Canvi d'us de sol

El canvi d'us de sol o canvi d'us de terra, es definix com la transformació de la coberta vegetal que tenen els sols per a que estos puguen ser amprats en una atra funció; entre ells, per eixemple, en fins agropecuarios. És un tema que ha segut somés a diversos estudis i investigacions, utilisant «metodologia i procediments estadístics innovadors» i atres ferramentes com el Sistema d'informació geogràfica (SIG) i la cartografia.

Estes activitats, que requerixen utilisar el sol com a font de recursos naturals, idealment deuen ser sostenibles en l'objectiu de disminuir els seus efectes negatius a l'ecosistema. En contraparte, si el canvi d'us de sol no és gestionat de forma adequada (prenent en conte medides respalades per la llei i per institucions ambientals), un mal us d'est pot produir la degradació de la calitat de la vegetació i modificar la composició i densitat de les espècies existents en la zona, entre atres conseqüències, les quals principalment apunten a la disminució de la biodiversitat i les crisis en ecosistemes terrestres i d'aigua dolça.

Des d'un inici ha segut un factor antropogénico que ha afectat al mig ambient, no obstant, és llògic inferir que a través del temps esta acció es va incrementar molt més, ya que es necessitava més d'unes activitats de producció que d'unes atres.

Dins d'alguns canvis del us del sol, les principals activitats que ho produïxen es troben dins dels rubros de:

1. Agricultura
2. Ganaderia
3. Urbanisació
4. Indústria
5. Reforestació
6. Activitats recreatives

Per a realisar una medició de canvi d'us de sol, lo primer que es requerix és la disposició de capes cartogràfiques de dos dates a comparar. En l'actualitat, estos mapes són elaborats habitualment des de sistemes d'informació de teledetección. Una volta en estes capes recolectades, es procedix a medir el canvi d'us de sol a través de distints métodos; estos impliquen l'us de diversos software que a la seua volta desenrollen la modelació de matrius.

Archiu:Datos científicos.jpg

Canvi d'us de sol (2015)

Història

El canvi d'us de sol (o canvi d'us de la terra) és possiblement un dels factors antropogénicos més antics que han tingut impacte en el mig ambient. De fet, aproximadament la mitat de la superfície del planeta terra ha segut alterada a causa de les accions humanes.

S'estima que durant el periodo 1700-1990, 1.206 millons d'hectàreas varen ser convertides en terrenys agrícoles i 2.927 millons varen ser transformades en àrees de pastoreig. Per la seua banda, Ramankutty & Foley (1999) varen estimar que, entre 1700 i 1992, 1,621 millons d'hectàrees varen ser habilitades per a l'agricultura de les quals 885 millons corresponien a bosc, 565 millons a sabana/ praderias/estepa, 150 millons a xares i 21 millons a tundras/deserts”.

El canvi d'us de sol ha segut un procés progressiu a través del temps, pero a les volta que s'ha realisat de manera ràpida i intensa. A nivell global, per a l'any 2015, un 12% de la terra s'utilisava per al cultiu de regadiu, el 37% per a pastoreig (19% extensiu  i 2% intensiu) i 16% sabanes i terres arbustivas,  2% plantacions forestals, 20% dels boscs per a extraure fusta i atres usos, 7%  ecosistemes no forestals en un us humà mínim, 9% boscs intactes o primaris i 12% atres terres. De les senyes abans mencionades, és possible observar que solament el 28% es podria dir que no s'havia “alterat”.

Història en Chile

En Chile, es creu que els primers estudis per a determinar les “transformacions antropogénicas en el paisage” es varen realisar a fins de la década dels 70 en la zona central del país. Posteriorment, en els pròxims anys, durant la década dels 80, es varen donar a lloc noves investigacions que varen colaborar en l'estudi del canvi d'us de sol, incorporant ara també en la zona d'estudi, ademés de la zona centre, a la zona sur del país. I, en la década dels 90, en l'ajuda del govern per mig de CORFO (Corporació de Foment de la Producció) i CONAMA (Comissió Nacional del Mig ambient), es comença a “quantificar els recursos vegetacionales natius existents en el país i inicia una série de monitoreos per a detectar els canvis de cobertura”.

