Calcàrea de Vegadeo
La Calcàrea de Vegadeo és una de les unitats estratigráficas que conformen la zona geològica Asturoccidental-Lleonesa (ZAOL) situada al noroest de la península ibèrica. Data del Cámbrico Inferior i es troba intercalada entre els conjunts detrítics de la formació de Cándana (Cámbrico Inferior) i de Les Vetes (Cámbrico Mig). La formació de Vegadeo està composta de calcàreas de diversos graus de dolomitización i intensament metamorfizadas, en facies característiques d'una plataforma marina de baixa profunditat i zones de llitoral.[1]
El nom del conjunt prové de la denominació usada per Charles Barrois en el XIX per a designar el conjunt de calcàrees en els voltants de Vegadeo; atres autors li han donat distints noms en diferents zones geogràfiques. Aflora de manera molt contínua en tota la llongitut el flanc occidental del antiforme de Narcea. També s'observen afloraments importants en la regió d'Ouría (Boal) i en el Domini del Mant de Mondoñedo, en la zona occidental de la ZAOL.[2]
En esta formació s'han trobat depòsits de plom i cinc, a sovint associats a atres minerals com l'argent i el mercuri; existixen explotacions d'estos minerals en Ponferrada (León) i Rubiales (Lugo).[1] La calcàrea també s'usa com a roca martafallada o per a l'obtenció de calç.
Estratigrafia
[editar | editar còdic]Segons Zamarreño i els seus colaboradors,[3][4] es distinguixen tres zones en la formació, de composició i edats diferents. El nivell inferior consistix en una alternança de pissarras, areniscas i calcàrees, que Lotze va descriure com a «capes de transició» i que atres autors inclouen en la Formació de Cándana.[5] Esta zona conté fòssils de trilobites i arqueociatos, que situen el seu orige en el Cámbrico Inferior. En 1998 es varen trobar en este nivell alguns Proarticulados adjudicats a la família Vendomiidae, els més jóvens eixemplars que es coneixen d'esta família.[6] El nivell mig està compost per calcàrees i dolomías massives; es caracterisa per l'absència de fauna i la presència de làmines algares. El membre superior conté pissarres, margas verdes i biomicritas, en alguns llocs de to rosat. En este nivell es troben numerosos fòssils de trilobites, equinoderms i braquiópodos del Cámbrico Mig; esta capa s'ha considerat també com a base de la série de les Vetes.[7][6]
Recursos naturals
[editar | editar còdic]Els minerals de plom i cinc apareixen freqüentment associats a la formació de la Calcàrea de Vegadeo. En els nivells inferiors de la formació apareixen be com a disseminació en nivells de sulfurs metàlics, principalment esfalerita i galena, o en breches interestratificadas en esfalerita i galena. En el nivell superior de la formació, en immediat contacte en la Série de les Vetes, s'observa una mineralisació més important en térmens de reserves i interés econòmic. Els processos principals de formació dels jaciments dels estrats superiors són, per un costat, la silificación de la calcàrea per processos hidrotermales; i per un atre, la dolomitización; en l'àrea de Ponferrada s'observa una brecha d'una potència de metros al mateix nivell de la mineralisació silícea, composta per calcita espática, sulfur i una matriu de clorita. Les mineralisacions del nivell superior conten en una major abundància i varietat de minerals traça, com cobalt, níquel, mercuri o antimoni i en algunes mostres, or.[1][8]
Hi ha depòsits d'importància en la zona de Castropol, Vegadeo i Taramundi, en Rubiales i en l'àrea de Ponferrada i Serra del Caurel. També són de possible interés els depòsits en el sector d'Oencia-Castropetre. En les explotacions de Rubiales els minerals es troben en una concentració de 7,3 % per al cinc, 1,3 % per al plom i 50 g/t (grams per tonellada) d'argent. En les mines Antonia i Santa Bàrbara, en Ponferrada, hi ha un 8-10 % de plom-cinc i 30 g/t d'argent.[1][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (1991).Geogaceta.(11)
- 12-14.ISSN 0213-683X.Consultat el 11 de març de 2013.
- ↑ Marcos, Alberto (1973). Treballs de Geologia. Les séries del Paleozoico Inferior i l'estructura herciniana de l'occident d'Astúries (NO d'Espanya), Universitat d'Oviedo, pp. 16-17. ISBN 84-600-5879-4.
- ↑ (1975).Breviora Geol. Astúrica.19(3)
- 40-48.
- ↑ (1976).Breviora Geol. Astúrica.20(2)
- 17-32.
- ↑ (1977).Geol. Journ. (número especial).9
- 91-138.
- ↑ 6,0 6,1 (1999).Treballs de geologia.21
- 111-120.ISSN 0474-9588.
- ↑ (1963).Neues Jb. Geol. Paläon. Abh..117
- 360-371.
- ↑ Ribera Urenda, Fidel. «Resumixen de la tesis: Estudi geològic de les mineralisacions de Zn-Pb en la Calcàrea De Vegadeo, Zona Asturoccidental Lleonesa, i dels processos hidrotermales associats». Universitat Autònoma de Barcelona. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2015. Consultat el 21 d'abril de 2013.
- ↑ «Proyecte Calcàrea de Vegadeo» (PDF). Societat d'Investigació i Explotació Minera de Castella i Lleó S.A.. Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2021. Consultat el 20 d'abril de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caliza de Vegadeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.