Campanar de l'iglésia del Salvador (Cases Baixes)

Erro al crear miniatura:

Campanar de l'iglésia del Salvador (Cases Baixes)

El campanar de l'iglésia del Salvador correspon a la torre de la parroquial de Cases Baixes, municipi província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya).

Erro al crear miniatura:

Vista parcial (oriental) de l'iglésia parroquial Cases Baixes (Valéncia), en detall del campanar (2018).

Erro al crear miniatura:

Vista parcial (oriental) de l'iglésia parroquial de Cases Baixes (Valéncia), en detall del campanar (2018).

Erro al crear miniatura:

Vista parcial (septentrional) de l'iglésia parroquial de Cases Baixes (Valéncia), en detall del campanar (2018).

El temple va començar a construir-se a finals d'el XVIII (1770), mentres que la torre campanar data de començos de la segona mitat del mateix sigle (1857). Té la condició de Be de Rellevància Local.

Precedents històrics

Cases Altes (antigament, Casas del Riu Baixes o Baxas) va ser una pedania d'Ademuz fins a la seua emancipació en els anys trenta d'el XIX (1838), moment en que es va constituir en municipi independent.-

Pascual Madoz (1847) situa la població «al peu d'un mont cridat la Pinada Plana, en la ribera dreta del Turia o Guadalaviar, resguardat dels vents del Nort». En temps de l'estadiste, tenia 200 cases «de mala construcció i poques comoditats, en una casa abadia tota de pedra sillería per al vicari, una plaça en el centre del poble, a on va estar el cementeri antigament fins a l'any 1834, que es va construir un atre en les seues afores; […] i una iglésia vicaría, fundada en 1745, baix la advocación de la Transfiguración del Senyor».

Respecte a la vicaría perpètua, va ser fundada durant el pontificat de Francisco de Cepeda i Guerrero (1731-48), encara que l'expedient no va deure aplegar a completar-se, puix la seua tramitació va continuar en temps d'Alonso Cano (1770-80). Pròpiament, no obstant, la seua consolidació va tindre lloc anys despuix, sent bisbe de Segorbe Lorenzo Gómez d'Haedo (1783-1809).-

Respecte de la advocación del temple, cal dir que el títul complet és «Transfiguración del Senyor Sant Salvador», abreviadamente «Senyor Sant Salvador».-

En relació en el temple, l'estadiste anota:

«El temple és un edifici sòlit d'orde modern, compost d'una sola nau de 69 peus de llarc, 36 d'alt i 35 d'ample, en i altars i el major que fué del convent de Sant Francisco de Castielfabib: el tabernáculo és dorat, i el cor es troba sobre el umbras de la porta, terminant la frontera en una torre a propòsit per a dos campanes, encara que solament hi ha una mijana».

Diccionari Geogràfic-Estadístic-Històric, Pascual Madoz

Història

La torre que descriu Madoz (1847) pot correspondre al primer cos de torre, ya que l'actual campanar es va construir en la década següent, a penes sobrepassat l'equador d'el XIX (1857). I va anar gràcies a la solicitut dels veïns, «a escepto dels pobres de solemnitat», que varen subscriure un document dirigit a l'alcalde i pel seu intermig al governador civil de Valéncia, solicitant es dignara concedir permís per a la seua construcció, «en l'objecte d'embellir l'iglésia parroquial i colocar un rellonge, per a comoditat del veïnat», obligant-se a totes les despeses que dita obra ocasionara, inclosos els materials i mà d'obra.-

Durant la Revolució Espanyola de 1936, el temple va ser expropiat, saquejat i destinat a atres usos. Segons testimoni del sacristán -Jesús Manzano Aguilar-: «Varen tirar la campana gran des de la torre i es va fer péntols…». Va haver «saqueig d'objectes de l'iglésia parroquial, custòdia, cálices, creus i unes atres, destrucció d'altars, imàgens i crema de les mateixes i d'ornaments sagrats».

Segons un informe del retor (Fernando Ribes Sastre) de mitan d'el XX (1963), la torre campanar posseïx «dos campanes; no hi ha rellonge de sol ni de torre». El temple «va sofrir desperfectes durant la guerra de 1936, i va ser casi totalment reconstruït, rebent una ajuda de l'Estat de 6.000 pessetes».

Ubicació i descripció

la torre campanar de l'iglésia del Cases Baixes es troba als peus del temple, costat de l'epístola. Vista des de la plaça Rei Don Jaime (frontera septentrional), la torre és de planta quadrangular, basada en mampostería de pedra encarada i sillería en els cantons. El primer cos posseïx gros zócalo en la base i s'eleva per damunt de la cobertura del temple: en la part baixa hi ha una hornacina en rajoles ceràmiques representant a San Antón i en l'alta l'esfera del rellonge. El segon cos, de menor secció, correspon al cos de campanes, i posseïx dos trams delimitats per ampli rebanc, en terrat en l'alta, i lluïx adorns lanceolados en les cantó. El tercer cos, a modo de chapitel, s'alça en el centre del terrat, posseïx alts vans estovats en totes les seues frontera, en tejadillo piramidal de teixixques vidriades a quatre aigües -tot això coronat per creu de forja.

