Anar al contingut

Campanar de l'iglésia del Salvador (Cases Baixes)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Campanar de l'iglésia del Salvador (Cases Baixes)

El campanar de l'iglésia del Salvador correspon a la torre de la parroquial de Cases Baixes, municipi província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya).

Erro al crear miniatura:
Vista parcial (oriental) de l'iglésia parroquial Cases Baixes (Valéncia), en detall del campanar (2018).
Erro al crear miniatura:
Vista parcial (oriental) de l'iglésia parroquial de Cases Baixes (Valéncia), en detall del campanar (2018).
Erro al crear miniatura:
Vista parcial (septentrional) de l'iglésia parroquial de Cases Baixes (Valéncia), en detall del campanar (2018).

El temple va començar a construir-se a finals d'el XVIII (1770), mentres que la torre campanar data de començos de la segona mitat del mateix sigle (1857). Té la condició de Be de Rellevància Local.[1]

Precedents històrics

[editar | editar còdic]

Cases Altes (antigament, Casas del Riu Baixes o Baxas) va ser una pedania d'Ademuz fins a la seua emancipació en els anys trenta d'el XIX (1838), moment en que es va constituir en municipi independent.[2]-[3]

Pascual Madoz (1847) situa la població «al peu d'un mont cridat la Pinada Plana, en la ribera dreta del Turia o Guadalaviar, resguardat dels vents del Nort». En temps de l'estadiste, tenia 200 cases «de mala construcció i poques comoditats, en una casa abadia tota de pedra sillería per al vicari, una plaça en el centre del poble, a on va estar el cementeri antigament fins a l'any 1834, que es va construir un atre en les seues afores; […] i una iglésia vicaría, fundada en 1745, baix la advocación de la Transfiguración del Senyor».[4]

Respecte a la vicaría perpètua, va ser fundada durant el pontificat de Francisco de Cepeda i Guerrero (1731-48),[5] encara que l'expedient no va deure aplegar a completar-se, puix la seua tramitació va continuar en temps d'Alonso Cano (1770-80).[6] Pròpiament, no obstant, la seua consolidació va tindre lloc anys despuix, sent bisbe de Segorbe Lorenzo Gómez d'Haedo (1783-1809).[7]-[8]

Respecte de la advocación del temple, cal dir que el títul complet és «Transfiguración del Senyor Sant Salvador», abreviadamente «Senyor Sant Salvador».[9]-[8]

En relació en el temple, l'estadiste anota:

«El temple és un edifici sòlit d'orde modern, compost d'una sola nau de 69 peus de llarc, 36 d'alt i 35 d'ample, en i altars i el major que fué del convent de Sant Francisco de Castielfabib: el tabernáculo és dorat, i el cor es troba sobre el umbras de la porta, terminant la frontera en una torre a propòsit per a dos campanes, encara que solament hi ha una mijana».[4]
Diccionari Geogràfic-Estadístic-Històric, Pascual Madoz

Història

[editar | editar còdic]

La torre que descriu Madoz (1847) pot correspondre al primer cos de torre, ya que l'actual campanar es va construir en la década següent, a penes sobrepassat l'equador d'el XIX (1857). I va anar gràcies a la solicitut dels veïns, «a escepto dels pobres de solemnitat», que varen subscriure un document dirigit a l'alcalde i pel seu intermig al governador civil de Valéncia, solicitant es dignara concedir permís per a la seua construcció, «en l'objecte d'embellir l'iglésia parroquial i colocar un rellonge, per a comoditat del veïnat», obligant-se a totes les despeses que dita obra ocasionara, inclosos els materials i mà d'obra.[10]-[8]

Durant la Revolució Espanyola de 1936, el temple va ser expropiat, saquejat i destinat a atres usos. Segons testimoni del sacristán -Jesús Manzano Aguilar-: «Varen tirar la campana gran des de la torre i es va fer péntols…».[11] Va haver «saqueig d'objectes de l'iglésia parroquial, custòdia, cálices, creus i unes atres, destrucció d'altars, imàgens i crema de les mateixes i d'ornaments sagrats».[12]

Segons un informe del retor (Fernando Ribes Sastre) de mitan d'el XX (1963), la torre campanar posseïx «dos campanes; no hi ha rellonge de sol ni de torre». El temple «va sofrir desperfectes durant la guerra de 1936, i va ser casi totalment reconstruït, rebent una ajuda de l'Estat de 6.000 pessetes».[13]

Ubicació i descripció

[editar | editar còdic]

la torre campanar de l'iglésia del Cases Baixes es troba als peus del temple, costat de l'epístola. Vista des de la plaça Rei Don Jaime (frontera septentrional), la torre és de planta quadrangular, basada en mampostería de pedra encarada i sillería en els cantons. El primer cos posseïx gros zócalo en la base i s'eleva per damunt de la cobertura del temple: en la part baixa hi ha una hornacina en rajoles ceràmiques representant a San Antón i en l'alta l'esfera del rellonge. El segon cos, de menor secció, correspon al cos de campanes, i posseïx dos trams delimitats per ampli rebanc, en terrat en l'alta, i lluïx adorns lanceolados en les cantó. El tercer cos, a modo de chapitel, s'alça en el centre del terrat, posseïx alts vans estovats en totes les seues frontera, en tejadillo piramidal de teixixques vidriades a quatre aigües -tot això coronat per creu de forja.