Segons certs estudis s'estima que la superfície original dels bosc natius que hi havia en el país a l'arribada dels espanyols s'ha vist disminuïda en més del 50%, és dir, que en comparació de l'any 1540 en l'época actual, s'ha perdut més de la mitat de l'autèntic bosc natiu del territori chilé. En els anys posteriors a 1540, entre 1955 i 2016, la transformació del canvi d'us de sol en estos llocs va ser una realitat,  lo que era procedent d'un territori de arboleda natiu va ser canviat (o reemplaçat) en un 47% representant les noves praderies i xares i/o el 40% per plantacions forestals, tot açò a causa d'activitats antrópicas.

En el centre-sur de Chile a fins de el XX, este procés va tindre els seus inicis associat al desenroll o “expansió de la frontera agropecuaria que va permetre satisfer tant les necessitats internes com la creixent demanda externa per productes agrícoles”.  El terreny per a agricultura i l'expansió de les plantacions forestals varen ser, en un començ, les principals causes. Hi ha els qui opinen que esta última mencionada es va vore fortament impulsada i desenrollada en l'àrea per un subsidi estatal: el Decret Llei 701 (DL701).

El Decret de Llei 701, promulgat el 15 d'octubre de 1974, impulsat per Fernando Leniz (qui en aquell llavors tenia el càrrec de ministre d'Economia) i per Juliol Ponce (director de CORFO en eixe any), en la finalitat de “impulsar el desenroll forestal de Chile; per a este efecte s'establixen incentius a l'activitat forestal”.  No obstant, va haver una llei abans que va donar inici al desenroll forestal en l'any 1931, la Llei de Boscs. “Dita norma llegal va ser el motor d'esta activitat, en reconéixer el valor de les plantacions en relació en la seua aporte de mitigar els processos erosivos i, per sobretot, iniciar el foment estatal a la forestación com a negoci a llarc determini”.  Quarantatrés anys despuix, el 28 d'octubre de 1974, es va publicar el Decret Llei 701 sobre Foment forestal. Posteriorment, en l'any 1995, els incentius varen ser posposts, perdurant per mig d'algunes modificacions, tals com la Llei N°19.561 (en l'any 1998) i la Llei N° 20.488 (en l'any 2011) , fins al 31 de decembre del 2012.

Implementació en Chile

En Chile, per a poder realisar un canvi d'us de sol es deuen seguir cert protocol i complir en alguns requisits, el qual va a ser autorisat per part del ministeri d'agricultura i de SEREMI del sector en el qual es vullga realisar l'acció.

Els tràmits a realisar tenen un cost que és establit per resolució (Nº 3816 1996 SAG ), i es deuen tindre certs criteris en conte per a poder otorgar per complet el canvi use de sol, en el qual es deu protegir l'ecosistema d'interés, ya que independent del proyecte a realisar es pot vore afectada la biodiversitat de la zona, i per últim disminuir els efectes secundaris que puga generar el proyecte.

Medició

Existixen diferents métodos per a la medició del canvi d'us de sol, en els quals s'utilisen diversos software com ArcGis, QGis, Idrisi, Python, entre uns atres;  per al processament de mapes obtinguts a partir de fonts d'informació geogràfica. Si ben cada u dels software s'usa de distinta manera, el fi que cada u té és el mateix: generar una matriu que mostre el canvi d'us de sol en un sector determinat. A continuació s'expondrà un método prenent com a referència una medició realisada en els software ArcGis i Idrisi i es recalcaran passos generals que són  importants a tindre en conte en les medicions de canvi d'us de sol.

