Camamirla (vi)
La camamirla de Sanlúcar és un vi generós i sec, exclusiu de la ciutat de Sanlúcar de Barrameda (Càdis). Està elaborat en raïm palomino i envellit baix una capa de rents anomenada "vel de flor", i que rep el nom de "criança biològica". Dita criança es realisa per mig del sistema de criaderas i soleras.[2][3]
El microclima de Sanlúcar de Barrameda, en la desembocadura del riu Guadalquivir, front al Parc Nacional de Doñana, unit als oragets del Atlàntic, conseguixen que el vi madure d'una forma diferent i adquirixca certes característiques peculiars, diferents dels produïts en el mateix método en Jerez o en El Port de Santa María, denominat Sistema de Criaderas i Soleras.[4]
La criança es porta a terme exclusivament en cellers de Sanlúcar de Barrameda, població situada en la província de Càdis, en la comunitat autònoma d'Andalusia, en el sur d'Espanya, i baix el control del Consell Regulador de la Denominació d'Orige Camamirla-Sanlúcar de Barrameda.[5] [6] Dita denominació d'orige es va crear en 1964 baix l'ampar del Consell Regulador de la D.O. Camamirla-Sanlúcar de Barrameda.
Característiques
La camamirla és un vi molt pàlit, d'aroma punchant característic, llauger al paladar, sec i poc àcit, en una graduació que segons la seua regulació pot oscilar entre 15 i 17% d'alcohol en volum. És ideal per a acompanyar l'aperitiu. Les seues característiques són el resultat del procés de criança baix flor a que és somés en conjunció en la seua criança i envelliment en cellers de Sanlúcar de Barrameda.
Les varietats tradicionals de camamirla són la camamirla fina i la camamirla passada.
Etimologia de la seua denominació
La camamirla és un dels pocs vins que no prenen el nom del seu lloc d'orige. Des de 1781 existixen registres en la ciutat de Càdis de l'utilisació d'este nom per a designar a este vi de Sanlúcar.[7]
Respecte a l'etimologia d'esta denominació existixen quatre teories, constituint el seu orige un verdader enigma.
- Una d'elles és la de que el seu nom procedix de la localitat del mateix nom en la província de Huelva, situada a uns 40 km de Sevilla i a uns 48 km d'Huelva: durant la conquista del Nou Món, els vins de Camamirla eren requerits per soportar molt ben la travessia de l'oceà, conservant el seu aroma i paladar. Els vins de Camamirla venien en carros fins a Sevilla i Sanlúcar de Barrameda, des d'a on eixien numeroses expedicions cap al Nou Món. Els vins almagasenats en els cellers sanluqueñas milloraven en el temps, be pel clima, be pel sistema de conservació (criaderas i soleras) fins a convertir-se en el vi autòcton que hui és. No obstant Richard Ford en 1846 afirmava que «en dit poble ni s'elabora ni es beu». Ademés, des d'época medieval, als vins procedents del Comtat de Boira se'ls crida en Sanlúcar «rocinados».
- Uns atres han senyalat que el nom procedix de l'olor o aroma a poma (Sannino, 1925).
- També s'ha afirmat que prové d'una classe de vinya denominada camamirla, hui desapareguda (R. Joaquín Domínguez, 1853).
- La quarta de les explicacions, de major verosimilitut, és la gran semblança que existix entre la seua fragància i la de la flor de la planta aromàtica cridada camamirla o camomila. D'acort en la descripció d'Esteban Boutelou (1807): «Dels raïms blancs aparents com la llisten (denominació que es dona en Sanlúcar a la raïm palomino), chafades en bona disposició, i espremudes lleument, s'obtenen vins blancs sense el menor viso, que es distinguixen constantment per la seua olor de camamirla, i per la seua fragància exquisita que tant aprecien els gaditàs».
Vore també
Notes
- ↑ Definició de canya i cañera
- ↑ «https://www.sherry.wine/es/vinos-de-jerez/generós/camamirla». Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2016. Consultat el 30 d'agost de 2016.
- ↑ El sistema de criaderas i soleras en el desenroll del jerez com a fenomen industrial [1] archivat en Wayback Machine.. Per Sebastián Chilla. La veu del sur, 18 de decembre de 2016.
- ↑ (2009) La camamirla. El vi de Sanlúcar, Almuzara. ISBN 978-84-9257333-2.
- ↑ «Va vindre generós. La camamirla. La senyoreta entre els vins». Consell Regulador dels Vins de Jerez i Camamirla. Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2016. Consultat el 30 d'agost de 2016.
- ↑ Vore la 8.ª accepció de la definició del terme «camamirla» en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola
- ↑ https://dialnet.unirioja.es/servlet/articule?codigo=561553
Bibliografia
- Barbadillo, Manuel: La Camamirla. Sanlúcar de Barrameda: Cellers Barbadillo, S.L., 1995.
- García Rodríguez, José Carlos. La cuina sanluqueña. Els seus fonaments i les seues millors receptes: Bosc de Paraules, Sevilla, 2010. I.S.B.N.:9788493679446.
- Gómez Díaz-Franzón, Ana: La Camamirla. Història i Cultura. Els Cellers de Sanlúcar. Sanlúcar de Barrameda: chicotetes Idees, 2002. I.S.B.N.: 8493183849.
- Gómez Díaz-Franzón, Ana: La Camamirla de Sanlúcar en el sigle XIX a través de la prensa, 2023. ISBN 978-8409532674
- Gómez Díaz-Franzón, Ana: Orige i evolució històrica del va vindre Camamirla de Sanlúcar de Barrameda (Càdis). Des del temple del Lucero. Revistadigital de Història i Patrimoni Històric, ISSN 2990-3661, 2026.
- Hidalgo, Javier i Fielden, Christopher: La Camamirla. El vi de Sanlúcar: Almuzara, Còrdova, 2009. I.S.B.N.9788492573332.
- Sannino, Dr. Francesco Antonio: Tractat d'enologia. Trad. Arnesto Mestre. Gustavo Gili, Barcelona, 1925.
- Gómez Díaz-Franzón, Ana: La Camamirla de Sanlúcar en el sigle XIX a través de la prensa. 2023. I.S.B.N.: 978-84-09-53267-4
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manzanilla (vino)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.