Relació de campanes de l'iglésia parroquial

Posseïx quatre campanes (tres en el campanar i una en la sacristia), que responen als següents noms -per orde alfabètic-:

El Salvador

• Localisació: Sacristia.
• Autor: Portilla, Germans (Gajano).
• Diàmetro de boca: 25 cm.
• Pes: 9 kg.
• Any de fundició: 2005.
• Epigrafia:
• Valoració: Campana interessant, cas de trencament pot refondre's prèvia documentació.

Inmaculada

• Localisació: Campanar.
• Autor: Roses Vidal, Manuel (Valéncia).
• Diàmetro de boca: 64 cm.
• Pes: 55 kg.
• Any de fundició: 1940.
• Jou: de fusta, molt interessant.
• Epigrafia:
• Valoració: Campana sense valor, cas de trencament pot refondre's prèvia documentació.

Sagrada Família

• Localisació:
• Autor: Portilla, Miguel (Muriendas).
• Diàmetro de boca: 89 cm.
• Pes: 408 kg.
• Any de fundició: 1990.
• Jou: de ferro del mateix fundidor.
• Epigrafia:
• Valoració: Campana sense valor, cas de trencament pot refondre's prèvia documentació.

Sant Salvador

• Localisació: Campanar
• Autor: Roses Soler, Vicente Dumenge (Valéncia)
• Diàmetro de boca: 61 cm.
• Pes: 131 kg.
• Any de fundició: 1914.
• Jou: Metàlic (provablement de Manclús).
• Epigrafia:
• Valoració: Campana interessant, cas de trencament pot refondre's prèvia documentació.

Galeria d'imàgens

• Erro al crear miniatura:
  Vista general de la plaça Rei Don Jaime de Cases Baixes, en l'iglésia parroquial del Salvador al fondo (2018).
• Erro al crear miniatura:
  Vista general (septentrional) de la torre campanar de la parroquial de Cases Baixes, 2018.
• Erro al crear miniatura:
  Hornacina en plafó ceràmic representant a sant Antón en la frontera septentrional de la torre campanar de la parroquial de Cases Baixes, 2018.

Vore també

• Anex:Iglésies i ermites del Racó d'Ademuz.
• Campanar de l'iglésia de la Santíssima Trinitat (Cases Altes)
• Iglésia parroquial del Salvador (Cases Baixes).
• Iglésia de la Santíssima Trinitat (Cases Altes).

Bibliografia

• Aguilar i Serrat (1975, tom II). Caixa d'Aforros i Monte de Segorbe (ed.). Notícies de Segorbe i del seu bisbat per un sacerdot de la diòcesis, Valéncia. ISBN 84-500-7257-3. ISBN 84-500-7255-7 (obra completa)

• Guia de l'Iglésia (1963). Arzobispado de Valéncia. Delegació diocesana d'Informació i Estadística (ed.). Guia de l'Iglésia en la Diòcesis de Valéncia, Valéncia: Arts Gràfiques Marí Montañana.

• Madoz, Pascual (1847, tom VI). Madrit (ed.). Diccionari Geogràfic-Estadístic-Històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit: L'Ilustració. Est. Tipogràfic-Lliterari Universal.

• Rodrigo Alfonso (1998). Associació per al Desenroll Integral del Racó d'Ademuz (ADIRA) (ed.). El Racó d'Ademuz. Anàlisis geogràfic comarcal, Valéncia: A. G. El Racó, S. L..

• Sánchez Garzón, Alfredo (2007-I). «Iglésies i ermites del Racó d'Ademuz, orige i desenroll històric», Del paisage, ànima del Racó d'Ademuz (I): En el VIIIº Centenari de la conquista Cristiana (1210-2010), Valéncia: Imprenta Ràpida Llorens, S. L., pp. 145-152. ISBN 84-931563-4-5.

• Sánchez Garzón, Alfredo (2008). «Cases Baixes en la primera mitat del Huitcents: P. Madoz (1847). A propòsit de les descripcions de l'estadiste i atres aportacions documentals referents a la parroquial Senyor Sant Salvador, en l'aniversari de la segregació d'Ademuz (1838-2008)», Del paisage, ànima del Racó d'Ademuz (II): En el VIIIº Centenari de la conquista Cristiana (1210-2010), Valéncia: Imprenta Ràpida Llorens, S. L., pp. 249-250. ISBN 978-84-931563-5-0.

• Sánchez Garzón, Alfredo (2011). «L'espoli de l'iglésia de Cases Baixes durant la revolució, en detall dels danys», Del paisage, ànima del Racó d'Ademuz (IV): Sobre la Causa General (1940-46), Valéncia: Imprenta Ràpida Llorens, S. L., pp. 285-292. ISBN 978-84-931563-7-4.

• «Cases Baixes, en el Racó d'Ademuz (I)». Des del Racó d'Ademuz. Consultat el 4 de giner de 2019.

• «Cases Baixes, en el Racó d'Ademuz (i II)». Des del Racó d'Ademuz. Consultat el 4 de giner de 2019.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Campanar de l'iglésia del Salvador (Cases Baixes).
• Pàgina web del Croniste Oficial de la Mancomunidad de municipis del Racó d'Ademuz