Calendari florentino

El calendari florentino va ser utilisat en Itàlia durant la Edat Mija. En este sistema, el nou dia comença a la vespradeta. Quan la referència d'un naiximent diu, per eixemple, "dos hores en el dia", açò significa dos hores despuix de la posada del sol. Açò significa que una data de naiximent, com la del 12 d'agost, seria, pel còmput modern, 11 d'agost.

L'any tampoc començava l'1 de giner sino el 25 de març, per lo que algunes dates tenen una aparent discrepància d'un any. Per eixemple, una data de naiximent del 10 de març de 1552 en còmput florentino, es traduïx al 10 de març de 1553 en còmput modern. Açò no era inusual; l'any francés començava el dia de Pasqua fins a 1564, l'any en Venècia l'1 de març fins al 1522, i l'any anglés el 25 de març fins al 1752. Itàlia va ser un dels pocs països que es va adaptar immediatament del calendari juliano al gregoriano: el 4 d'octubre de 1582 va ser seguit pel 15 d'octubre de 1582 (gregoriano).

El calendari florentino anava a la parell en el calendari celta i el hebreu: els dies cèltics començaven també en caure el sol: es mantenen els natalicis i els inicis dels mesos i anys en un orde tal que el dia seguix a la nit, com el seu adversari Juliol César va observar en la seua obra De bell Gallico.