1) Font d'informació geogràfica

La medició del canvi d'us de sol a lo llarc dels últims anys, es realisa majoritàriament en sistemes d'teledetección com a font d'informació geogràfica. Com a eixemple, un proyecte important en este camp són els satèlits Landsat que han pres un rol important en la recolecció d'imàgens de la superfície terrestre i que funcionen des de l'any 1972.

La teledetección  permet fer un monitoreo de  la superfície terrestre a través de sensors que s'instalen en globos, satèlits, helicòpters, drones, avions, entre uns atres.  Estos sensors capten energia en forma de radiació electromagnètica que pot ser emesa o reflectida per part de la superfície terrestre depenent de si la font d'energia és passiva o activa respectivament. En el primer cas s'emet radiació electromagnètica en forma de llum solar i en el segon el sensor és l'emissor de la radiació i esta és reflectida per la superfície terrestre per a després ser captada pel sistema. En abdós escenaris el sensor rebrà una radiació concorde a les distintes característiques físiques  i capacitat de reflexió d'energia  de les diferents estructures de la cobertura terrestre. Després de captar l'informació, esta s'almagasena o envia cap a un sistema de recepció en a on estarà llista per a ser interpretada per experts a través de softwares competents com, per eixemple, ArcGis, que dins de les seues funcions permet delimitar diferents àrees d'usos de sol. Posterior a esta etapa, es terminarà el procés de creació de mapes digitals llests per a ser utilisats per a la solució de problemes de la comunitat científica.

2) Verificació de compliment de criteris

Abans d'escomençar la medició, és important verificar que totes les cartografia de les dates estudiades complixquen en certs criteris, tals com: tindre un mateix sistema de classificació, estar a una mateixa escala i que les imàgens posseïxquen coherència en relació en l'àrea coberta, estació i sensor.

3) Sobreposición de capes cartogràfiques en ArcGis

Una volta verificats els criteris anteriors, en ajuda del software ArcGis es dona començ al procés. El primer pas a portar a terme és que abdós cartografia es deuen convertir a format raster en l'intenció de generar una nova columna en la taula d'atributs abans generada per ArcGis,  per a assignar un valor als polígons que contenen els diferents còdics d'us de sol i que estan presents en esta taula, és de vital importància que els valors de cada us de sol siguen els mateixos per a abdós capes cartogràfiques. Després, es deuen generar les capes d'informació convertides en raster, posant especial atenció en el tamany de Píxel que es configurarà per a les capes estudiades i que estarà representat en metros quadrats. A continuació, es guardarà com a image el procediment prenent atenció en que abdós raster de les cartografia estiguen composts pel mateix número de columnes i el mateix número de files.

4) Tabulació creuada en Idrisi

El següent pas és exportar les cartografia guardades en anterioritat al software Idrisi i realisar una tabulació creuada. En la taula tabulada seran visibles el número de píxels que hi ha en cada categoria de canvi d'us de sol.

5) Construcció de matriu de canvi en Excel

Sense prendre en conte les columnes i files zero ni les totals, es copien i peguen els resultats de la tabulació creuada i es procedix a reemplaçar els valors que havien segut assignats en la taula d'atributs pel respectiu us de sol. L'eix “X” és rotulat com a Capa cartogràfica de l'any antic i l'eix “I” com a capa cartogràfica de l'any més actual.

6) Càlculs

• Una volta ajustats tots els valors a les celes corresponents, es multiplica cada valor pel valor assignat al píxel elevat al quadrat i es dividix en 10.000 per a que el resultat estiga donat en hectàrees.

• Per a obtindre la superfície total de cada us de sol se sumen tots els valors de cada fila. Després d'haver calculat totes les superfícies estes se sumen també per a l'obtenció de la superfície total.
• Es traça una diagonal en la matriu, el valor pertanyent a la diagonal de cada fila serà el valor corresponent a  lo conservat de cada us de sol.

