Camp magnètic terrestre i migracions animals

Les migracions animals són els desplaçaments que realisen periòdicament d'un lloc a un atre en la finalitat d'incrementar les seues oportunitats de supervivència com a espècie. Les migracions han cridat la nostra atenció des de fa mils d'anys pero és fins a a penes en el XVIII quan Buffon va començar a comprendre el mecanisme de les migracions. Els animals poden portar a terme desplaçaments de decenes de mils de quilómetros, com el charrán àrtic (Sterna paradisaea), o menors, sense deixar per açò de ser sorprenents. No tots els animals utilisen els mateixos recursos per a orientar-se durant les migracions, alguns utilisen l'olfat, uns atres la llum o la seua visió, en algunes espècies inclús s'estudia la possibilitat de memòria genètica i la participació dels seus cicles circadianos.

El camp magnètic també influïx en l'orientació d'alguns animals com les abelles , i alguns tipos d'insectes, peixos, tortugues, mamífers aquàtics i aus durant les seues migracions.Este camp va ser descrit per primera volta per Gauss i és produït pel moviment dels minerals que formen el núcleu terrestre, principalment composts d'aleacions fèrriques, els quals generen fluix elèctrics que a la seua volta produïxen camps magnètics, la suma de tots ells conforma el camp magnètic terrestre. L'intensitat i les llínees del camp magnètic varien en la superfície terrestre, lo que pot ajudar en l'orientació permetent a l'organisme conéixer la seua ubicació geogràfica. Hi ha dos òxits de fierro en fort magnetisme que es troben presents en organismes animals, la magnetita i la maghemita, inclús es troben en el cervell humà.

Els cristals d'estos composts tenen diferents dimensions que es relacionen en les seues propietats magnètiques, eixercitant aixina el paper de sensors magnètics per a dotar a estos animals de magnetorrecepción .

En 1882 Viguier fa la primera referència escrita a l'orientació dels animals pel camp magnètic terrestre. En 1972 els treballs de Lindauer i Martin reconeixen com magnetotaxis el sentit que permet als organismes detectar el camp magnètic i utilisar-ho com a guia en les seues migracions, no obstant no es disponia de la tecnologia actual per a demostrar-ho.

Per a entendre el fenomen de magnetorrecepción, s'han postulat tres mecanismes diferents:

1. l'hipòtesis ferromagnética, que involucra l'existència de partícules magnètiques com transductores del camp magnètic.
2. la modificació del mecanisme de visió, a través de la creació de radicals químics per parells, la qual depén de la presència de camps magnètics.
3. l'inducció electromagnètica, en la qual variacions del fluix magnètic poden produir camps elèctrics i corrents de ions. Este mecanisme ya ha segut trobat en alguns peixos elèctrics.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

En alguns peixos existixen cristals de magnetita en les cèlules de les seues fosses nassals, en atres animals com les abelles, aus, salmones i tortugues es troben cristals de magnetita en les membranes d'algunes de les seues neurones. Atres receptors magnètics han segut trobats en els ulls, el nas i els oïts de les aus, en cèlules en íntima relació en neurones.

En alguns mamífers com a vaques i cérvols és estadísticament notable l'orientació nort sur dels seus cossos al pastar o descansar, alineant el seu cos en les llínees del camp magnètic.

En els animals la detecció del camp magnètic ha segut àmpliament demostrada, lo que se seguix investigant és el mecanisme per mig del qual eixa detecció és utilisada per a que el sistema nerviós determine no solament l'ubicació geogràfica sino ademés la ruta a seguir cap al seu destí.

Experiments en animals i camps magnètics

Aus

J. Reille va realisar experiments en colomes mensager en 1968, a un grup de colomes li va colocar un iman en el cap mentres que a l'un atre no, en dies solejats abdós grups varen retornar al niu sense dificultat, en dies nuvolats les colomes en l'iman no podien retornar mentres que les atres si, açò va posar de manifest que en condicions de poca llum les colomes s'orienten gràcies al camp magnètic terrestre i que en les colomes que tenien l'iman eixe camp magnètic era alterat impedint la magnetorrecepción .

W.Wiltschoko i Merkel varen realisar en 1965 experiments en el petirrojo europeu (Erithacus rubecula), colocant-ho en una gàbia octogonal varen produir camps magnètics artificials en els quals s'orientaven.

Insectes

Experiments portats a terme per diferents centres d'investigació en la formiga (Pachycondyla marginata) varen determinar que les partícules magnètiques que contenen les seues antenes els permeten detectar els camps magnètics terrestres, nort i sur i convertir eixe estímul en senyals nervioses que van al gangli encefálico de la formiga, i li permeten desplaçaments en ànguls de 13 graus en l'eix magnètic terrestre.

Peixos

En 2012 un grup d'investigadors de l'universitat de Oregon varen construir una gran plataforma en la que podien generar diferents camps magnètics, variant no solament el seu inclinament sino també la seua intensitat, varen experimentar en salmones jóvens, d'a penes 2 polzades, criats en laboratoris, de tal manera que no pogueren repetir conductes depreses i varen poder observar que els peixos nadaven per a desplaçar-se d'acort al camp magnètic que detectaven .

En 2016 Kingsford va demostrar que les larves de peixos moradura que són peixos de sec poden retornar al sec gràcies a l'orientació que els brinda la detecció del camp magnètic nadant en una direcció surest.Durant l'experiment varen poder observar que en modificar en 120 graus el camp magnètic les larves varen començar a desplaçar-se cap a l'oest.

Mamífers

(En 2007 Wang, Pa, Parsons i atres científics varen portar a terme experiments en rat penat els quals en condicions normals tenen una predilecció per penjar-se en la partix nort del seu niu de descans. Durant l'experiment es va invertir la component vertical del camp i no es va observar cap alteració en el comportament dels rat penat, no obstant en invertir la component horisontal del mateix els rat penat es reacomodaron en l'extrem sur del niu.)

En 2012 Oliveriusová, Nemec, Králová i Sedlácek varen portar a terme experiments en dos espècies de rates tope, la rata tope de Mechow (Fukomys mechowii) i la rata tope plateada (Heterocephalus glaber), les quals mostren una preferència per a construir els seus nius en la porció surest del seu territori, en crear camps magnètics artificials per als seus territoris la direcció de la construcció del niu es modificava d'acort al nort magnètic.