Campomanesia adamantium
Campomanesia adamantium,[1][2] comunament coneguda com gabiroba, guavira o guabiroba do camp, és una planta arbustiva que no alcança més d'1,5 metros d'altura en promig [3] [4] És nativa de la regió central de Sudamérica, en Paraguay i Brasil.[5][3] La planta produïx menuts fruts comestibles de color vert groguenc.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]El hàbit de creiximent de Campomanesia adamantium és el d'un arbust menut, podent alcançar altures d'entre 0,4 m a 1,8 m.[6] Els fulls són oposts i falsament opostes, lo que significa que els fulls no estan perfectament alineades una front a una atra.[7] El tipo de full és simple en nervadura primària broquidódroma. C. adamantium és caducifolia i les flors es creen quan es forma un nou conjunt de fulls.[8] Té flors solitàries que creixen en les branques. Les flors no fragants són de color crema blancuzco, i contenen 5 pétals en simetria radial. És hermafrodita i conté numerosos estams i 7-9 carpelos en un ovari ínfero.[9] El tamany del frut és d'entre 2 i 2,5 cm de diàmetro,[6] i el seu color varia entre vert a groc, en una polpa sucosa en un fort sabor cítric.[5]
Ecologia
[editar | editar còdic]Campomanesia adamantium és un arbust tropical que creix en les sabanes de la ecorregión del Tancat de Brasil i en parts de Paraguay. [10] El sol a on creix esta planta és àcit, pobre en nutrients i en bon drenage.[11] [12] Les inundacions periòdiques del Tancat no semblen representar una amenaça per a esta planta, ya que és capaç de soportar inundacions.[13] El Tancat té una temperatura promig de 26 a 20 graus Celsius i una precipitació promig de 2000 a 1200 mm, en la major part de les precipitacions en estiu.[4]
La flor produïx polen i néctar i és polinizada de matí per moltes espècies d'insectes, pero sembla ser polinizada predominantment per abelles, específicament per l'espècie no nativa Apis mellifera.[4][14] Apis mellifera ha dominat completament esta planta i impedit que atres espècies d'abelles natives polinicen esta planta. Açò pot ser resultat de la tala d'àrees forestals per a fer espai per a cultius agrícoles o per l'us de pesticidas en camps propencs.[4]
Cultiu i usos
[editar | editar còdic]Els lugareño consumixen la fruta pel seu alt contingut en vitamina C i el seu sabor dolç i sucós. També es pot utilisar per a elaborar gelats, #gelatina i caramelos.[15]
Els lugareño creuen que la planta ajuda contra diverses alteracions mèdiques, com inflamació, diarrea, infeccions del tracto urinari i trastorns gastrointestinals.[8] La planta és eficaç en el tractament de malalties perque és rica en zinc, calcio, alumini i potassi. La seua alta concentració de zinc és útil per a combatre malalties per deficiència de zinc com la diarrea i la desnutrición,[6] mentres que l'alumini està present en molts medicaments antiulcerosos. Ademés, els extractes dels fulls i fruts revelen tindre propietats antioxidants que prevenen la propagació de bactèries i fongos.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Campomanesia adamantium (Cambessedes) Berg». www.gbif.org. GBIF. Consultat el 2020-12-18.
- ↑ «Taxonomy browser (Campomanesia adamantium)». www.ncbi.nlm.nih.gov. National Center for Biotechnology Information. Consultat el 2020-12-18.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Antiproliferative activity of essential oils from three plants of the Brazilian Tancat: Campomanesia adamantium (Myrtaceae), Protium ovatum (Burseraceae) and Cardiopetalum calophyllum (Annonaceae)».Brazilian Journal of Biology.80(2)
- 290–294.ISSN 1678-4375.doi:10.1590/1519-6984.192643.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Water and energy fluxes from a woodland savanna (tancat) in southeast Brazil».Journal of Hydrology: Regional Studies.4
- 22–40.ISSN 2214-5818.doi:10.1016/j.ejrh.2015.04.010.
- ↑ 5,0 5,1 «Campomanesia adamantium (Myrtaceae) fruits protect HEPG2 cells against carbon tetrachloride-induced toxicity».Toxicology Reports.2
- 184–193.ISSN 2214-7500.doi:10.1016/j.toxrep.2014.11.018.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «HV REFLORA -». reflora.jbrj.gov.br. Consultat el 2020-12-12.
- ↑ 8,0 8,1 «Effect of Polyphenols From Campomanesia adamantium on Platelet Aggregation and Inhibition of Cyclooxygenases: Molecular Docking and in Vitro Analysis».Frontiers in Pharmacology.9ISSN 1663-9812.doi:10.3389/fphar.2018.00617.
- ↑ «The flower anatomy of five species of Myrteae and its contribution to the taxonomy of Myrtaceae».Acta Botanica Brasilica.31(1)
- 42–50.ISSN 1677-941X.doi:10.1590/0102-33062016abb0401.
- ↑ «Soil characteristics of a hyperseasonal tancat compared to a seasonal tancat and a floodplain grassland: implications for plant community structure».Brazilian Journal of Biology.66(2b)
- 661–670.ISSN 1519-6984.doi:10.1590/S1519-69842006000400010.
- ↑ 11,0 11,1 «Phytochemistry and antimicrobial activity of Campomanesia adamantium».Revista Brasileira de Farmacognosia.28(3)
- 303–311.ISSN 0102-695X.doi:10.1016/j.bjp.2018.02.008.
- ↑ «Development and characterization of microsatellite markers in Campomanesia adamantium, a native plant of the Tancat ecoregions of South America».Applications in Plant Sciences.7(9)
- i11287.ISSN 2168-0450.doi:10.1002/aps3.11287.
- ↑ «Behavior and diversity of floral visitors to Campomanesia adamantium (Myrtaceae)».Revista Colombiana d'Entomologia.43(1)
- 106.ISSN 0120-0488.doi:10.25100/socolen.v43i1.6657.
- ↑ «Campomanesia, Pimenta, Blepharocalyx, Legrandia, Acca, Myrrhinium, and Luma (Myrtaceae)».Flora Neotropica.45
- 1–178.ISSN 0071-5794.
- ↑ «Phenology of Campomanesia adamantium (Cambess.) O. Berg in Brazilian Tancat».Revista Brasileira de Fruticultura.41(2)
- i–121.ISSN 1806-9967.doi:10.1590/0100-29452019121.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Campomanesia adamantium» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campomanesia adamantium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.