• Per a calcular la pèrdua de  us de sol en comparació a la superfície original  se sumaran tots els valors de les files exceptuant  el pertanyent a la diagonal, ya que com es va dir anteriorment eixes són les hectàrees conservades
• Per a calcular l'increment d'us de sol en comparació a la superfície original se sumaran tots els valors exceptuant, a l'igual com en el cas anterior, el pertanyent a la diagonal.
• Sobre el càlcul de les tendències de canvi d'us de sol es construïx una atra taula i es dividixen les hectàrees de cada cela de la matriu en la superfície total, el resultat anirà expressat en percentage.

Archiu:Causas.jpg

Esquema de Causes de Canvi d'us de sol

Causes

Comunament es menciona com a principals causes del canvi d'us de sol al desenroll, expansió i mantención d'activitats silvoagropecuarias junt en la construcció i ampliació d'infraestructura urbanes i/o industrials. És evident que aquelles accions generen un canvi immediat—és dir, sense procediments intermijos—en el sol, per lo que se'ls ha classificat com a causes directes.

Causes directes

Agricultura i ganaderia

L'activitat agropecuaria ha utilisat més d'un terç de la superfície terrestre del planeta, lo que es traduïx en al voltant de 5.000 mega hectàrees. Dels terrenys dedicats a l'agricultura, aproximadament un terç s'utilisa per a la producció de cultius en fins alimenticis i els dos terços restants s'ampren per a la mantención de praderies i pasturages requerits en el pastoreig. No obstant, mencionar a l'agricultura i la ganaderia com a principals causes directes del canvi d'us de sol implica englobar a un rubro que incorpora diverses cultures, empreses de tots els tamanys i diferents metodologia. Per tant, per a no redundar en la generalitat, a continuació es descriuen les formes d'impacte que presenten les activitats d'agricultura i ganaderia:

La ganaderia, en primeres instàncies, requerix de la preparació de les terres per a operar-les com a zones de pastoreig i cultiu de forraje destinat al ganado. En moltes ocasions, allò implica la necessitat de deforestar boscs o inclusivament modificar cultius agrícoles utilisats per a l'indústria alimentícia. La seua forma de manifestar un canvi d'us de sol inclou processos de defoliació, calcigue de la terra i la tornada de nutrients per mig de heces i orina del ganado.

L'agricultura, entenent-se com el “conjunt de tècniques i coneiximents relatius al cultiu o la labranza de la terra”, ha generat canvis en l'us del sol des de la necessitat d'aumentar la producció. Allò comporta a amprar métodos per a millorar el rendiment de producció, aumentar l'intensitat dels cultius (és dir, la freqüència de collita) i expandir la superfície de labranza. Les pràctiques que no són sostenibles, com els monocultivos, impliquen degradació de la terra, salinisació i reducció de la diversitat genètica agropecuaria. Per un atre costat, les bones tècniques agrícoles permeten potenciar beneficis a l'ecosistema com l'almagasenament de carbono i la conservació de paisages rurals i la seua biodiversitat.

Desenroll forestal

El desenroll forestal s'entén com la certea de la conservació i l'aprofitament de la diversitat dels recursos naturals que nos puga entregar. El maneig de boscs produïx distints impactes, depenent de l'interés d'un àrea forestal determinada; ya siga la preservació d'espècies dins de l'àrea o be la plantació d'espècies que seran explotades per a obtindre recursos naturals (com a fusta, resina, entre atres productes naturals). Pels distints impactes que s'obtenen pel maneig de boscs, durant els anys 2001 a 2015 es podria dir que a nivell mundial es varen perdre 3,5 a 6,5 millons d'hectàrees per any,  per lo que s'ha generat una gran pèrdua dels servicis ecosistémicos com el seqüestre de carbono.

Dau per l'alta la taxa de productivitat, és dir, per la collita o tala dels arbres dels boscs, es pot aplegar a generar un canvi en l'us de sol ya que els arbres tenen l'acció de protegir al sol de l'erosió com també de que este mateix es deshidrate. Per lo tant, en ser talats, el sol queda al descobert en altes provabilitats de ser erosionat.

