia, la regió es destaca pels seus ràpits canvis en el nivell de la mar, que, no obstant, tenen poc efecte en la major part de la costa pels numerosos fiorts .