Relació de campanes de l'iglésia parroquial

[editar | editar còdic]

Posseïx quatre campanes (tres en el campanar i una en la sacristia), que responen als següents noms -per orde alfabètic-:[14]

El Salvador

[editar | editar còdic]
  • Localisació: Sacristia.
  • Autor: Portilla, Germans (Gajano).
  • Diàmetro de boca: 25 cm.
  • Pes: 9 kg.
  • Any de fundició: 2005.
  • Epigrafia:[15]
  • Valoració: Campana interessant, cas de trencament pot refondre's prèvia documentació.

Inmaculada

[editar | editar còdic]
  • Localisació: Campanar.
  • Autor: Roses Vidal, Manuel (Valéncia).
  • Diàmetro de boca: 64 cm.
  • Pes: 55 kg.
  • Any de fundició: 1940.
  • Jou: de fusta, molt interessant.
  • Epigrafia:[16]
  • Valoració: Campana sense valor, cas de trencament pot refondre's prèvia documentació.

Sagrada Família

[editar | editar còdic]
  • Localisació:
  • Autor: Portilla, Miguel (Muriendas).
  • Diàmetro de boca: 89 cm.
  • Pes: 408 kg.
  • Any de fundició: 1990.
  • Jou: de ferro del mateix fundidor.
  • Epigrafia:[17]
  • Valoració: Campana sense valor, cas de trencament pot refondre's prèvia documentació.

Sant Salvador

[editar | editar còdic]
  • Localisació: Campanar
  • Autor: Roses Soler, Vicente Dumenge (Valéncia)
  • Diàmetro de boca: 61 cm.
  • Pes: 131 kg.
  • Any de fundició: 1914.
  • Jou: Metàlic (provablement de Manclús).
  • Epigrafia:[18]
  • Valoració: Campana interessant, cas de trencament pot refondre's prèvia documentació.

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]


Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. El temple té la condició de Be de Rellevància Local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes deuen comunicar-se a la Direcció general del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el proyecte prèviament a l'inici dels treballs.
  2. Rodrigo Alfonso, 1998, p. 80.
  3. Sánchez Garzón, 2008, pp. 239-250.
  4. 4,0 4,1 Madoz, 1847, tom VI, p. 42.
  5. Aguilar i Serrat, 1975, tom II, p. 504.
  6. Aguilar i Serrat, 1975, tom II, pp. 574-575.
  7. Aguilar i Serrat, 1975, tom II, pp. 586-587.
  8. 8,0 8,1 8,2 Sánchez Garzón, 2013-II.
  9. Senyor Sant Salvador -més simplificadamente El Salvador- és una atra forma de titular el nom de Jesús de Nazaret, que aludix a la festa de la Transfiguración en que els cristians celebren "la carn humana de Jesús", per això l'image de Sant Salvador es representa com un varó a penes cobert per un corfoll. Correspon a la festa de les Tendes, que els judeus commemoren la cohabitació de Deu en l'home.
  10. Sánchez Garzón, 2007-II, pp. 274-275.
  11. Sánchez Garzón, 2007-II, p. 275.
  12. Sánchez Garzón, 2009, pp. 285-292.
  13. Guia de l'Iglésia, 1963, p. 404.
  14. Inventari de campanes: iglésia del Salvador (Cases Baixes)
  15. "GERMANS PORTILLA /GAJANO CANTÀBRIA/CASES BAIXES"
  16. T: MARIA INMACULADA 1940 /TORRES BAIXES; M:(00)creu; M. P.: (06) marca de fàbrica,FUNDICION /DE/MANUEL ROSES VIDAL/FILL DE M ROSES SANTS/VALÉNCIA.
  17. M:(06) " A costa dels SACERDOTS / FILLS DE CASES BAIXES VALÉNCIA / Dr D Jose I JESUS BLASCO AGUILAR / de la seua mare dona maria i en / memòria del seu pare / d. serafin s'instala esta / CAMPANA DE LA SAGRADA / FAMÍLIA"; M. P.: (06) "laudo deum plebem voco congregue clerum / defunctos ploro nimbum fugue festa decore / em fundio en cantabria el mestre miguel / portilla el dia 30 de decembre de 1990"
  18. T: + SANT SALVADOR MISERICÒRDIA DE NOSATRES ANY 1914; M: (00) creu de flors, (03) Cor de Jesús, (06) anagrama de María, (09) JHS.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Aguilar i Serrat (1975, tom II). Caixa d'Aforros i Monte de Segorbe (ed.). Notícies de Segorbe i del seu bisbat per un sacerdot de la diòcesis, Valéncia. ISBN 84-500-7257-3. ISBN 84-500-7255-7 (obra completa)
  • Guia de l'Iglésia (1963). Arzobispado de Valéncia. Delegació diocesana d'Informació i Estadística (ed.). Guia de l'Iglésia en la Diòcesis de Valéncia, Valéncia: Arts Gràfiques Marí Montañana.
  • Rodrigo Alfonso (1998). Associació per al Desenroll Integral del Racó d'Ademuz (ADIRA) (ed.). El Racó d'Ademuz. Anàlisis geogràfic comarcal, Valéncia: A. G. El Racó, S. L..

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]