Infraestructura

Per la seua banda, l'ocupació d'us de sol en infraestructura, ya siga per urbanisació o per l'instalació d'indústries, ha vingut en creiximent posat que, en primer lloc sobre l'urbanisació, l'aument de zones urbanes que s'ha duplicat des de la década dels 90 no proyecta tindre fi, segons la ONU hui en dia prop d'un 55% de la població viu en àrees urbanes i s'estima que en aplegar a l'any 2050 esta població aumentarà en un 13%. Açò sumat al creiximent poblacional que implica major demanda de productes, generen este tipo de canvi d'us de sol, que cal destacar afecta principalment a la superfície de boscs, chapulls i praderies.}

No obstant, ademés de les causes directes descrites, també es consideren factors que, pese a no canviar directament l'us del sol, sí influïxen en la gestió de les conseqüències negatives i en les causes directes mencionades; estos factors són catalogats com a Causes indirectes.

Causes indirectes

Segons l'informe IPBES (2019), els impulsors directes que impacten els ecosistemes terrestres i aquàtics—entre ells, el Canvi d'us de sol—estan associats a atres impulsors indirectes. Estos, per lo tant, poden comprendre's com a Causes indirectes del canvi d'us de sol que si ben no generen un impacte immediat, sí influïxen en la forma en que es desenvuelven les activitats agropecuarias i el desenroll d'infraestructures. Estos s'incorporen en rubros: 1) Demogràfics i socioculturals, 2) Tecnològics i econòmics, 3) Institucions i gobernanza i 4) Conflictes i epidèmias. Aixina mateix, l'ambigüitat conceptual pot jugar un rol rellevant en el moment de gestionar les mides en busca de disminuir les conseqüències del canvi d'us de sol.

Les polítiques que promouen les activitats relacionades en les Causes directes sense contar en un maneig sostenible, influïxen en el canvi d'us de sol (1). De tal forma que llegislacions i incentius econòmics, poden facilitar aquelles activitats. Com va succeir en Chile, en el Decret Llei 701, que va incentivar l'àrea forestal des de bonificacions i beneficis tributaris; no obstant, este procés va ser basat en l'introducció d'espècies exòtiques (o espècies introduïdes), i a llarc determini va ser una de les principals causes del canvi de paisage i la pèrdua del Bosc natiu. O be, la disminució de selva tropical, bosc humit i subhúmedo del territori de l'Amazones present en Mèxic, per a utilisar-ho en ganaderia de vacuns; procediment finançat per organismes internacionals (entre ells, el Banc Mundial i el Banc Interamericano de Desenroll).

Ambigüitat conceptual

cal mencionar que, pese a no ser mencionat dins dels impulsors indirectes de el IPBES, l'ambigüitat conceptual, és dir, la confusió o el mal us de conceptes pot aplegar a causar greus problemes o males interpretacions que comporten l'incertitut sobre l'informació que es vol aplicar, la qual va a ser utilisada per a la solució d'un problema.

Se li deu donar gran importància a este tema de l'ambigüitat conceptual degut a que ya ha passat en investigacions, per eixemple en un reporte FAO que es va desenrollar en l'any 2015, en el qual es va produir una incertitut sobre les senyes que es varen entregar. Al no diferenciar entre els conceptes de boscs naturals i la seua diferència en les plantacions forestals, es varen vore afectades les estimacions que es devien fer en relació en la dinàmica de pèrdua d'estos i, per tant, les senyes no varen ser propencs a la realitat.

Archiu:Consecuencias.jpg

Esquema de Conseqüències de Camdio d'us de sol

Conseqüències

El canvi d'us de sol eixercix conseqüències dins de l'ecosistema, ya siga a nivell global o a nivell local. No obstant, cal mencionar que este es presenta com un problema multidimensional, que implica conseqüències tant en aspectes ambientals com a socials i econòmics. En realisar-se en fins agrícoles, ganaders o industrials pot tindre diferents seqüeles. Es distinguixen tant positives com a negatives.

