Anar al contingut

Campanar de l'iglésia de la Santíssima Trinitat (Cases Altes)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Campanar de l'iglésia de la Santíssima Trinitat (Cases Altes)

El campanar de l'iglésia de Santíssima Trinitat correspon a la torre de la parroquial de Cases Altes, municipi província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya).

Erro al crear miniatura:
Vista parcial (meridional) del campanar de la parroquial de Cases Altes (2018).
Erro al crear miniatura:
Vista parcial (suroccidental) del campanar de la parroquial de Cases Altes (2018).
Erro al crear miniatura:
Vista parcial (septentrional) del campanar de la parroquial de Cases Altes (2018).

La part més antiga del temple data de principis del XVII (1615), la més moderna procedix dels anys trenta del XIX (1837), mentres que la torre campanar data de la segona mitat del mateix sigle. Té la condició de Be de Rellevància Local.[1]

Precedents històrics

Cases Altes (antigament, Casas del Riu Altes) va ser una pedania d'Ademuz fins a la seua emancipació per a constituir-se en municipi independent mediat el XIX (1845).[2] En referència al terme, Madoz (1847) referix que «no ho té encara deslindar; puix havent segut fins ara un llogaret depenent d'Ademuz, ha pogut conseguir poc ha la seua emancipació».[3]-[4]

El seu temple, inicialment una chicoteta ermita en estil tradicional (planta rectangular, coberta a dos aigües i espadaña als peus), es va construir a principis del XVII (1615).

El seu topònim figura en les relacions ad limina dels bisbes de Segorbe de mitan del XVII (1656), junt a les demés llogarets d'Ademuz (Biaixa, Mas del Olmo, Cases Baixes, Soto i Sabina).[5]-[6] Pero fins a finals del mateix sigle (1772) no alcança la categoria de vicaría -al mateix temps que Cases Baixes, Mas del Olmo, Negrón, Biaixa i Riera Cerezo: totes elles varen vore confirmat el seu estatus en l'aprovació Real en 1780.[7]

En finalisar la primera mitat del XIX (1847), comenta Madoz que Cases Altes té «una iglésia vicaria (la Santíssima Trinitat), servida per un coadjutor que presenta el retor d'Ademuz, de la parròquia del qual és anexa, un sacristán que nomene l'ajuntament».[3]

A l'iglésia de Cases Altes, el títul de parròquia no li va aplegar fins a mediats del XIX (1851), en temps del bisbe Dumenge Canubio i Alberto (1848-1864).[8]-[4]

Història

cal pensar que la chicoteta ermita de principis del XVII va resultar insuficient per a donar servici religiós a una població creixent, motiu pel que en els anys trenta del XIX (1837) s'amplia el temple cap al nort, construint una nau adossada a la capçalera de l'ermitorio inicial. baix el ràfol del cantó nort-oriental del temple hi ha una pedra en una inscripció que aludix al mestre d'obres (cantero) que va alçar esta part del temple, i la data:[9]

Juan Morata de Corvalán/ 1837

Anys despuix, ya en la segona mitat del XIX, es construïx la torre campanar, situada a la capçalera del temple, en un recint intermig que servix de sacristia.

Segons un informe del retor (Fernando Ribes Sastre) de mitan del XX (1963), la torre campanar posseïx «dos campanes; no hi ha rellonge de sol ni de torre». El temple «va sofrir desperfectes durant la guerra de 1936, i va ser casi totalment reconstruït, rebent una ajuda de l'Estat de 6.000 pessetes».[10]

Ubicació i descripció

S'alça en la capçalera del temple (costat de l'evangeli), està en llínea de frontera en el recint de la sacristia i forma àngul en el mur occidental del temple, tancant parcialment la plaça de Serafín Manzano al septentrión.

Basada en mampostería de pedra encarada, posseïx alt zócalo en la base i tres cossos de torre: el primer de planta quadrangular en cantons de cantería i ampli rebanc volat, i dos superiors de secció octogonal: un alberga el pis de campanes i el més alt l'esfera del rellonge. La cobertura és de teixixques vidriades (blanques i blaves), coronada per refillol de ferro en creu i penell de forja.[11]

En la frontera meridional, que dona a la plaça de Serafín Manzano, posseïx una chicoteta porta emmarcada en cantería que dona accés a un somero recint que servix d'almagasén.

A la torre campanar d'accedix a través de la sacristia, per mig d'escala de tipo castellà (adossada als murs que la formen), en cañizos en les correges.

Campanes de l'iglésia de la Trinitat

El pis de campanes posseïx quatre vans per als bronzes, orientats als quatre punts cardinals -encara que solament tres es troben ocupats-:

Campana Santa Cruz

  • Autor': Moisés Díez (Palència).
  • Diàmetro de boca: 48 cm.
  • Pes: 64 kg.
  • Any de fundició: 1922.
  • Epigrafia: «Moisés Díez Palència Any 1922 HOC SIGNE VINCES/ 2670».
  • Valoració:Campana interessant, cas de trencament pot refondre's prèvia documentació.

Campana Sant Vicente

  • Autor: Manuel Roses Vidal (Valéncia).
  • Diàmetro de boca: 64 cm.
  • Pes: 152 kg.
  • Any de fundició: 1940.
  • Epigrafia: «SANT VICENTE/ 1940/ CASES ALTES».
  • Valoració: Campana sense cap valor, pot refondre's prèvia documentació.

