Caloris Planitia
.png){kind=link}
- Artícul principal → Mercurio (planeta).
Caloris Planitia /kəˈlɔːrɪs pləˈnɪʃ(i)ə/ és una planura dins d'una gran conca d'impacte en Mercurio, informalmente cridada Caloris, d'uns 1.550 km (960 el meu) de diàmetro.[1] És una de les majors conques d'impacte del sistema solar. «Caloris» significa “calor” en llatí, i la conca es diu aixina perque el Sol està casi directament damunt cada segon que Mercurio passa pel perihelio. El cràter, descobert en 1974, està rodejat pels Montes Caloris, un anell de montanyes d'uns 2 km d'altura.
Apariència
[editar | editar còdic]Caloris va ser descobert en les imàgens preses per la sonda Mariner 10 en 1974. El seu nom va ser sugerit per Brian O'Leary, astronauta i membre de l'equip d'imàgens de la Mariner 10.[2] Estava situat en el terminador -la llínea que dividix els hemisferis diürn i nocturn- en el moment del pas de la sonda, per lo que no es va poder obtindre image de la mitat del cràter. Més vesprada, el 15 de giner de 2008, una de les primeres fotos del planeta preses per la sonda MESSENGER va revelar el cràter en la seua totalitat.
Inicialment es va estimar que la conca tenia uns 1.300 km de diàmetro, encara que es va aumentar a 1.540 km a partir de les imàgens preses posteriorment per MESSENGER.[1] Està rodejada de montanyes de fins a 2 km d'altura. Dins de les parets del cràter, el sol del cràter està ple de planures de lava,[3] similars a les marías de la Lluna. Fòra de les parets, el material expulsat en l'impacte que va crear la conca s'estén a lo llarc d'1.000 km, i anells concèntrics rodegen el cràter.
En el centre de la conca hi ha una regió que conté numeroses depressió radials que semblen ser falles extensionales, en un cràter no relacionat de 40 km (25 el meu), Apollodorus, situat prop del centre del patró. En l'actualitat es desconeix la causa exacta d'este patró de depressió,[1] que rep el nom de Pantheon Fossae.[4]
Formació
[editar | editar còdic]S'estima que el cos que va impactar tenia a lo manco 100 km de diàmetro.[5]
Els cossos del sistema solar interior varen sofrir un intens bombardeig de grans cossos rocosos durant els primers mil millons d'anys del sistema solar. L'impacte que va originar Caloris va deure produir-se una volta finalisat la major part de l'intens bombardeig, ya que en el seu sol s'observen menys cràters d'impacte que en les regions de tamany comparable situades fòra del cràter. Es creu que conques d'impacte similars en la Lluna, com el Mare Imbrium i el Mare Orientale, es varen formar més o menys al mateix temps, lo que possiblement indica que va haver un «pico» de grans impactes cap al final de la fase de bombardeig pesat dels inicis del sistema solar.[6] Basant-se en les fotografies de MESSENGER, s'ha determinat que l'edat de Caloris se situa entre 3.800 i 3.900 millons d'anys.[1]
Un alt gravitatorio, també conegut com mascón, se centra en Caloris Planitia.[7] La majoria de les grans conques d'impacte de la Lluna, com el Mare Imbrium i el Mare Crisium, són també llocs de mascones.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Bizarre spider scar found on Mercury's surface» (en en-us). New Scientist. Consultat el 2024-08-20.
- ↑ Icarus.doi:10.1016/0019-1035(76)90134-2.
- ↑ Geophysical Research Letters.41(17)
- 6084–6092.ISSN 0094-8276.doi:10.1002/2014GL061224.Consultat el 2024-08-20.
- ↑ MESSENGER.
- ↑ «Caloris Basin». web.archive.org. Consultat el 2024-08-20.
- ↑ Annual Review of Astronomy and Astrophysics.doi:10.1146/annurev.aa.15.090177.000525.
- ↑ «Catalog Page for PIA19285». photojournal.jpl.nasa.gov. Consultat el 2024-08-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caloris Planitia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.