Conseqüències positives

Una de les conseqüències positives del canvi d'us de sol és que s'evita la pèrdua irreversible dels sols agrícoles de major potencial productiu, ya que es regulen les instalacions d'activitats alienes a la silvoagropecuaria per ser una dels sectors de més alta productivitat, per això mateixa es favorix l'instalació d'activitats no agrícoles en els sols de classes en menor producció.

Dins de les activitats agropecuarias, descrites en el ítem de Causes directes, el bon maneig d'estes és capaç de mantindre l'ecosistema estable o be favorir la seua funcionalitat. La ganaderia, per eixemple, permet la tornada de nutrients a partir de heces i orina del ganado. Per part de l'agricultura, la mantención de  vegetació baix una bona gestió contribuïx a l'almagasenament de carbono i la conservació de paisages rurals i la seua biodiversitat.

Conseqüències negatives directes

El canvi d'us de sol és un dels impulsors directes en major repercussió a nivell mundial front al canvi global de la naturalea en els últims 50 anys, sent el principal impulsor que ha desencadenat les crisis en ecosistemes terrestres. Estes conseqüències poden ser descrites com: pèrdua de biodiversitat, degradació dels sols i pèrdua de carbono.

Pèrdua de biodiversitat

Esta és una de les conseqüències més importants. Esta pot generar la fragmentació dels hàbitat i l'extinció d'espècies, ya siga flora o fauna de la zona en que es realisa un canvi d'us de sol, i els servicis migambientals, també sense oblidar que deixa més vulnerables als ecosistemes i a les persones front a qualsevol desastre natural (açò es podria citar en la font de la terra en sifres).

Degradació dels sols

El canvi use de sol és una de les accions que es podria dir que té més impacte en la degradació dels sols, és un procés antrópico que provoca la pèrdua de biodiversitat, productivitat i estructura dels boscs,  i que provoca en gran partix l'emissió de diòxit de carbono a l'ambient, sent aixina conseqüències directes.

Pèrdua de carbono

Una atra conseqüència directa que no ha segut mencionada i és de gran importància és la pèrdua de carbono la qual s'ha determinat per mig d'una investigació que és d'un 53% fins a 58% de pèrdua que és produïda pel canvi use de sol en la qual influïx a la deforestación, açò és provocat per la degradació de les turberas les quals almagasenen fins a ⅓ de carbono el qual està contingut en el sol.

Conseqüències negatives indirectes

Aixina com existixen les conseqüències directes, també es destaquen les “conseqüències indirectes”. Es tracten de canvis en les propietats del sol que produïxen condicions favorables per a les conseqüències negatives directes descrites en el ítem anterior i es relacionen en el canvi de propietats del sol, els impactes del qual poden transformar tant la capa superficial de la terra com els demés horisons d'esta; depenent de la magnitut de la causa (degradació, erosió, entre atres).

El sol orgànic, en perdre els composts que ho caracterisen pert també la seua estructura característica. Ademés, producte del calcigue dels animals que realisen pastoreig o be d'atres causes que produïxen pressió sobre la terra, la compactación del sol aumenta aixina com disminuïx el seu porosidad. Per lo tant, les condicions són desfavorables per al desenroll de raïls per la resistència a la penetració de la terra  i l'obstrucció de l'infiltració de l'aigua. Tot lo anterior implica un canvi negatiu en la capacitat de producció del sol per a futurs usos.

Causes i conseqüències en Chile

Archiu:Cambio de uso de suelo en Chile.jpg

Canvi de l'us de sol en Chile

En Chile, el bosc natiu ha segut modificat per activitats antropogénicas, segons sifres oficials, es creu que tan sol en el periodo que comprén des de 1995 fins a l'any 2016, la major part d'estos ha segut reemplaçat, en un 47%, per praderies i xares o substituït, en un 40%, per plantacions forestals, seguit en aproximadament el 6% per a l'habilitació cap a terrenys d'us agrícola.