Campana Santa María

  • Autor: Germans Portilla (Gajano).
  • Diàmetro de boca: 56 cm.
  • Pes: 102 kg.
  • Any de fundició: 2003.
  • Valoració:Campana interessant, cas de trencament pot refondre's prèvia documentació.

Ademés de les situades en el campanar, la parroquial posseïx tres campanes més:

  • Verge de l'Amor Bell (en la espadaña de l'entrada): Autor: Autor: Salvador Manclús (Valéncia), Diàmetro de boca: 36 cm. Pes: 27 kg. Any de fundició: 1991. Epigrafia:[12]-[13]
  • Santíssima Trinitat (en la espadaña de l'entrada): Autor: Salvador Manclús (Valéncia). Diàmetro de boca: 42 cm. Pes: 43 kg. Any de Fundició: 1991. Epigrafia:[14]-[13]
  • Santíssima Trinitat (en la sacristia): Autor: Germans Portilla (Gajano). Diàmetro de boca: 25 cm. Pes: 9 kg. Any de fundició: 2005.[15]

El conjunt de campanes va ser restaurat per Indústries Manclús (Valéncia), mecanisant-les i afegint una nova (2003). Donada la condició de Be de Rellevància Local, les intervencions en les campanes deuen comunicar-se a la Direcció general del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el proyecte prèviament a l'inici dels treballs.[16]

Galeria

  • Vista parcial (meridional) de la parroquial de Cases Altes, en detall del campanar (2004).
    Vista parcial (meridional) de la parroquial de Cases Altes, en detall del campanar (2004).
  • Vista parcial (meridional) de la parroquial de Cases Altes, en detall del campanar (2013).
    Vista parcial (meridional) de la parroquial de Cases Altes, en detall del campanar (2013).
  • Detall del campanar de l'iglésia parroquial de Cases Altes, frontera meridional (2006).
    Detall del campanar de l'iglésia parroquial de Cases Altes, frontera meridional (2006).
  • Vista general (suroriental) del campanar de la parroquial de Cases Altes (2018).
    Vista general (suroriental) del campanar de la parroquial de Cases Altes (2018).

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ El temple té la condició de Be de Rellevància Local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes deuen comunicar-se a la Direcció general del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el proyecte prèviament a l'inici dels treballs.
  2. ↑ Sánchez Garzón, 2009, pp. 309-317.
  3. ↑ 3,0 3,1 Madoz, 1847, tom VI, p. 42.
  4. ↑ 4,0 4,1 Sánchez Garzón, 2007-II, p. 251.
  5. ↑ Presó Ortí, 1989, vol III, pp. 1.520-1.522.
  6. ↑ Sánchez Garzón, 2007-II, p. 251-255.
  7. ↑ Rodrigo Alfonso, 1998, p. 46.
  8. ↑ Sánchez Garzón, 2007-I, p. 150.
  9. ↑ Sánchez Garzón, 2007-II, p. 255.
  10. ↑ Guia de l'Iglésia, 1963, p. 403.
  11. ↑ La secció octogonal en els dos cossos superiors resulta similar al de la torre-campanar de l'Iglésia parroquial de Tormón, que lluïx també cobertura en teixixca vidriada i recia penell
  12. ↑ «VERGE DE L'AMOR BELL/ SENT CURA D BERNABÉ PÉREZ POL/ DONADA HNOS MANZANO: JESÚS-CÉSAR-ERNESTO-ANTONIO-SERAFÍN-PEPE/ CASAS ALTES 26-5-1991/ FUNDICIÓ/DE/SALVADOR MANCLÚS/C INDÚSTRIA 27/VALÉNCIA».
  13. ↑ 13,0 13,1 Valoració:Campana sense cap valor, cas de trencament pot refondre's prèvia documentació.
  14. ↑ «SANTÍSSIMA-TRINITAT/ SENT CURA D. BERNABÉ PÉREZ POL/ DONADA HNOS JESÚS-CÉSAR-ERNESTO-ANTONIO-SERAFÍN-PEPE/ CASAS ALTES 26-5-1991/ FUNDICIÓ/DE/SALVADOR MANCLÚS/ C INDÚSTRIA 27/VALÉNCIA».
  15. ↑ Valoració:Campana interessant, cas de trencament pot refondre's prèvia documentació.
  16. ↑ Inventari de campanes: Parròquia de la Santíssima Trinitat–Cases Altes

Bibliografia

  • (1989, vol III) Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (ed.). Relaciones sobre l'estat de les diòcesis valencianes [edició, estudi diplomàtic i demogràfic, notes i índexs per Mª Milacres Presó Ortí ; introducció general per Vicente Presó Ortí], Valéncia: Arts Gràfiques Soldre. ISBN 84-7579-868-3.
  • Guia de l'Iglésia (1963). Arzobispado de Valéncia. Delegació diocesana d'Informació i Estadística (ed.). Guia de l'Iglésia en la Diòcesis de Valéncia, Valéncia: Arts Gràfiques Marí Montañana.
  • Rodrigo Alfonso (1998). Associació per al Desenroll Integral del Racó d'Ademuz (ADIRA) (ed.). El Racó d'Ademuz. Anàlisis geogràfic comarcal, Valéncia: A. G. El Racó, S. L..

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Campanar_de_l%27iglésia_de_la_Santíssima_Trinitat_(Cases_Altes)&oldid=1493714»