Anar al contingut

Callosciurus erythraeus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
farda de Pallas (Callosciurus erythraeus)

La farda de Pallas (Callosciurus erythraeus) és una espècie de rosegador de la família Sciuridae nativa de Gran China, Índia i el surest asiàtic.

Distribució

La farda de Pallas viu en l'Índia, Birmània, China, Taiwan, Hong Kong, Tailàndia, Península de Malaca i Indochina. Poblacions han segut introduïdes en la Província de Buenos Aires d'Argentina, en Dadizele en Bèlgica (on inicialment es pensava que es tractava de Sciurotamias davidianus), els Països Baixos, Antibes en França, i en Japó.[1][2] En estes regions està considerat una espècie invasora, que pot causar dany considerable als arbres i competir en la fauna i flora nativa com la farda roja.[2]

Actualment es troba en la llista d'espècies exòtiques invasoras preocupants per a l'Unió Europea.[3]

Invasió en Argentina

En 1973 varen ser lliberades 3 parelles de fardes per Ignacio Steverlynk en Vila Flandria, Partit de Luján, Província de Buenos Aires.[4] En trobar-se en condicions favorables, la seua expansió va ser exponencial. Degut també a resultar una espècie carismàtica, lo que va fomentar el seu us com a mascota.[5]

L'expansió va ser tan accelerada, que s'han trobat eixemplars d'esta espècie en províncies com Còrdova, Mendoza, Santa Fe, i atres llocs més de Buenos Aires com CABA.[6]

La seua abundància en ambients rurals i urbans genera diferents tipos de danys potencials:

  • efectes en la salut de la població
  • conseqüències en les espècies natives
  • danys en la producció
  • danys econòmics[7]

Descripció

És una farda de mijà tamany, en una llongitut de cap-cos, i una coa d'uns de llongitut. Abdós sexes són d'aspecte i mida similars, i pesen entre 310 and 460 grams. El color del pèl varia considerablement entre les subespècies, pero és generalment pardusco en l'esquena en una més tenyida rojosa en la pancha, i a sovint en algun negre en la coa. El patró precís i les ombres de la pell són a sovint utilisats per a distinguir una subespècie d'una atra.[8]

Subespècies

Més de 30 subespècies han segut identificades, encara que no totes estan reconeguts per totes les autoritats.[9]

Biologia

Són principalment herbívores. Mengen una àmplia gama de menjars diferents. Aixina i tot, la seua alimentació primària sempre inclou fulls, flors, llavors, i fruta.[10] També mengen cantitats chicotetes d'insectes, aixina com ous de pardals ocasionalment.[11]

Tenen críes durant tot l'any, i es poden aparear una atra volta a penes desmamen una ventrada anterior. L'embaràs dura 47 a 49 dies, i naixen fins a quatre crío, normalment dos. La críes deixa el niu entre 40 a 50 dies de naixcuda, i és sexualment madura a l'any d'edat. Han vixcut para fins a 17 anys en captivitat.[12]

Comportament

Estes fardes són diürnes, i habiten en el dosel dels boscs, i construïxen nius de full 7 to 18 metros per damunt del sol, i encara que a voltes els fan en caus.[13][14] Les femelles ocupen territoris d'unes 0,5 to 0,8 hectàrees, generalment separades, mentres els mascles ocupen territoris més grans d'1,3 a 3,8 hectàrees, els quals si es solapan en els territoris d'atres mascles i femelles.[15] Com moltes atres fardes, han segut observats guardant bellotes en l'autumne.[16]

Estes fardes produïxen sons d'alarma per a advertir als seus veïns de depredadors, i ha segut observat atacant a culebras trepadoras, en les femelles protegint a les cries.[17] Els mascles també fan forts sons abans i despuix de l'emparellament.[18]

Galeria d'Imàgens

Referències

  1. ↑ Lurz, W.W.(2013).«Callosciurus erythraeus (Rodentia: Sciuridae)».Mammalian Species.45(902): 60–74.doi:10.1644/902.1.
  2. ↑ 2,0 2,1 Stuyck, Baert, Breyne & Adriaens (2010). Invasion history and control of a Pallas squirrel Callosciurus erythraeus population in Dadizele, Belgium. Instituut voor Natuur- en Bosonderzoek
  3. ↑ http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ÉS/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R1141&from=EN
  4. ↑ Parera, Anibal F. (2018). Els mamífers de l'Argentina i la region austral de sudamérica, AP Edicions Naturals. ISBN 978-987-42-9420-3.
  5. ↑ «Farda de pancha roja».
  6. ↑ «La farda de pancha roja, cada volta més present en CABA».
  7. ↑ «Danys causats per la farda de pancha roja».
  8. ↑ Lurz, W.W.(2013).«Callosciurus erythraeus (Rodentia: Sciuridae)».Mammalian Species.45(902): 60–74.doi:10.1644/902.1.
  9. ↑ Lurz, W.W.(2013).«Callosciurus erythraeus (Rodentia: Sciuridae)».Mammalian Species.45(902): 60–74.doi:10.1644/902.1.
  10. ↑ Koyabu, D.B.(2009).«Craniodental mechanics and the feeding ecology of two sympatric callosciurine squirrels in Vietnam».Journal of Zoology.279(4): 372–380.doi:10.1111/j.1469-7998.2009.00629.x.
  11. ↑ Lurz, W.W.(2013).«Callosciurus erythraeus (Rodentia: Sciuridae)».Mammalian Species.45(902): 60–74.doi:10.1644/902.1.
  12. ↑ Lurz, W.W.(2013).«Callosciurus erythraeus (Rodentia: Sciuridae)».Mammalian Species.45(902): 60–74.doi:10.1644/902.1.
  13. ↑ Lurz, W.W.(2013).«Callosciurus erythraeus (Rodentia: Sciuridae)».Mammalian Species.45(902): 60–74.doi:10.1644/902.1.
  14. ↑ Setoguchi, M.(1991).«Nest-site selection and nest-building behavior of ret-bellied tree squirrels on Tomogashima Island, Japan».Journal of Mammalogy.72(1): 163–170.doi:10.2307/1381991.
  15. ↑ Tamura, N.(1988).«Dominance hierarchy and mating behavior of the Formosan squirrel, Callosciurus erythraeus thaiwanensis».Journal of Mammalogy.69(2): 320–331.doi:10.2307/1381382.
  16. ↑ Xiao, Z.(2009).«Behavioral adaptation of Pallas's squirrels to germination schedule and tannins in acorns».Behavioral Ecology.20(5): 1050–1055.doi:10.1093/beheco/arp096.
  17. ↑ Tamura, N.(1989).«Snake-directed mobbing by the Formosan squirrel Callosciurus erythraeus thaiwanensis».Behavioral Ecology and Sociobiology.24(3): 175–180.doi:10.1007/BF00292100.
  18. ↑ Tamura, N.(1995).«Postcopulatory mat guarding by vocalization in the Formosan squirrel».Behavioral Ecology and Sociobiology.36(6): 377–386.doi:10.1007/BF00177333.

Enllaços externs

Commons