Entre les principals causes dirigides pel ser humà, es troben els proyectes immobiliaris, l'expansió de terrenys agrícoles, l'extracció de minerals, el creiximent de l'indústria forestal i per últim, pero no menys important, són les curtes illegals, que du com a conseqüència tant la degradació dels boscs natius com del canvi a atres usos de sols, tals com a xares o agropecuarios. Totes estes han resultat en la pèrdua o reducció dels boscs en Chile, lo que a la seua volta ha perjudicat els “servicis ecosistémicos que oferixen, els que, ademés de generar danys a nivell ecològic, han causat un gran impacte negatiu a nivell sociocultural en el país”.

Degut, en gran part, a la plantacions d'espècies exòtiques, expansió urbana i  expansió de la frontera agrícola, s'han distinguit fins a l'época  onze ecosistemes que estan en la situació de “amenaça en el bioma mediterraneo”, específicament en la zona central de Chile. Açò posa de relleu les conseqüències que s'estan generant en fets molt associats al canvi d'us de terra, lo que no ha de prendre's a la llaugera, puix un “eixemple de resultat final del procés d'amenaça d'un ecosistema és el colapse de l'estany Aculeo, que va generar la desaparició completa de l'ecosistema per efectes sinérgicos del canvi climàtic i una mala gestió territorial”.

Tan sol en la zona centre-sur del país més de 130.000  ha de bosc natiu han segut suplantats per plantacions forestals. De fet, es creu que entre 1974 i 1992 varen ser substituïdes més de 200 ha del bosc originari de Chile. Açò es veu reflectit en l'evidència científica, puix en les regions del Maule i del Biobío, entre els anys 1978 i 1987, 48.000 ha d'este tipo de bosc varen ser substituïts per plantacions de pi radiata (pinus insigne), espècie d'orige californià (per lo tant, espècie exòtica en Chile), que pel seu ràpit creiximent és altament utilisat per a l'aprofitament de la seua fusta (FAO. “El pi de Monterrey com a espècie exòtica.” Unasylva, vol. 14, no. 1, 1960, https://www.fao.org/3/x5394s/x5394s03.htm .). I, en els anys posteriors, en el periodo 1975-2000, es va reportar que entre els rius Maule i Cobquecura, s'havia perdut aproximadament 80 ha de bosc natiu sent reemplaçat per plantacions forestals.

Com a efecte de lo abans mencionat, en el centre-sur de Chile “les àrees de bosc natiu remanente es troben actualment ubicades en sectors de difícil accés, forts pendents, altituts per sobre els 800 metros, o a l'interior d'àrees selvades protegides”. Per la qual cosa, s'aprecia que s'ha vist afectada i disminuïda la biodiversitat, és dir, s'ha pérdido biodiversitat en el territori chilé, sent esta zona de Chile coneguda i considerada per molts “com un dels de major biodiversitat i endemisme del món”, veent-se reduïda l'àrea del seu hàbitat.

En la regió dels Lagos, Província de Osorno, durant els anys 1998 i 2006 es varen reemplaçar un tant més de 4.415 ha de bosc natiu, Posteriorment, entre els anys 2006-2013 es varen registrar aproximadament 1.100 ha de boscs que varen passar a ser utilisades per a plantacions per part de les grans empreses del rubro forestal. Si be en el periodo 2006-2013 es va observar una disminució d'1.754 ha substituïdes en comparació al periodo anterior, es prediu que el “interés en la producció de plantacions d'espècies exòtiques seguirà en aument, causant la disminució del bosc natiu que queda”.

“Per a l'any 2019 s'estima que l'us de praderies cedirà 9.529,7 ha cap a les plantacions, açò pot explicar-se pel creixent interés econòmic en la producció de fusta. Açò es relaciona en estudis realisats en el sur de Chile a on es va evaluar el canvi d'us del sol en 500.000 ha, per a l'any 2020 varen registrar un aument en la fragmentació del bosc”.