Calendari germànic

Els calendaris germànics eren els calendaris regionals utilisats pels primitius pobles germànics, ans que adoptaren el calendari juliano en la Baixa Edat Mija.

Els pobles germànics tenien les seues pròpies designació per als mesos les quals variaven segons la regió i el dialecte, estes denominacions varen ser posteriorment reemplaçades per adaptacions locals dels noms dels mesos romans. Els registres existents dels noms dels mesos en anglés antic i alemà antic es remonten als sigles octau i nové, respectivament. Els registres més antics dels noms dels mesos en Nòrdic antic es remonten al sigle tretze. De la mateixa manera que la majoria dels calendaris premodernos, l'associació utilisada en la cultura germànica primitiva possiblement va ser lunisolar. El calendari rúnic desenrollat en la Suècia medieval és luni-solar, fixant el començ de l'any en la primera lluna plena després del solstici d'hivern.

Els noms dels mesos no coincidixen, per lo que no és possible postular noms d'una etapa en Germànic comú, llevat possiblement el nom del més de la primavera i el de l'hivern, *austr- i *jehul-. Els noms de les estacions són també Germànic comú, *sumaraz, *harbistoz, *wentrus, i tal volta wēr- "primavera". Ls denominacions en Germànic comú de "dia", "més" i "any" eren *dagaz, mēnō-þ- "Lluna" i jǣrom. Els dos últims provenen de raïls protoindoeuropeas em(n)ses-, *iero- mentres que *dagaz és una innovació germànica d'una raïl que significa "que es troba calent, que crema".

Tácito en la seua obra Germania (cap. 11) dona algunes senyes sobre com els pobles germànics de el I identificaven als dies. En contrast en l'us romà, ells consideraven que el dia començava en la posada de sol, un sistema que en l'Edat Mija va ser conegut baix el nom de "associació florentina". Este mateix sistema era utilisat pels Gals segons es descriu en les Guerres gales de César.

"Es juntaven, llevat en cas d'una emergència imprevista, en certs dies fixos, en la lluna nova o la lluna plena; ya que ells consideraven a estos els dies més auspiciosos per a realisar transaccions comercials. En lloc de guiar-se pels dies com nosatres, ells es referien a les nits, d'esta manera ells fixaven tant els seus compromisos ordinaris com també els llegals. Ells consideren a la nit com l'orige del dia."

Per una atra part el concepte de semana, va ser adoptat pels romans, cap a el I, els distints idiomes germànics varen adoptar el sistema grecorromano de nomenar als dies de la semana segons els planetes clàssics, insertant calcs semàntics per als noms dels planetes, substituyendo els noms dels deus germànics en un procés denominat interpretatio germanica.